Estrena: ”El Coronel Macià”, una molt bona pel•lícula del passat per tenir ben present
Ahir vaig tenir la sort de poder anar a la preestrena de la pel·lícula “El Coronel Macià”, al cinema Aribau. Com a amic de la productora executiva, gracienca, em sentia una mica estrany. Era la meva primera preestrena, i no sabia el protocol. Vaig veure com entraven els actors i el director, en Josep Maria Forn, presentats per en MikiMoto.
Com no conec gaire el món del cinema i els actors catalans, sí que en vaig reconèixer alguns, però no tots. En canvi, de polítics ja en conec més, hi havia el president del Parlament, Ernest Benach, en Joan Ridao, en Jordi Portabella, en Jordi Carbonell, en Xavi Florensa i en Miquel Iceta. Si hi havia algú més, no els vaig reconèixer tampoc.
Però parlem de la pel·lícula, la gran pel·lícula, que el director ha batallat durant quatre anys per poder tirar endavant. Una biografia èpica d’en Macià centrada sobretot en el moment que Macià passa de ser un monàrquic militar espanyol a ser el catalanista que esdevindrà independentista.
Una pel·lícula d’època té sempre les seves dificultats per lligar amb el present i enganxar. Però en aquest cas t’enganxa des del principi, perquè és força desconegut el procés, perquè et sents observant un període del 1905 al 1932 i et sents que les coses són cícliques o no acaben mai d’estar ben tancades.
El fets del Cu-Cut (una escena que recorda l’entrada de Darth Vader al Temple Jedi), Solidaritat Catalana, les renúncies d’en Cambó, els fets de Prats de Molló, la Proclamació de la República, paga la pena de veure-ho. I surt Gràcia, la seva Campana, on parlen del general Bum-Bum, el general Gaminde, protagonista de la Revolta de les Quintes. Tot gracienc té un motiu més per veure-la, sens dubte. Veig que compta amb l'assessorament d'en Josep Maria Figueres, un professor que estic coneixent a través de la Comissió de Política Lingüística de la meva Facultat.
I l’actuació la trobo molt encertada. L’Abel Folk, un tros d’actor amb aquella veu, amb accent lleidatà, brutal. Lluny del paper que de vegades el Minoria Absoluta presenta que no m’acaba de lligar amb el personatge d’en Macià, l’Avi. La meva àvia un dia em parlava de com es va sentir el país el dia que va morir. Fou un dia trist perquè era una persona molt estimada. Per coherent, digne i proper al poble. Hi veig també a la pel·lícula coses que fan pensar en els polítics actuals, allò que la gent vol d’ells. Fa pensar.
Hi ha un parell d’escenes de les que a algú com jo posen la pell de gallina, amb música del Cant de la Senyera, l’himne de la Catalunya Independent.
I m’agrada l’ús de certs elements per explicar la història, com la dels periodistes. Bé, no explico massa més.
Hi ha un fet que em va fer molta gràcia. Ahir en Josep Maria Forn va recordar dues figures i va dir que hi havia família d’en Martí Vilanova, massa oblidat, que comandà un de les dues columnes de Prats de Molló. Em vaig adonar llavors que conec un dels seus néts, en Jordi, que també hi era, i veig que la cosa li ve de família. Un orgull conèixer-lo.
En fi, crec que és una pel·lícula per veure, independentment de les idees polítiques, és una part del nostra passat. Hem vist Braveheart, el Patriota, etc., doncs aquesta parla del país. Èpica i ètica, una bona barreja.
Acabo amb un fragment del Cant de la Senyera.
abril 20th, 2007 at 12:56 pm
Uix, em deixava que es pot veure a l’Aribau i al Meliès Cinemes, i al Yelmo Cineplex Icària, en VOS en espanyol, ??!!
abril 20th, 2007 at 1:06 pm
Crec q em Macià va morir el 25 de Desembre, oi? I el seu enterrament va ser espectacular….
Jo em vaig llegir una biografia seva fa temps i em va sorprendre l’avi… El seu gir, de dir “Catalunya s’ha d’arrapar a Espanya per sobreviure” a dir “Espanya s’ha d’enganxar a Catalunya si vol ser algú” i, a sobre, proclamar la República (llàstima que cedís tan ràpid devant l’amenaá d’invasió castellana…) o sigui que si, serà una de les pelis que no em voldré perdre (a més, amb l’Abel Folk, un actoràs per treure’s el barret) 🙂
La fan per gràcia???
També tinc ganes de veure com hi pinta en Companys, Tarradelles, Noi del Sucre… i tots els personatges històrics que haurien pogut fer d’aquest un enorme país si no els hagués enganxat la guerra pel mig. O vés a saber, potser eren tan grans precisament pel clima guerracivilista que es va viure tants i tants anys… mai sabrem que va ser l’efecte i què la causa :-O
abril 20th, 2007 at 1:11 pm
Ostres, veig que m’he deixat l’enllaç a la biografia, mira que n’he posat i em deixo el principal
http://ca.wikipedia.org/wiki/Francesc_Maci%C3%A0_i_Lluss%C3%A0
abril 20th, 2007 at 3:27 pm
Quina enveja, jo fins el dia 29 i si estic despert, sense jet lag, no la podré anar a veure.
Visca l’Avi, Visca Catalunya Lliure!
abril 21st, 2007 at 8:00 pm
Àlex, ja era hora que es fes una pel·lícula així. Fa temps que penso que hauríem de fer una pel·lícula, potser en format documental tipus “Michael Moore”, i amb narració en anglès, on es recollíssin totes les barrabassades que es diuen cada dia a Espanya contra els catalans. Prenent com a base El llibre negre de Catalunya del Josep Ainaud de Lasarte i Catalanofòbia del Francesc Ferrer i Gironès, i molts altres llibres que demostren el clima de discriminació sistemàtica contra Catalunya, es podria muntar un documental impressionant. Fer-lo ben fet, i amb dos collons (amb perdó) persentar-lo als festivals de Cannes, de Berlín, de Sundance… Potser la reacció dels estrangers, que es preguntarien “com és que els catalans volen continuar sent espanyols?, no ho entenc”, faria obrir els ulls a molta gent.
Si coneixes algun director de cinema, proposa-li, que crec que és una molt bona idea (modèstia apart)… 😉
abril 24th, 2007 at 4:06 pm
Ahir, dia de Sant Jordi, la vaig anar a veure.
Genial!
Ll’astima que no hi ha més directors que apostin per fer cinema sobre els fets històrics catalans actuals (segles XIX i sobretot XX)!
maig 13th, 2007 at 9:36 pm
Hola a tots. Jo també he vist la película El Coronel Macià. Per a mi, és la millor película que he vist ultimament, perquè explica molt bé els fets històrics i sobre tot perquè explica la nostra història. A més he aprés moltes coses que no sabia, per exemple l’episodi del general Bum Bum i la campana de Gràcia, el qual veig que ens ha encuriosit a molts. El Coronel Macià interpretat per l’extraordinari Abel Folk ens transmet sobre tot passió, per la vida i per les idees. A més, ha estat un gran encert incloure la majoria dels actors catalans coneguts per el públic en general, des dels més joves -que hem vist a les sèries de tv3- fins als grans consolidats com en Luqueti (que em disculpi si no ho he escrit bé), en Pere Tàpies, naturalment en el seu paper de cuiner vilanoví i tants d’altres que és un goig de veure’ls. Totalment d’acord amb l’autor d’aquest bloc, el Cant de la Senyera també em va emocinar. Per acabar, no entenc perquè no s’ha fet més ressó d’aquesta película, de ser com sempre, les coses bones interessen a molt pocs.