Propostes de campanya a Gràcia (II). Cultura. Píndoles d’en Portabella i agenda personal
Avui les propostes de Cultura les podeu llegir al bloc del Roger. Ells us les podrà comentar molt bé si teniu qualsevol dubte o proposta, és el que té de bo ser un equip de gent preparada i amb coneixement.
Dues píndoles més d'en Portabella
La primera sobre com dur els hospitals a casa.
La segona sobre el model de ciutat per Barcelona
Jo us parlaré de diversos actes on estic anant aquests dies, on l’agenda es barreja, on surten coses de feina (d’aquí poc tindré novetats interessants) amb coses de districte, amb coses de partit i alguna estona que reserves pels teus. Eps, si algú vol fer un cafè amb un candidat d’Esquerra, només cal que m’ho digui.
El dissabte vaig anar, en primer lloc, al 80è aniversari del moviment escolta Ramon Llull, una gent amb molt bon rollo, amb pares i mares, i nanos i caps. Sota un sol dels bons, que feia a Diamant.
Per dinar, una paella amb la gent de l’Espai País Valencià, on em vaig retrobar en ferran, un antic alumne. Els ànims no els tenien gaire alts per les enquestes del CIS al País Valencià i la indignació per la fórmula 1. Per cert, quina diferència la del PP respecte la simple encaixada amb que en Carod va enllestir el tema a Montmeló. Després, l’acte de partit a la virreina que us explicava ahir (amb fotos) i més tard el sopar amb els castellers on es va retre un merescut homenatge a l’Albert.
Diumenge vaig desconnectar a mitges amb una costellada amb uns amics a les graelles del Parc del Corredor. Dis desconnectar perquè els amics evidentment em van fer preguntes sobre les eleccions, què implica anar en una llista i com alguns ja havien rebut el díptic d'obra de govern, doncs una mica tot va sortit. El Corredor, un lloc preciós i sense cobertura de mòbil, ole ole!
Ahir dilluns, dinar al Tribuna Barcelona amb en Portabella, amb presentació d’en Carod Rovira. Com sempre, bona xerrada i millors respostes als periodistes que hi havia allà.
Us penjo unes fotos que m’ha passat en Salvador Barrau que ha fet a la sortida de l’acte.
maig 15th, 2007 at 4:48 am
Mira què he trobat, Àlex (encara que avui no parlis específicament d’economia o d’empresariat). Últimament sembla que l’empresariat català està començant a veure el sentit comú de la lògica sobiranista, i per això m’ha alegrat llegir que a Catalunya hi ha dues de les escoles de negocis més ben considerades del món. És un tema a tenir en compte i per estar-ne orgullosos com a catalans. La notícia l’he trobat a El País, edició digital, avui 15 de maig del 2007 (al final diuen “centros españoles”, ara que encara poden):
“Las escuelas de negocios IESE y Esade, con sede en Barcelona, se mantienen entre los 10 mejores centros europeos de su especialidad. IESE ocupa la quinta plaza del mundo y la segunda de Europa, según el listado de las 45 escuelas de formación de directivos publicada ayer por el diario británico Financial Times. (…) Otras publicaciones han destacado la calidad de los centros españoles de formación de directivos. El pasado septiembre, The Wall Street Journal concluyó que Esade es la mejor escuela de negocios del mundo, según una encuesta a las empresas que contratan estudiantes, y en 2005 The Economist otorgó el primer puesto a IESE.”
Espectacular, no? A veure si tots aquests dirigents que formem a Catalunya continuen en la línia de l’acte de l’IESE per un aeroport de BCN de primera classe, i creant iniciatives com Catalunya Empresa Oberta (no sé si la coneixes, però és una associació de directius catalans “bastant sobiranistes”, diria jo, que regularment organitzen xerrades amb polítics de primera línia i sensibilitzen l’empresariat sobre els problemes de ser una societat sense poder polític).
Així que ja veus, jo crec que hi ha esperança… Sempre he pensat que si “la burgesia catalana” comença a veure els pros de la independència tindrem molt de guanyat, perquè vulguis o no són un sector que lidera, a vegades sense fer-se notar gaire. Arrossegar aquest sector de la societat catalana cap a posicions sobiranistes seria fantàstic, perquè CiU no tindria més remei que començar a caminar en aquesta direcció.
maig 15th, 2007 at 11:29 pm
Bé, jack, com més serem, més riurem, estic d’acord amb la teva anàlisi, cal ser-ne més, nosaltres ja hi estem caminant, algú més ens vol acompanyar?
Merci i a cuidar-se, aquí ja ho veus, escrivint cada dia, fins que els ulls es tanquin