Les faves es cuinen per tot arreu, però només surten les nostres
Aquest article es basa en una idea que ahir se’m concretava mentre veia l’Àgora. En algun moment del debat, interessant tot i alguns dels presents, en Ramon Rovira pregunta per la situació a Esquerra. La típica pregunta fàcil on tots s’hi van apuntar. I vinga, comença la cacera. No diré ni negaré que Esquerra no estigui en un moment de debat intern i que ser el centre del debat ja té aquestes coses, ni diré que no hi hagi hagut certa externalització del procés que no em fa el pes, amb manifestos coneguts per la premsa, llocs web demanant adherits, etc. Per tant, en primer lloc quedi clar això.
És curiós com ahir es criticava el caràcter assembleari del partit. També m’he llegit aquests dies el llibre d’en Vendrell i hi ha coses que no coincideixo amb ell, tot i que moltes altres m’ha agradat llegir i en d’altres coincideixo al 120%. Ara resulta que l’assemblearisme és un mal dels partits. Doncs bé, es poden criticar coses però crec que aquest tret i el finançament clar del partit són dues peces de la columna vertebral a considerar en positiu en la societat del segle XXI.
Però la reflexió és la següent. I els altres partits? Són tot flors i violes, no pas, que deia aquell.
Tenim un partit, com el PSC-PSOE, més PSOE que PSC que aguanta perdent resultats i amb una sensació de “buff, ens podia anar pitjor”, i que mantenen la il·lusió (entesa com a miratge) pels càrrecs que tenen i això els impedeix fer el debat engegat per en Maragall, més important del que sembla, i que tot i l’hermetisme permet entreveure maneres de fer molt diferents. Quan diuen renovació, alguns em penso que comencen a endreçar el despatx.
Tenim una federació que s’està plantejant, amb una remor soterrada dues coses que sempre li han faltat: el llast d’Unió i el sobiranisme. Serà interessant de veure si el seu relleu generacional els condueix al sobiranisme sincer o els deixa en la síndrome “flautista d’hamel·lí” on han estat els darrers… vaja, des que existeix. I el tema d’Unió sí que hauria de ser titular perquè és un debat que està aflorant de manera ràpida.
Tenim un partit-coalició com IC-V-EUiA que podria perdre el V i el EUiA, les coses a Cornellà per exemple i en altres llocs no estan per tirar cohets. Tampoc els desitjo el que està passant al PS francès, per suposat, que una cosa és una cosa i una és una altra, i per sort la parella sembla ben avinguda.
Però és clar, el millor per fer veure que no hi ha remors internes és la cortina de fum, i Esquerra ja fem per ser la cortina de fum de tothom, però crec que a més a més som incòmodes per naturalesa i això es nota.
juny 19th, 2007 at 10:25 am
em sembla que erc sempre rep perquè és l’únic partit dels que estàn al Parlament on qui mana de debò són les bases. A mi m’encanta que en Carod (o qualsevol dirigent) digui A i després vinguin les bases i diguin “no no no, serà B perquè el partit és nostre i tu, de fet, no passes de ser un gestor. I si no ho acceptes, en posem un altre”. Es a dir, el poder va de la base cap amunt.
Crec que un dels mals de la nostra societat es que els partits polítics ja no representen la gent, sinó que són com marques comercials i a la gent li deixen dir quina d’elles li agrada més. I prou, que després entre les marques ja faràn holdings i el que calgui per tal d’afiançar-se dalt.
juny 20th, 2007 at 9:07 am
Què vols dir això de “llocs web demanant adherits” pots aclarir a què et refereixes, podria ser la web regrupament.cat ?, què passa que no es legítim constituïr una tendència tal i com contemplen els Estatuts ? i tal i com va emanar la direcció, què haurien de fer segons tu ?, quan tu saps perfectament com funciona la cúpula d’ERC.
Per cert pots explicar per què hi ha dirigents que poden dir allà que volen, amb o sense calçotada prèvia, per exemple Xavier Vendrell i ha altres se’l fa dimitir ? com l’Uriel Beltran? ho pots explicar relacionant-ho amb el funcionament democràtic del partit, pots donar una explicació lògica ?
Greips no siguis innocent, ho del no de les bases a l’Estatut va ser una ensarronada d’un sector molt concret del partit contra Carod.
Això va ser un exemple paradigmàtic de com funciona ERC, la direcció en ple menys les JERC diu “vot nul polític” després de tres mesos sense decidir; la militància diu NO, després d’això ho lògic és que la direcció dimiteixi o no?.
juny 20th, 2007 at 2:41 pm
Toni, no sé qui ets però això de començar amb preguntes seques, no sé, podries haver començat d’una altra forma. Tot i això responc. Em penso que tu i jo no tenim cap greuge personal com per emprar determinats tons.
Ja veig que no em coneixes, perquè dir que jo sé perfectament com funciona la cúpula és desconèixer qui sóc i el coneixement que tinc i el que vull tenir. T’explico, sóc un conseller de districte del lloc on visc, Gràcia, i m’agrada el servei públic i lluitar per la independència del meu país.
Quan parlo de webs, parlo de dues o tres que han sortit en els darrers anys parlant de diversos temes. Seria allò de la roba bruta, però en el sentit que ja hi ha uns llocs on canalitzar les coses. És com llegir e-noticies, no m’agrada, no m’agrada assabentar-me de segons què pels diaris, com tothom. Crec que cada cosa té el seu fòrum, i després ja es pot externalitzar, però ni que sigui per procediment, fer-ho allà on toca. I això passa a tots els partits, organitzacions, entitats esportives, etc.
No m’he llegit tots els estatuts, no sé què respondre, no sé si és un corrent ideològic o estratègic o tàctic, no ho tinc clar.
Això de les bases a l’estatut crec que és el teu punt de vista, perquè jo no ho vaig viure així. Crec que dones per fetes determinades premises que jo no tinc tan clares i afirmes coses que serien discutibles per treure les teves conclusions. Potser les teves fonts tampoc són creïbles.
La lògica de dimissió ho dius tu, a cada cosa la seva pregunta i la seva resposta. La pregunta no era que pensàvem sobre l’executiva nacional, sinó sobre l’Estatut, i tots, fins i tot allò que alguns diuen les bases i que és eteri ens podem equivocar.
juny 20th, 2007 at 9:07 pm
Vaja Toni, pel teu to imagino que tes el mateix de la Tortuga, per cert sempre cagant sentencies, això si si son com les teves darreres intervencions, on et vas equivocar de totes totes, respecte a ERC al Grup Municipal, a en Portabella, Martínez i Florensa, potser que les teves opinions enfatiques les meditis una mica mes per no quedar mes en evidencia, no et sembla? I si tant saps vine al Casal i en parlem.
Cal fer les coses ben fetes. per cert que faràs ara que no ha passat el que tu volies, que et sembla que haig de fer dimitir, plorar, anar al sexòleg. Mesura el teus comentaris si us plau.
juny 20th, 2007 at 11:21 pm
la militància diu NO, després d’això ho lògic és que la direcció dimiteixi o no?.
Jo ja ho vaig dir al seu moment, però tenint en compte el resultat del referèndum de l’Estatut, qui havia d’haver dimitit eren les bases!
juny 23rd, 2007 at 12:39 pm
Carles Alemany:
En primer lloc et felicito, tenies tota la raó, us heu situat a la oposició la qual cosa no crèia bé, no obstant ara caldrà veure què és el que feu.
En segon lloc noi si algú ha de mesurar els seus comentaris has de ser tú, tú ets un personatge públic, ets el màxim representant a Grâcia d’un partit polític i el teu tó i els teus comentaris resulta evident que no estan a l’alçada, tú i jo no som iguals, jo soc un ciutadà que sols es representa a si mateix, tú no tú representes a molta gent que confia i encara més confiava en aquest partit que tú representes.
Respecte al que has de fer i ja que m’ho preguntes jo crec que 1: Has de dimitir, els resultats obtinguts per la teva formació, el que malgrat això vulguis que Ricard Martínez sigui cap del districte de Gràcia, malgrat la coneguda “amistat” que us uneix (veure l’Independent de fa dues setmanes) la qual cosa vol dir que t’ha imposat l’aparell del partit (quina engaltada que tan ficat), recomanen evidentment la dimissió, 2: has de plorar pel paperet que estas fent i pel comentaris que públicament no tens cap problema en fer oblidant la teva condició de representant d’Esquerra a Gràcia. 3r. evidentment has d’anar al sexòleg i a més a més al psiquiatra tens una confusió inmensa entre les diferents parts del teu cos i la seva funció i així us va. Tú continua així que la resta de partits polítics estan encantats amb tú, el que no se és el que pensen els del teu partit a banda d’en Ricky Martin, sols per curiositat que vas fer, dir etc. quan et va dir allo de boicotejador ? fins ara no has dit res i ja saps que allò de que calla … ? o podies comentar al teu bloc no ?; també va provocar trempera ? je, je