En Portabella al Casal d’Esquerra a Gràcia
Ahir va venir en Jordi Portabella a parlar al Casal. Un cop l’executiva regional de Barcelona va prendre unànimement la decisió de recolzar la proposta de no entrar a govern, ja havia anunciat que faria una ronda de xerrades a cadascun dels casals per explicar-ho en persona.
Sí, ha hagut de venir el plenari dissabte on es veia finalment clar que no entràvem a govern perquè més d’un ho acabés de creure. El típic i tòpic procés que hi hagut cal assenyalar-lo. Primer, incredulitat, que és una estratègia de negociació, que acabarà pactant, que si les poltrones, etc. No és hora de reclamar felicitacions, però, és hora de fer feina.
Després, quan es veia que la cosa era seriosa, i em penso que la fama d’en Jordi Portabella com a responsable ja ens havia de dir alguna cosa, es va començar a dir que ho feia perquè clar, que si tindríem els mateixos càrrecs, que si no seria segon tinent alcalde, que si ho feia perquè li demanaven la dimissió. Tot això no és cert. He estat a les diverses reunions que s’han fet i en cap això s’ha demanat, per part de ningú.
Ara, com ell mateix ja comentava, només queda que és una decisió ètica, però tampoc crec que ara calgui que rectifiqui la gent que era incrèdula, només cal, suposo, que entenguin que era part d’un procés que s’ha seguit.
Una altra cosa que també va desmuntar enginyosament fou el fet que si Esquerra havia trencat el govern, cosa que tampoc és certa, atès que ara el que hi ha hagut és que no s’ha reeditat. Tinc la sensació que és com el tema d’en Carod a Perpinyà, en el sentit com explica en Vendrell al seu llibre que mentre els mitjans i els partits duien un discurs, la majoria de la gent amb qui he parlat ho troba bé i, sobretot, il·lusionant. Torno a veure una il·lusió en moltes cares. Suposo que jo mateix rellegint el meu estat d’ànim aquells dies me n’adono de com havia revifat l’orgull de pertinença, com si fóssim els homes Góndor amb l’Àragorn davant de la Porta Negra, perquè em permeti explicar-ho bé.
I crec important, no només que en Portabella hagi vingut a explicar-ho com que ell pugui rebre un cert retorn, amb el suport, dubtes, pors, i aportacions, algunes molt encertades, com la d’en Jordi Carbonell. En fi, una dia especial.
