Canvis que et fan sentir viu! III. Mudances (I)

Sí, tu, després d’un canvi de feina i tallar-me la cua el darrer canvi vital important ha estat una mudança. A Gràcia mateix, tranquils.

És un període que es viu amb certa convulsió, atès que sembla que tinguis molt temps però a poc a poc se’t va tirant a sobre. 

Hi ha diversos aspectes a comentar, alguns de curiosos i positius i d’altres de negatius. 

Començaré pels positius. Sens dubte, un període de mudances és sempre un procés de reflexió i repàs vital. M’explico. Cada cosa que poses en una caixa, cada cosa que tries si llences o guardes et porta a una part del passat, el moment en què vas adquirir determinat objecte, les circumstàncies que van envoltar la compra d’un llibre, els moments de lectura, les qüestions personals que hi ha rera cada objecte que posseïm. 

D’ençà que vaig tornar d’Anglaterra i em vaig finalment independitzar familiarment han passat ja uns anys. I en aquests he anat acumulant coses. Crec que tinc massa coses de cuina que no empro mai (plats, safates, coberts, tipus de gots, etc.), mentre que sempre en trobo a faltar d’altres.

Crec també que tinc molts llibres, i el procés m’ha servit per endreçar alguns que encara no he pogut llegir i que resten a la lleixa per vacances.

Crec que tinc massa poques fotos del passat, i això em fa pensar que hauré de començar una cacera per casa dels amics.

Crec que entre la Universitat i el Districte tinc una quantitat de documentació brutal, allò que el coneixement no ocupa lloc no s’ho creu ningú, la veritat.

Bé, continuaré donant voltes, aquests dies he desconnectat expressament del bloc per diversos temes, però començo a engreixar la màquina altre vegada.



2 Responses to “Canvis que et fan sentir viu! III. Mudances (I)”

  1.   cani Says:

    Benvingut al món real.
    Quan vam venir a viure en aquest pis, fa la tira d’anys, vam venir amb quatre mobles i poca cosa més. Teniem dues habitacions quasi buides.
    Ara tornem a ser dues persones i ens ha quedat petit.
    És la vida, per més espai que tinguis, acabes ocupant-ho tot. No sabem llançà res, jo el primer, que acumulo com una formiga.
    Hem decidit que no comprem res sense llançar alguna altra cosa. Però no m’ho crec ni jo.

  2.   Àlex Says:

    Cani,
    m’agrada l’últim punt, està ben pensat, no et compris una peça de roba si no en llences (per reciclar, és clar) una altra.

    Veig que les coses de casa funcionen també com la llei dels gasos (i afegeixo gens subtilment els cotxes) i s’espandeixen fins a ocupar tot el volum disponible.

Deixa un comentari

Aneu a la barra d'eines