Mercè, llunyana i propera a la vegada. Caram amb l’Arús.
Aquest cap de setmana ha estat la Festa Major de la Mercè. Evidentment no hi tinc associat tants records com a la Vila, però sempre ha estat un festa especial.
Tot i ser gracienc, és cert que sempre he sentit una fascinació per la història de Barcelona, la medieval, la modernista, en definitiva, la de capital del país. I ara hi treballo i tot (tinc quasi fet un article sobre el tema).
Per això aquests dies volia anar a veure algunes coses. Vaig decidir anar a veure l’Adrià Puntí, un dels artistes catalans diguem-ne més peculiars. No és el que era, tot i que encara arrossega l’etiqueta de cantant de culte, capaç del millor i del pitjor. És cert també que les seves actuacions tenen un punt morbós, veure si acabarà les cançons, si recordarà les lletres, etcètera, tot i que en acabat sempre té una part de llàstima.
La veritat és que estava ple de gom a gom, i aquest és un dels motius de l’article. Crec que la Plaça del Rei té cert encant per a determinats cantants, però per la Mercè la gent que hi ha per tot arreu és molt gran, i el lloc quedava petit.
De fet això va fer que a l’endemà decidís no anar a veure el Quimi, i em sap greu, però si per l’Adrià Puntí estava a petar i no es veia res si no estaves assegut, imagino que encara seria pitjor. Vaig veure l’inici de la gran sèrie Porca Misèria.
De cara a altres anys, estaria bé que els cantants en català tinguessin un lloc més gran, si us plau.
Acabo comentant que aquest cap de setmana he vist que el programa del migdia de l’Arús a 8tv ara es fa en català. Com que un dia el vaig criticar, ara em toca reconèixer l’esforç, interessarà veure si manté l’audiència. Curiós que l’única persona que no el parli (pel que vaig veure) sigui una de les bessones.
