Debat a 8tv
Sí, acabo de veure el debat a 8tv. Estic content que de forma desacomplexada se n’hagi parlat del tema.
Sí, he pogut veure que el tema aixeca passions, i sé, també, que no en puc ser objectiu, ni ho pretenc.
Cal reconèixer que el nivell de la taula era alt, molt més alt que el del públic, ple de grupuscles minoritaris, sobretot els de la banda proespanyola.
M’ha agradat sentir parlar en Xavier Solano, que ha anat desmuntant els argumentaris de gent com en Vidal-Quadras i en de Carreras. Per cert, el primer ha acabat parlant del darrer argument que els queda als espanyols, el de la por. Mala manera de debatre, entenc. Si un element com en Solano analitza la política per l’SNP, tenen més fàcil sortir-se’n, perquè com també ha dit, Espanya no és com Anglaterra. Of course.
De la Patrícia Gavancho m’agrada més com escriu que no pas com s’expressa.
I en López Tena és bo, i m’agradaria que gent com ell fos qui prengués les decisions a Convergència, ens aniria molt millor.
D’en Fusté-Fabra no tenia el gust però m’ha semblat que buscava ser simpàtic amb poca gràcia, i a sobre parla de l’Alonso i en Hamilton, millor no tocar el tema.
Crec que ha quedat palès que hi ha un punt de sentiment en tot plegat, és probable que el debat hagi estat d’extrems (no extremistes, diferencio), però és clar que els termes mitjos ambigus en acabat no haguessin ajudat en un moment que calia dir les coses clares.
Potser he trobat a faltar un argument. Sempre són els proespanyols els qui parlen que no té sentit fer fronteres, però s’obliden que en l’economia global et dóna més possibilitats d’èxit.
Bé, en seguirem parlant, ja és bo aquest tipus de debats, espero que molta gent l’hagi seguit, és allò que diuen que no interessa però sobre el qual tothom té opinió.
octubre 9th, 2007 at 11:38 am
Francament… em fa gràcia l’argument de les fronteres… Espanya ha deixat de tenir fronteres? Espanya ha perdut sobirania desde l’entrada a la UE? Oi que no? doncs llestos. NO s’està tendint a eliminar fronteres.
octubre 9th, 2007 at 12:21 pm
Exacte, Arnau, un altre argument que cau
octubre 9th, 2007 at 4:52 pm
No vaig vore el debat però, si m’ho permeteu, m’arriscaré a participar igualment, almenys en un punt.
Em crida l’atenció el que dieu de les fronteres. Evidentment, Espanya no ha perdut sobirania política arrel de l’entrada a la UE. Tot i això, el que sí que és cert és que un dels punts claus de la política econòmica europea versa en la lliure circulació de mercaderies, persones, capitals i serveis. Pregunto, això no és eliminar fronteres?
Una altra cosa, amb la qual discrepo, és que això servisca per justificar d’entrada el rebuig radical, no ja de la possibilitat, sinó directament del debat sobre la hipotètica independència d’un territori.
Confesso que no tinc clara la meua posició respecte a l’independentisme. El que sí que em molesta és que no se’n puga parlar. Que tan bon punt com ix la paraula nacionalisme, independentisme o qualsevol altra etiqueta que se li vulga penjar al problema, comence un debat ple d’acusacions i desqualificacions mútues. I que conste que crec ambdues parts pequen del mateix.
Igual si se’n pogués parlar d’una manera intel·ligent i receptiva acabaria aclarint la meua postura.
octubre 9th, 2007 at 6:04 pm
Lupe,
estic d’acord amb tu, que el problema no rau en les fronteres sinó en els àmbits de decisió. M’explico.
Les fronteres europees desapareixen a nivell intern, però no a nivell extern. Primera cosa a considerar.
Segona, les fronteres internes desaparegudes existeixen en tant que àmbits de decisió, per molt que hi hagi Europa, sempre hi ha (i hi haurà) qüestions sobre les quals Europa no hi entrarà.
És a dir, a l’hora de cedir sobirania en alguns punts, Europa marca, però a la vegada l’important és ser en el centre de decisió amb veu pròpia i no intermediada per un estat que té el seu propi punt de vista, i no sempre prima el català.
I dic més, sembla que entorns multiestatals, jugar a primera divisió és ser un entre 26, que no pas ser part d’un entre 25, no sé si m’explico. És per això que més que mai, per moltes fronteres que desapareguin, és important ser a Europa, mentre hi hagi el dret a vetar decisions per part d’un únic país.
octubre 9th, 2007 at 6:34 pm
Aleshores estem d’acord. L’argument europeu no és vàlid per justificar la negativa a la qüestió nacional. No estava segura de si m’havia explicat prou bé 🙂
octubre 9th, 2007 at 6:55 pm
El que “desapareixen” no són les fronteres sinó les aduanes i els seus controls. Però només a nivell inter-europeu i quan els propis estats ho permeten (Tractat de Schengen)
octubre 10th, 2007 at 12:49 am
Has quadrat el cercle, greips, és exactament això, i en una frase, 😉
octubre 11th, 2007 at 6:25 pm
Només dir que va ser una aposta molt valenta el fer aquest debat i demanar les respostes als espectadors. El tema, molt ben plantejat. El presentador, molt bé per conseguir concretar les preguntes i per le seva simpatia.
Els invitats a la taula, cadascun amb les seves idees, unes mes lógiques que d’altres, i més o menys ben defensades. Algunes: “chapeau”
Pero això sí: QUIN DESASTRE QUI VA SELECCIONAR A LES PERSONES DEL PUBLIC QUE VAN PARLAR. Tants arguments que hi han sobre la questió,en un i altre sentit, i van anar persones que parlaven d’altres temes, diguem colaterals i parcials, que “se iban por los cerros de úbeda” (sorry), cadascun al seu rotllo, sense entrar globalment en la cuestió de si voldrien o no que Catalunya fos independent, si ho veuen factible, convenient, etc. Res mes que aixó es preguntave, i aquesta era, segóns el meu paré, la gràcia del debat.
A part de que amb el “follon” que es va montar amb algunes de les barbaritats i tonteries que es van dir, algunes persones es varen quedar bloquejades, s’els hi va anar el tema de la ment, o el que sigui.
Finalment; el Sr. Vidal Quadras ja el coneixem i ja saben de sobres que dirá i ens aborreix, pero individuas con la extrangera que ens va dir que s’habia esforçat per no aprendre el català, que volía parlar qualsevol idioma abans que el nostre, vivint aquí, no sé dont la van treure. Ningú que estigui en els seus cabals fa un espectacle tan penós d’insultar al lloc on viu d’aquesta manera. No sé a que es dedica o si s’està tot el dia mirant les mussaranyes, pero no crec que tingui molt exit per aquí. Així que millor que, com li van dir, que agafi las maletes i ja sap on está la porta.
Gràcies per llegir el missatge, a pesar d’estar fatalment escrit, perque soc de les generacions que no varen aprendre gramàtica catalana, encara que no vem deixar mai de parlar català. (sense el corrector estic perduda.) En altres épocas pot ser hauria escrit en castellà perque m’avengonyès molt fer faltes d’ortografía, però a la vista de com està tot, he optat per el meu català. Per cert: en el meu treball, rebo i envío moltes cartes a l’Administració de Catalunya. Pués, bé; les rebo totes en català, i jo les constesto mes o menys la mitat d’elles en castella (les que son més complicades o tinc mes presa per acabarles), pues, MAY he tingut cap recriminació ni mal resultat de la gestió, per utilizar el castella.
octubre 13th, 2007 at 11:16 am
Marga, totalment d’acord amb el que dius, crec que el públic (i sobretot el d’una banda) era qualsevol cosa menys representatiu. Portar algú de Democracia Nacional per parlar de la independència quan és gent que no haurien de trobar ressò als mitjans. Greu error que li va estar a punt de costar un disgust a en puigbo, que se les va haver de veure en un camp difícil, la veritat.
Pensa que tinc alumnes que escriuen molt pitjor que tu tot i estar escolaritzats en català. Així, que no pateixis per alguna falta que tots fem en algun moment.
Jo tinc també instal·lat el diccionari per al navegador firefox i que ajuda molt quan escrius comentaris als blocs.
http://firefoxcat.blogspot.com/2006/10/diccionari-en-catal-per-firefox-2-i-3.html