Què li diria un català al Rei espanyol?
Ahir vaig veure el programa la Noria, a Tele5. La setmana passada m’havia indignat amb la manera que dos catalans, en Jordi González i la Loles León ridiculitzaven el pas d’en Carod pel famós programa de televisió espanyola, jugant altre cop a ser els catalans que es feien perdonar.
Aquesta setmana, a banda del populista president de Cantàbria, vaig veure un tros del debat sobre la famosa conversa del Rei amb l’Esperanza Aguirre. Casualment va ser la Pilar Rahola, de qui no tinc massa bon concepte personal però sí de molt del que escriu, qui la va clavar, definint-ho tot plegat com un teatre fet perquè se sabés, una campanya per deixar bé en ZP i el Rei.
Al rei dels espanyols li diria allò que ja vaig dir un cop, que Internet m’havia mostrat que era originalment d’en Martin Niemöller.
Quan els nazis vingueren a buscar els comunistes vaig guardar silenci, perquè jo no era comunista.
Quan van engarjolar els socialdemòcrates, vaig guardar silenci, perquè jo no era socialdemòcrata.
Quan vingueren a cercar als sindicalistes, no vaig protestar, perquè no era sindicalista.
Quan vingueren a cercar als jueus, no vaig protestar, perquè jo no era jueu.
Quan vingueren a cercar-me, no hi havia ningú més que pogués protestar
Doncs el Losantos fa massa anys que ataca els catalans i ningú des de l’espanyes deia pas res. Ara ens hem de posar a defensar-lo a ell? Jo li aplicaria aquesta dita. Substituïm, evidentment “quan els nazis vingueren” per en “quan en losantos criticava”, i en algun lloc posem-hi els catalans i quedarà ben explicat.
Vaja, com que veig que el tema s'ha anat per altres temes, sobre el programa amb en Carod, reprodueixo el vídeo per si algú encara no l'ha vist.
octubre 28th, 2007 at 9:26 am
Molt bona la cita la de Martin Niemöller, per cert es troba en algun barraco de Auschwitz, la indifirencia envers del que passa ens condemna a tots. Ja es hora de dir prou! tant a les xenofobies a dins de casa o com a les xenofofies del pais veï, crec que el comentari de en Carod al respecte del seu nom Josep LLuis, jo vaig defendre el meu si mes no el que figuraba a la cartilla militar “Carles” fins al calabos, o fins que algu va entendre que res em faria cambiar la meva tossuderia, parlem de l’any 89 quans molts dels meus comapanys d’universitat es declaraben insumisos, jo era el major de quatre germans, amb el meu pare amb una greu minusvalia, i per tant em calia fer el servei militar per tenir feina fixa, pero aixo no va fer que renuncies a dir-me per el meu nom, tot plegat amb els papers a la ma no em podien condemnar a res, ara l’infern es va obrir als meus peus i tothom em deia que cedis. Mai un any es nomes una any, al costat de en Jordi Carbonell o en JL Carod,era una nomes estona, vaig ser represaliat per ser catala a les files del exercit espanyol, i tot i aixi em vaig mantenir ferm nomes tenia 23 anys i allo nomes va enfortir en el que creia. VIsca Catalunya!!!.
octubre 28th, 2007 at 10:10 am
tot plegat és una comèdia (dels horrors)
octubre 28th, 2007 at 1:03 pm
Si has de renunciar a com et dius, a parlar com et van ensenyar els pares, dintre el teu pais,….¿que et queda?
octubre 28th, 2007 at 1:32 pm
Com es nota Greips, que ets jove i has patit poca o cap repressio, preguntali a en Jordi Carbonell els dies que el van torturar aqui tocar a casa nostre a la Via Laietana, per que no volia declarar en espanyol i nomes parlaba en frances, evidentment per fer la guitza, si aixo et sembla comedia (dels horrors) que fa nomes 40/20 anys, Creus que tot aixo canviara tant depressa? Hi ha gent que encara es pensa que hauriem de no existir, ni tant sols pensar en canviar les coses, poc a poc la democracia i els pobles van obrint petites escletxes de futur, Aixo es la nostra esperança individual i com a poble.
octubre 28th, 2007 at 1:40 pm
@carlemany,
que té a veure que consideri el politiqueig actual com una comèdia (dels horrors) amb el fet que la meva vida s’hagi desenvolupat amb el Paquitu ja mort (almenys la meva vida conscient)?. 😉 I aquest exemple q et treus de la màniga? Saps q a mi tb m’han estovat pel carrer per *ser* català? Que tenia por de sortir de casa? No prejutgis tan ràpidament, home! 🙂
Vora un 50% de la gent pensa similar a com ho faig jo.D’aquí que entre la gent q no vota, els vots en blanc, els nuls i els extraparlamentaris suméssin més votants que els que representen directament els partits politics al Parlament de Catalunya en les darreres eleccions catalanes.
bon rotllo, home! 🙂
octubre 29th, 2007 at 7:58 am
@Greips, perdona pero no habia interpretat el cinisme, dintre de la teva frase, pero es evident que hem de començar a dir prou a tanta intolerancia envers nosaltres els catalans i el que es pitjor a que alguns dels nostres diguin que no cal fer aquestes coses per televisio, jo crec que es una mostra del que hauriem de fer tots, defensar el que es nostre, com entrar en un restautant, demanar la carta en catala i si no en disposen marxar i fer la queixa corresponent. Una cosa es ser educat, l’altre masell. i ja toca dir prou!. Eps! aixo si amb un somriure de orella a orella i sense perdre els estreps, aixo els treu de polleguera.
octubre 29th, 2007 at 3:35 pm
aquesta citaus la podrieu aplicar els d’Erc:
quan van enviar al TOP de madrid independentistes per cremar fotos del borbó jo no vaig dir res als meus socis del govern, perquè jo no era un radical com ells, jo era responsable, jo vaig dir que això era marginal i vaig demanar maduresa…
sou una trista crossa del PSOE-GAL, no cal que ara vingueu amb critiquetes als numerets monàrquics del ZP