Reivindicant també el dret a perdre
Ahir vaig veure un tros del partit amb Argentina. Aquest matí he vist que havíem perdut. Però hem jugat. Recupero aquí l’esperit de Coubertain, l’important era participar.
Estem orgullosos dels nostres jugadors. Hi ha el dret a decidir, i, també, el dret a perdre. Poques coses es poden comparar en esport en poder sentir el teu himne, i ahir ho vam poder fer. Orgull, esport, il·lusió.
Quan perdem massa cops a nivell econòmic, lingüístic i de dignitat, perdre en un esport ho fa molt diferent.
Ànims per tots els nostres jugadors, han perdut, però han jugat pel seu país. Que sàpiguen que el seu país també és agraït. Endavant! Feia molt temps que no veia un partit de seleccions on tens por de perdre, on pateixes pel resultat.
Felicitats, subcampions!!
novembre 4th, 2007 at 9:42 am
Jo em vaig quedar a veure’l tot… i vaig veure la derrota… que hi farem, no es pot guanyar tot!
Per cert diuen que la Copa Amèrica de Hoquei del 2010 es celebrarà a Catalunya! això si que es una victorià!
novembre 4th, 2007 at 4:59 pm
Arribar i quedar segons, dieu que és perdre?
Molt bé per tot. Han jugat molt bé (he vist els ultims partits) han fet historia, etc. Han quedat segons ¿i què? Només uns han quedat al devant.
Molt content i ara a veure que diran.
El 2010 a Catalunya ja tindrem ocasió més propicia.
Enhorabona.
novembre 4th, 2007 at 7:27 pm
Em sembla que la federació d’hoquei està fent una feina excel.lent. Sense fer soroll i deixant a banda les fotos polítiques, amb la designació de Catalunya com a Seu de la Copa al 2010 s’apunten un “tantu” brutal 🙂
Jo patia perquè si entràvem massa de xulus (i guanyar la copa a la primera és una mica “sobrat”, sobretot jugant contra seleccions Sub-20) encara ens fotarien fora 🙂 Però sembla que les coses es fan bé! 🙂
Proposta tonta: pq no posem als directius de la Federació d’Hoquei a dirigir el país? Com ho fessin la meitat de bé ja haurien millorat el que tenim ara 🙂