Cotlliure – Argelers (I)
He aprofitat dos dies per anar a voltar per la Catalunya Nord, tan sols un tastet, però s’ha posat molt bé.
Vam decidir anar a Cotlliure, un poblet encantador, una joia mediterrània, poble de pintors i pescadors, poble de colors. Aquestes dates no estava tan ple com per l’estiu, molt millor.
Com no, igual que quan vaig anar a l’Alguer, té un punt de recerca sociolingüística que comentaré en un altre article.
Primer, però, un punt de memòria històrica. Calia anar a Argelers, lloc on es féu un dels camps de refugiats després de la Guerra Civil. Argelers, fred, febrer de 1939. Imaginar un camp de refugiats al costat de la platja, humida, freda, et fa pensar el que van passar aquells qui havien perdut del tot.
Vam veure que hi havia un monolit, un cementiri i que properament s’obrirà un centre de memòria del que anomenen la retirada (?!).
Després, per la costa, arribar a Cotlliure.
Difícil destacar res per sobre la resta.
Els carrers, molt cuidats, plens de colors, carrerons estrets que serpentegen i que, com a laberint, no et fa res recórrer del dret al revés diverses vegades, de vespre, de nit, de dia. Poca gent, ja estava bé. Com Llafranc a l’hivern, calma, molta calma.
Destaca el Castell Reial, lloc on hi anaven els Reis, primer el de Mallorca i després ja el de Catalunya. Com passa amb molts indrets, els temps i la història canvien la fesomia dels llocs, passant a ser castell davant dels francesos i després de la tisorada estúpida del Tractat dels Pirineus del 1659, passar a ser castell davant dels espanyols. Entremig, catalans d’una banda i l’altra.
L’Esglèsia té també el seu encant, amb poques finestres a banda Tramuntana.
Bé, seguirem parlant-ne de tot plegat. Us deixo amb una pintura-escultura que hi havia al Castell, diu molt, la terra, el país, les arrels.
desembre 30th, 2007 at 12:13 pm
Alex Cotlliure per mi es el poble mes bonic que conec , tinc moltes fotos però la que has fet tu de nit de la platja del darrere de l’esglèsia a quedat molt molt maca .
Bon any Alex
desembre 30th, 2007 at 1:17 pm
Àlex, per nosaltres, tot el clan torner que volta per gracianet, és com el nostre poble. Hi hem estiuejat durant més de 25 anys i he de dir que m’en alegro que n’hagis fet un post.
Collioure és el poble més maco del món.
desembre 30th, 2007 at 7:17 pm
I, suposo que ara estaria tancat, però hi ha un quiosc de crêpes al costat de la platja on fan les millors crêpes de Grand Marnier del món!!
desembre 30th, 2007 at 7:25 pm
Ostres, ja he trobat una altra manera de pujar en lectures, tractar temes que porten records al clan torner.
Guai, estic molt content que us agradi, la veritat és que és un lloc preciós, va ser una recomanació també familiar i paga la pena anar-hi, penjaré, doncs, més fotos, tot i que no en sé massa.
Auténtico, no sé quin lloc vols dir perquè tot era ple de llocs de crêpes, igual hi vam ser, tot i que hi havia llocs tancats.
desembre 31st, 2007 at 2:40 am
Alex No se si saps que el cementiri de Cotlliure reposa Antonio Machado i la seva mare a part hi ha la casa on varem viure durant l’exili,cada any rep mols visitants la seva tomba, nosaltres tenim amics enterrats aquest cementiri i una tieta molt estimada les seves cendres estan escampades, en un lloc de cara al mar com ella volia.
desembre 31st, 2007 at 2:40 am
És fàcil de reconèixer, és com un quiosc, no té taules ni cadires, està al passeig de la platja de l’Esglèsia i té un gran cartell de Grand Marnier al sostre. Però no sé si obre a l’hivern… T’ho recomano, i crec que tot el clan Torner s’hi afegeix. Per a nosaltres és un excursió anual gairebé obligatòria. Realment amb aquest post ens has tocat la fibra 🙂
desembre 31st, 2007 at 2:40 am
És fàcil de reconèixer, és com un quiosc, no té taules ni cadires, està al passeig de la platja de l’Esglèsia i té un gran cartell de Grand Marnier al sostre. Però no sé si obre a l’hivern… T’ho recomano, i crec que tot el clan Torner s’hi afegeix. Per a nosaltres és un excursió anual gairebé obligatòria. Realment amb aquest post ens has tocat la fibra 🙂
desembre 31st, 2007 at 2:41 am
Alex No se si saps que el cementiri de Cotlliure reposa Antonio Machado i la seva mare a part hi ha la casa on varem viure durant l’exili,cada any rep mols visitants la seva tomba, nosaltres tenim amics enterrats aquest cementiri i una tieta molt estimada les seves cendres estan escampades, en un lloc de cara al mar com ella volia.
desembre 31st, 2007 at 12:30 pm
Felicitats Alex! per les teves mini-vacances, la darrera visita a Cotlliure va ser a dinar amb la Dolors M. vam arribar tard per una bullabessa, però vam dinar molt be i desprès vam fer un cafeto mig endormiscats a la vora de la platja sentint la olor del mar, quina mandra marxar, per cert i a pesar del meu origen empordanès, son millors les anxoves de Cotlliure que las de L’Escala, es una opinió personal. La tomba de en Machado i la seva mare paga la pena, es un lloc de tanta pau. Argeles es molt trist també, per els que sentim el nostre país, nomes que ens hi posem una mica en la pell d’aquells homes i dones exiliats i maltractats en un camp de refugiats a la platja, buf!!! quina pell de gallina. salut i BON ANY 2008 a tothom
desembre 31st, 2007 at 1:49 pm
Hi estic d’acord, a mi també m’agrada molt. A Argelés, un estiu que hi vam passar, la meva companya volia banyar-se i jo, a pesar de la calor, no vaig poder pensant en els que hi havien estat allà abandonats del món, em feia cosa.
Per cert de Cerbera fins a Montpellier, tot aquest territori és molt maco, però Colliure és alguna cosa especial. No us perdeu l’hotel dels templers… al costat de la riera. I el seu amo, un home amb espardenyes que parla català. Tot un número… la carta excellent, a més l’interior (habitacions incloses) un museu de la pintura dels ultims 100 anys.
I no oblidem el boníssim Muscat….pel peix i per mi un encert…
gener 2nd, 2008 at 12:46 pm
Cristina, vam anar al cementiri, hi havia una família de catalans del sud com nosaltres donant-hi voltes.
Auténtico, el lloc s’ho mereix.
Carles, he recordat aquell dinar que em vau explicar.
Cani, sempre amb un bon vinet en els comentaris, m’agrada. Em vaig comprar una ampolla de Muscat, a veure què tal.
gener 14th, 2008 at 6:07 pm
D’entrada perdoneu el meu català.
He llegit els vostres escrits i m’he animat a venir a Colliure cuand fagi mes bo, i de passada si pogues contactar amb el “clan” Torner estaria molt content, dons jo estic fen l’arbre genealògic dels TORNER, be, fins aviat.
Si voleu contactar am mi telèfons: 93 873 5886
telèf. mòbil 608 531 638
gener 15th, 2008 at 9:19 am
Ei Josep Maria, que tal, jo sóc en Christian Orcin TORNER. Fill de la Margarita Torner i Net d’en Lluí Torner.
Com un Torner de “segona” generació no sé si et puc servir de gaire cosa a l’hora de fer l’arbre, però per aquí ronden tres de les filles d’en Lluis Torner, (l’avi Lluís) que segur que contactaran amb tu.
Espero que quan tinguis acabat l’arbre ens deixis donar-li un cop d’ull 😉
Salutacions
agost 19th, 2008 at 11:28 am
Bon dia Christian, sòc en Josep Mª Torner Roig. M’agradat molt que amb contestes un “TORNER”. Precisament entre els dies 11-12-13-14, ting la intenciò de venir a visitar COTLLIURE, i si tingues la sort de contactar amb Vosaltres, seria per a Mí una alegria.
Esperant la teva contesta, preparo lo que ting referent al “tema”.
SALUD I FINS AVIAT.