Callejeros: duresa per un nou any
Ahir al vespre, vaig voler veure la televisió després d'un altre dinaret familiar contudent.
A TV3, no em motivava massa el tema, així que vaig voltar per altres canals. Mentre a Tele 5 es dedicaven a humiliar els qui volien els 15 minuts de glòria, vaig arribar a Cuatro, canal que tampoc no miro gaire.
Hi feien Callejeros. Ja l'havia vist algun cop. Ahir era sobre captaires i pidolaires. Molt dur per començar l'any, però potser necessari per sentir-se privilegiat. Algunes reflexions que em sorgiren:
– L'empenta d'aquella pobre gent per tirar endavant.
– La vergonya que sent la gent per demanar, difícil d'entendre des de fora. Encara hi havia gent que deia que bevien, quan em sembla entendible haver-ho de fer.
– Trobo que deu ser molt dur ser periodista en aquests casos, com substreure's de la cruesa. El que més m'agradava era com donaven la mà a aquella gent, tot i saber que després tornarien al "seu món real", allunyat d'aquella misèria. Serien els mateixos després d'aquella experiència?
– La ràbia que et generen els falsos malalts, com aquells que demanen fent veure que són sordmuts.
– La vida de merda, diguem-ho clar, que molts han hagut de patir. Alcoholisme, drogues, maltractaments, i tot i així tiraven endavant.
– Tot i la manca de present, una esperança d'un futur millor, per molt difícil que els pugui ser.
– Em va tocar sobretot aquell home gran que tocava el piano a les Rambles amb un fill disminuït.
– No sé si guanyaran més que treballant, no sé si n'hi ha que tenen morro, no sé si tindrien alternatives, el que sé és que hi ha bona gent.
En fi, em va semblar un bon contrast a la vida nadalenca. El Quart món, el més proper i allunyat.
gener 2nd, 2008 at 12:30 pm
Hola
Jo també el vaig veure.
Una passda!!
Ben bé no sabem el que tenim i no ens en donem compte fins que no ho tenim.
Sílvia
gener 3rd, 2008 at 1:19 pm
De totes les carencies, em sembla que la pitjor és no tenir cap espatlla per anar-hi a plorar. Ets tu sol….en mig de la gent…Terrible.
gener 4th, 2008 at 10:49 pm
“Tot i la manca de present, una esperança d’un futur millor, per molt difícil que els pugui ser”
Presente siempre hay, de hecho es lo unico que hay, todo lo demás es ficción de nuestro cerebro. Lo que les falta a “algunas” de estas personas es lo mismo que les falta a muchiiiiisimas otras: saber quienes son!!. Si sabes quien eres (cosa no del todo evidente) todas las carencias y/o posesiones se convierten en milongas y chuminadas.
A mi me parece mucho mas duro el hecho de que salga un politico al que nosotros le pagamos el sueldo, y que cenará marisco el dia de navidad, diciendo que hay que comer conejo por que la economia va mal. Eso si que es fuerte!!
gener 5th, 2008 at 9:37 am
Sílvia, Cani, estic d’acord.
Papa Oso, potser hauria de dir un present normalitzat. Estic d’acord amb la segona incoherència que denuncies.
gener 5th, 2008 at 10:47 am
@papaoso,
espero haver-ho entès malament… és molt pitjor la hipocresia que la misèria i la fam a la que es veuen abocats alguns?
La misèria és terrible, i passar gana perquè no t’arriba per a comprar menjar 3 cops al dia és una sensació que no recomano a ningú. Per això dir que és molt pitjor la hipocresia d’algún (de tots) polític em sembla tan frívol que millor em prenc el comentari com a sarcàstic oi? 😉
Potser a tots ens caldria passar una setmana vivint al carrer per tal d’adonar-nos com en som d’afortunats… i com deu ser la vida de 3/4 parts de la Humanitat, nosaltres que formem part de l’altre 1/4.
gener 7th, 2008 at 10:56 am
Greips… si, nos hemos entendido mal. Me referia a que me parece mas duro, en fiestas navideñas, que salga un politico diciendo mamonadas. Lo de la pobreza ya lo tenemos mucho por la mano… solo has de coger el metro o acercarte a la puerta de una iglesia para ver un pobre de cerca.
De todos modos, Greips, se tiende a mezclar churras con merinas en el tema de la pobreza. Pobreza es no tener dinero ni recursos, no es ser infeliz. Se puede tener mucho dinero y ser infeliz, y no tener un duro y ser el hombre mas feliz del planeta. El requisito para ser feliz no es el dinero, es saber quien eres y donde te encuentras. Ese es el unico requisito para ser feliz, y lamentablemente el dinero te suele alejar de eso. El pertenecer a lesa parte de la humanidad que no está en contacto con la naturaleza, que no sabe lo que es un cielo estrellado, que respira co2 y oxidos nitrosos de forma habitual… no se si es del todo una fortuna. Yo no daria ese tipo de cosas por sentadas.
Lo que dices de comer 3 veces al dia solo demuestra que no has intentado comer solo una. Yo, habitualmente, solo como una vez al dia… te aseguro que no hace falta mas.