Homenatge a l’Albert
Ahir fou un dia especial, d’aquells que molts retindrem durant força temps. No fou un dia perfecte, tot i que no va ploure. No fou un acte perfecte, però fou l’acte per l’Albert, i això és molt. Allò que no vaig gosar escriure al novembre ho escriuré ara.
Em quedo sens dubte amb el parlament del Vicenç Sanclemente i el de les seves nebodes. Emotivitat. Cal reconèixer també l’esforç de recopilació de fotos, l’Albert era a tot arreu i a tot arreu se’l veia, donant premis, en actes de cultura popular, etc.
El dinar popular fou això, popular, amb la gent de Gràcia fent allò que tan bé sap fer, seure i menjar, com hòbbits de la Comarca, parlant de tu i de Gràcia, de Gràcia i de tu, si pot separar-se. Tenia un dinar de partit per la República, però com ja vaig dir, la República no la vaig conèixer, però a tu sí.
Com a conseller, a banda del coneixement transmès per la Dolors, que mai no podré agrair prou, sempre vam tenir com a model l’Albert. Possiblement no faria com ell en certes coses, però això és el que el feia inigualable.
Aquests dies arrossego dues recances. Una és haver-lo proposat per la Medalla d’Honor de Barcelona. Ja ho vaig dir al plenari, espero que entengui, allà on sigui, que és el màxim honor que el plenari de Gràcia pot oferir, tot i ser de Barcelona. L’altra recança fou que a l’acte d’ahir, per protocol o pel que fos, els consellers i conselleres no teníem un lloc reservat, quelcom que al propi Albert no l’hagués agradat, estic convençut.
Bé, Albert, segur que esteu amb en Francesc Derch i en Balasch canviant plaques al cel, un cop ja has vist que en Ramiro de Maeztu i en Secretari Coloma no hi són. I segur que ja has xerrat moltes vegades amb en Rius i Taulet, i convincent com ets, segur que ell també està d’acord amb el canvi de nom de la Plaça. Dóna records a en Rovira, en Massens, en Rabassa i en Torrente Flores, i, sobretot, a les seves Tres Senyores.
