Esquerra-Gràcia, liderar des de l’oposició?

Sembla un redactat paradoxal, es pot liderar i tirar endavant projectes des de l’oposició? En sentit lògic, la resposta és no. Tot i així, a Gràcia hem viscut les darreres setmanes un procés que demostra que de vegades es pot dur a terme. Ho explico, en primera persona, atès que és un procés que he viscut molt i molt de prop, de tan endins que el que ara em costarà serà explicar-ho cap enfora. 

Eleccions municipals 2007. ERC-Gràcia passa a l’oposició. Comença un mandat de canvis, un mandat de minoria a govern. Un mandat sense velocitat ni seguretat en les seves accions. El PAD, Pla d’Actuació del Districte, el full de ruta. Perquè en veiem la importància, cal veure el del 2003-2007, les mesures que es van dur a terme, com un contracte amb la ciutadania. A Gràcia encara no el teníem aprovat. 

Mesos de discussions i no acceptació per part del govern que li calia negociar per tenir, al menys, un suport majoritari en aquest punt. L’escut que ja està aprovat, que no li cal, fent fins i tot veure a la ciutadania que ja estava tot lligat. S’aprova en un plenari que es farà un ple extraordinari, per dir, negociem o no? Des d’Esquerra fem una oferta formal, des de l’oposició (!), per dir que cal negociar, i que estem disposats. 

I ens hi posem. A diferents nivells polítics, més elevats, a nivell de Barcelona (Portabella), a nivell de regidors (Ricard), i a nivell de consellers, jo mateix, a nivell ja més concret, de propostes, les 19. 

Negociacions. Certes pors del govern a avançar massa. Certes pors del govern a conceptes clars i valents. Canviar infinitius, negociar, diàleg, trucades, quedades, el que calia. 

El resultat? Aquí el teniu, allò que Esquerra ha inclòs al PAD, sobretot en dos eixos bàsics: Educació i Espai Públic, allò que creiem que cal considerar més en un districte que cal relligar pel seu recurs d’inversió en capital humà, educació i cultura, i en inversió en capital cívic, de convivència, places, carrers, mobilitat, entitats. Tot recurs econòmic invertit en aquest dos capitals té futur. 

Aquests són elements inclosos en la proposició que fou aprovada per Esquerra i l’equip de govern. Encara no entenc perquè CiU no hi votar a favor, crec que cap excusa que no sigui joc polític té sentit. 

Amb aquestes propostes, l’esperit negociador i les idees que es recullen crec que sí, el titular té sentit. Des de l’oposició, amb el grup municipal de dos consellers (dels petits, juntament amb els dos d’IC-EUiA i el PP) aconseguim engegar projectes, i llençar noves idees de futur per Gràcia. Per coneixement adquirit, experiència de govern i sentit comú, seguirem aquest camí, si cal.

I m'ha agradat, que a banda, del Punt, que m'agrada perquè segueix els plenaris de districte i els tracta des de sempre, també apareix a l'Avui, i com no, a l'Independent , Vilaweb, i la tortuga.

Educació

 

  1. Iniciar la recerca d’espai per a una futura creació d’una Escola Oficial d’Idiomes a Gràcia.

 

  1. En l’apartat de les escoles bressol, afegir “i dues més, la ubicació de les quals es concretarà al llarg del mandat, tot prioritzant la recerca d'espais susceptibles per a fer-s'hi una escola bressol, als barris del Camp d’en Grassot i la Salut”.

 

  1. Consolidar els projectes en marxa del Pla d’Entorn i Temps de barri, temps educatiu compartit i fer-ne el seguiment.

 

 

Pla d’Equipaments

 

  1. Estudiar la viabilitat de la obertura dels equipaments municipals en caps de setmana i estius.

Segon Eix: Espai Públic

 

  1. Remodelació de l’Av. Pi i Margall, tot considerant la seva mobilitat, en coordinació amb el Districte d’Horta-Guinardó i l’Ajuntament de Barcelona, per tal de crear el corredor verd proposat per a la ciutat.

 

  1. Un cop acabades les obres del Mercat de la Llibertat, engegar la redefinició de l’espai públic de la Plaça Gal·la Placídia, incloent la seva reurbanització.

 

  1. Continuar les obres de remodelació del carrer Grassot.

 

  1. Iniciar el projecte de remodelació del Passatge Alió.

 

  1. Iniciar l’estudi d’ampliació dels jardins del mestre Balcells.

 

  1. Iniciar l’estudi de reforma de la Plaça del Poble Romaní.

 

 

Tercer Eix: Convivència


Mobilitat

  1. Pacificació del carrer Riera de Sant Miquel tot considerant la mobilitat, i el camí escolar dels equipaments educatius actuals i futurs de la zona.

 

  1. Continuar els treballs del Pla de Mobilitat amb l’estudi de la concreció d’una macroilla en el triangle Pi i Margall/Travessera de Gràcia/Sardenya.

 

  1. Estudiar la casuística de les motocicletes i bicicletes per tal que el Pla de Mobilitat la consideri.

 

 

Quart Eix: Promoció Ciutadana i Cultural

 

Dona

 

  1. Construcció de la Plaça Dones del 36, convertint-la en el lloc de referència del Districte per activitats relacionades amb la Dona

 

Esports

 

  1. Estudi del tancament del perímetre lateral del poliesportiu de la Creueta del Coll.

 

  1. Organització de xarxa d’espais i activitats esportives minoritàries.

 

Cultura

 

  1. Fer recerca de locals per a la creació de microespais associatius que donin cabuda a entitats social i educatives, així com a les comissions de carrers de la Federació de Festa Major en col·laboració amb la Generalitat de Catalunya.

 

  1. Arranjament i reforma de l’edifici de la Violeta com a referent de la cultura popular, tal i com recull el Protocol Festiu.

 

  1. Rehabilitar i posar en marxa la finca de Sant Salvador com a espai de cultura i promocionar-la dins de la ruta del Modernisme de la ciutat.

 



6 Responses to “Esquerra-Gràcia, liderar des de l’oposició?”

  1.   Núria Says:

    Després de llegir-te i després de llegir l’article de La Tortuga, crec que s’ajusta força més a la realitat de les coses l’article de La Tortuga que el teu.
    És evident i lògic que ets subjectiu, no nego que La Tortuga també ho sigui, tots i totes hom som, però no vols dir que t’has pàssat ? i molt. Tingues en compte que de realitat només hi ha una malgrat que es pugui valorar de diferent manera, però les “aportacions” que heu fet, estudiar, inciar l’estudi, continuar, no són més que un cúmul de baguetats que no porten a res concret o el que és el mateix fum.

  2.   Àlex Says:

    Benvolguda Núria,
    entenc que el llenguatge polític sempre és complex i sovint ambigu.
    De fet, si et mires el pad com estava abans del plenari,
    http://www.guillemespriu.cat/wp-content/uploads/2007/12/pad-de-gracia.pdf
    (per cert poso l’enllaç al bloc d’en guillem perquè no trobo el pad al web del districte)
    els verbs són del mateix estil. Tot és fum? no, jo crec que no.
    El que diem i hem dit sempre és que les 19 propostes milloren o ajuden a resoldre 19 problemes de la ciutadania, en la seva escala, algunes amb grans calés, com Pi i Margall, i altres amb menys, però no estem parlant de pressupostos, sinó de línies polítiques.

  3.   Núria Says:

    1. Gràcies per la informació, em reafermes en la meva opinió, coses tangibles són, al meu entendre, sols 6 entre 19, la: 3, 7, 11, 16, 18 i 19, la resta fum o com tu li dius “llenguatge polític” i per tant “complex i ambigú”, quin eufemisme, aqui tens la meva valoració :

    1. Aquest objectiu es compleix agafant una carpeta un retolador i escrivint com a títol: “Recerca d’un espai per ubicar una EOI”.
    2. Res tangible, sols aportar “prioritzar”.
    3. Res de nou, s’ha de seguir fent el que ja s’està fent.
    4 Si que hi ha una obligació: fer un estudi i res més.
    5. Si que hi ha una obligació: però mancomunada entre tres per tan l’han de fer els tres un sols no està obligat a fer-ho.
    6. Una altra de carpeta i retocador, però posant: “Redifinició i reurbanització …”, ja està endegat.
    7. Sí és un comprimís, segons sembla, de seguir fent el que ja s’està fent.
    8. Una altra de carpeta i retocador, ara és “Projecte de remodelació”.
    9. Més carpeta i retocador: “Estudi d’ampliació …”.
    10. Més carpeta i retocador.
    11. Aquí si que hi ha una obligació concreta, pacificar el trànsit, però amb el límit, que pot ser decissiu, de la mobilitat, és a dir cotxes.
    12. Més carpeta i retocador, “Estudiar la concrecció” és a dir no obliga ni tan sols a definir-la.
    13. Més carpeta i retocador.
    14. Això si que és un acció concreta.
    15. Si que hi ha una obligació concreta, no és suficient iniciar l’estudi s’ha d’acabar.
    16. Si que hi ha una obligació concreta de fer una cosa en la que hi ha un col•lectiu que ho podrà gaudir.
    17. Si que hi ha una obligació concreta, però de fer una recerca, el resultat pot ser 0 i l’objectiu s’haurà complert.
    18. Si que hi ha una obligació concreta.
    19. Si que hi ha una obligació concreta.

    2. Una pregunta quina modificació pressupostària comporten aquestes 19 aportacions i quin percentatge representa sobre el PAD ja aprovat ?, estaràs d’acord amb mí que els números “canten”. Espero la teva resposta concreta amb números.

    3. Molt bona la frase “no estem parlant de pressupostos estem parlant de línies polítiques”, i t’oblides que els ciutadans i les ciutadanes, dels governs, no rebem cap servei de les línies polítiques, el rebem d’allò que està recollit als pressupostos, allò que no està al pressupost no és més que fum o “línies polítiques” com tu dius, fixat com les coses concretes, el transvassament recull en el Decret Llei que l’estableix com es pagarà.

  4.   Àlex Says:

    Núria, veig que fas una comparació interessant amb la Generalitat, però vull que entenguis que la política municipal funciona diferent.

    M’explico. El PAD no inclou pressupost, hi ha el PIM, Pla d’Inversions Municipals que ho ha de recollir. Aquest no s’ha aprovat encara a nivell de ciutat.

    El PAD és un full de ruta polític i com a tal s’ha d’entendre i treballar.

    Crec que en la teva anàlisi t’oblides d’un punt. No estem a govern, així que les coses que tu dius es posa una carpeta i ja està, no passarà, perquè per això farem control, no creus?

    Seguiré comentant els teus punts:
    1. Escola Oficial d’Idiomes. Certament hi ha una part que depèn de la Generalitat, per això la recerca de sòl i que es consideri. No hi ha rotulador.
    2. Hi ha calers, nosaltres hem prioritzat el lloc, em sembla important.
    3. Cal fer-ne un seguiment acurat de com s’està fent per redefinir si cal.
    4. Estudiar la viabilitat de la obertura dels equipaments municipals en caps de setmana i estius. Un estudi ha de tenir conseqüències o no, no pensis en informes, que la política municipal no funciona així, de veritat.
    5 Remodelació de l’Av. Pi i Margall. S’ha de fer, o els tres no formen part d’un mateix tot? i tant que hi ha l’obligació.
    6. La redefinició de l’espai públic de la Plaça Gal·la Placídia. Quan marxi el mercat provisional, és evident que cal fer alguna cosa, no? ja veuràs com es farà alguna cosa, per això hi som.
    7. Continuar les obres de remodelació del carrer Grassot. Es va fer al mandat anterior, però ara no s’havia inclòs, i s’ha inclòs el compromís de seguir les obres. No ho trivialitzis, de veritat.
    11. Pacificació del carrer Riera de Sant Miquel tot considerant la mobilitat. La pacificació és la mobilitat, o creus que es posarà una bandera blanca, implica actuació.
    12. Continuar els treballs del Pla de Mobilitat amb l’estudi de la concreció d’una macroilla en el triangle Pi i Margall/Travessera de Gràcia/Sardenya. Un cop fet l’estudi, ja es podran aplicar coses, a mitges, algunes sense tant de pressupost i d’altres amb més, però és la continuïtat amb el mandat anterior l’important.
    13. Estudiar la casuística de les motocicletes i bicicletes per tal que el Pla de Mobilitat la consideri. Creus que no té conseqüències? i tant que en té, d’aplicacions ja concretes.
    14. Construcció de la Plaça Dones del 36, convertint-la en el lloc de referència del Districte per activitats relacionades amb la Dona
    15. Estudi del tancament del perímetre lateral del poliesportiu de la Creueta del Coll. Això no vol dir que tot ho hagi de pagar l’Ajuntamet, es pot veure, però cal fer l’estudi.
    16. Organització de xarxa d’espais i activitats esportives minoritàries.
    17. Fer recerca de locals per a la creació de microespais associatius que donin cabuda a entitats social i educatives, així com a les comissions de carrers de la Federació de Festa Major en col·laboració amb la Generalitat de Catalunya. Ja s’ha començat a fer, i cal seguir.
    18. Arranjament i reforma de l’edifici de la Violeta com a referent de la cultura popular, tal i com recull el Protocol Festiu.
    19. Rehabilitar i posar en marxa la finca de Sant Salvador com a espai de cultura i promocionar-la dins de la ruta del Modernisme de la ciutat.

    Crec que el problema rau en la confiança en el tema que esmentes de la carpeta i retolador. No sé qui ets, ni quin perfil tens, però crec que sovint les coses es veuen amb diferents punts de vista. El que tinc clar és com nosaltres participarem en aquests punts.

    Entenc la teva visió pressupostària però crec que ho has d’entendre com un dels pactes nacionals de la gene, on després es va treballant el com i el quan, que és el que vam dir que continua obert.

  5.   Àlex Says:

    I de tota manera, una reflexió final, l’incompliment de l’acord, o l’intent de diluir-lo, no serà cosa d’Esquerra, no? jo dono un vot de confiança, però tampoc som passarells, perquè ens entenguem.

  6.   Núria Says:

    Entenc que diguis el que dius, però intenta fer una cosa, desconecta del tema uns dies, unes setmanes millor, deixa que el teu cervell sol, deixa’l que treballi, passat un temps torna sobre el tema i veuràs com la frase “necessitaven aterrar, necessitaven una pista d’aterratge i els hem donat” s’aproxima força més a la realitat que la teva subjectivitat, i perdona no vull ofendre, considero ratllana al dogmatisme, deixa que el teu cervell treballi per ell mateix, no el condicionis, no li digui per endavant a quines conclusions ha d’arribar i veuras com les mateixes coses les veus d’una manera força diferent i al meu entendre molt més ajustades a la realitat.

Deixa un comentari

Aneu a la barra d'eines