Vallcarca, o el flautisme d’Hamelín

Ahir vaig assistir al Consell de Barri de Vallcarca. Com sempre, és una bona eina i un termòmetre del veïnat i dels problemes de cada barri, amb un zoom major del que mostra el plenari. Per això hi va més gent, per més proper i menys protocolari.

Ahir també vaig tenir com mai la sensació del PSC, i del Guillem en particular, com a flautista d’Hamelín. En Guillem parla bé en públic, i és proper, però ho aprofita per torejar l’audiència, fent fintes i tirant pilotes fora. M’explico.

Primer de tot, crec que els altres grups de l’oposició, sobretot, hauríem de poder intervenir, perquè sovint hi ha coses que no es poden quedar només amb el punt de vista del Districte:

 

         La Isabel, una senyora del barri, va demanar que es tanqui la pista de la Creueta del Coll. En Guillem va dir que en aquest mandat no es faria. Evidentment va obviar que era una de les demandes del PAD d’Esquerra que no van voler incloure. Subtileses, suposo.

 

         Una altra veïna la Dolors, va dir que havia llegit que es faria un equipament esportiu a Vallcarca, coincidint amb en Robert, que també ho va esmentar. En Guillem va “oblidar” dos petits detalls. El Consell Plenari de Gràcia ha declarat d’interès estratègic l’espai del DIR a Vallcarca. I també va oblidar que l’equip de govern va voler presentar una proposta de reforma del PGM perquè el DIR hi pugui fer oficines enlloc d’un equipament esportiu privat, i que gràcies a Esquerra fou retirat de l’ordre del dia. Són moments en què, com no pots parlar, et pessigues les cames.

 

         Quan es va fer la presentació inicial, va parlar d’obres de manteniment, sobretot a la zona de Mas Falcó, de les quals no ha informat en cap plenari ni formen part de mesura de govern que es va informar en el darrer plenari.

 

         El que ja em va semblar més decebedor, fou quan en Joan Felisart va opinar sobre dos temes, entre d’altres:

 

o       Va preguntar sobre l’ampliació de l’Àrea Verda i en Guillem va reconèixer que no sabia fins a quin carrer de Vallcarca arribava. La reflexió immediata fou: el Districte no ha opinat sobre el tema? No ha treballat amb Barcelona sobre això? El Regidor no té res a dir? Delega una decisió important com aquesta a Barcelona? Vol ser alcalde de Gràcia o corretja de transmissió de l’Hereu? Decebedor.

 

o       Quan en Felisart va parlar sobre preservar espais d’interès històric, en Guillem va gosar dir, amb tots els respectes per l’Albert, que fou gràcies a ells que s’havia salvat la placa de la Mina del Manantial. Va ser tan injust, que va haver de ser el propi Felisart que digués, com és cert, que fou gràcies a la seva intervenció, que m’ho va dir a mi, en aquella època conseller d’urbanisme, i que vaig contactar amb en Miquel i en Ricard per poder-ho salvar. Per tant, fou tot gràcies a en Felisart, i encara es penjava medalles que no li toquen. No anem bé.

         Això sí, quan la Roser Avilés li va treure els colors sobre com estan de malament certs temes del barri no va tenir una resposta adequada.

 

Així doncs, em va quedar la sensació que per l’equip de govern el consell de barri és una eina de promoció o màrqueting polític, on s’obvien els problemes, es tiren pilotes fora. Sobre temes importants del barri, com el pla de Vallcarca, com si no fos cosa seva. El més sincer de tot fou en Ricard quan va reconèixer que malauradament el cas del Pla Vallcarca-Farigola haurà servit com a exemple, pel Carmel i per la zona del 14 (afegeixo jo) de com no s’han de fer les coses.



Deixa un comentari

Aneu a la barra d'eines