Jo també dono suport a Barcelona Oberta. Per què l’Oriol? (I)
Actualment, a Esquerra Republicana de Catalunya a Barcelona hi ha un procés precongressual per a escollir el dia 10 d’Octubre la Presidència de la Federació Regional de Barcelona. Jo m’he posicionat per l’Oriol Amorós i formo part de l’equip de Barcelona Oberta. Us n’explico els motius.
Podria ser un panegíric de suport a un company, però no és sinó la fi d’un procés d’anàlisi personal.
Certament el congrés de juny, tot i exemplar respecte la resta de partits, ens va deixar a tots amb una certa sensació de desgast intern. Els qui tenim, llavors, una responsabilitat externa ens ho fa més fàcil que ens dediquem, doncs, a fer política de portes enfora, mentre s’interpreten els resultats i t’adaptes a una nova situació. Aquells a qui donaves suport no han guanyat, però el partit és el partit i no hi ha, i ho sap tothom, cap millor eina ara mateix per bastir políticament el discurs independentista. Així doncs, a treballar.
Abans de l’estiu, l’Oriol va contactar amb mi i uns quants companys i vam poder parlar de diverses coses. I la que més vaig sentir fou: hem de cercar el consens per seguir endavant. L’Oriol ho va assumir, de manera que vam quedar que aniríem treballant, cercant idees, cercant consensos.
Sé que s’ha provat, pel dret i pel revés i no ha pogut ser. I ara ve la primera raó per donar suport a l’Oriol. És l’únic que planteja aquest congrés com el que és, no com el quadrat c4 d’un taulell d’escacs, com semblen estar-ho copsant les altres dues principals candidatures i alguns mitjans de comunicació.
Una altra anàlisi per mi important seria l’estudi dels cicles. En política, com en moltes altres coses, tot són cicles, tot són gràfiques que pugen i a poc a poc, o no, van baixant. L’anàlisi que faig de la realitat és que el cicle de l’Oriol com a Presidència no està al final. Sí que s’afegeixen persones, sí que s’han aportat idees i propostes noves, però el nus conductor es manté, perquè el que cal és un canvi a la Ciutat i no un canvi al partit de la Ciutat.
El canvi de cicle s’inicia després d’un mal resultat a les municipals (per tothom ja acceptats els motius) que implica que Esquerra Republicana de Catalunya deixi de donar suport al PSOE a Barcelona i a Iniciativa. Aquest canvi és acceptat per tota la militància. Això em duu a la segona raó, podria algú que no fos l'Oriol haver fet possible aquest canvi amb en Portabella? Tindria Barcelona el dret a decidir els pactes municipals si governés una altra candidatura? Sé que no.
Perquè entenc que cal ser independent per no entrar en el govern municipal mentre el teu partit hi pacta a nivell de país i, no ho oblidem, a nivell de Diputació. Perquè aquella decisió, que cal explicar bé, es pren des del territori. I així cal continuar a la capital del país.
Un altre dels motius me’l va donar justament en Carles Agustí en el seu interessant article sobre Generacions, pensat per a CDC i que crec que en el cas d’Esquerra potser succeeix a la inversa. Ell parlava de generacions preparades a les quals se’ls fa un tap.
En política, a banda de cicles, entenc que també hi ha tempos. I saltar-se els tempos generacionals pot ser tan contraproduent com no fer mai relleus, el que em sembla deduir del que passa a CDC. Entenc que l’Oriol és el terme mig, prou jove i prou experimentat a la vegada perquè encara sigui el moment que la gent de la seva generació, la dels 35-50, portin les regnes. Potser ho percebo diferent, però el món de la universitat també funciona així. De becari doctorant, vas avançant en el teu recorregut, a titular, i finalment a catedràtic. No es poden saltar els tempos, ni no fer mai el salt. Però cal ajustar el moment. La gent de l’Oriol té aquest tempo, l’adequat pel moment. Les coses no es poden deixar a mitges tintes, com diu un amic.
I d’altra banda, per mi hi ha altres motius, ja en parlaré properament.
