Primeres reflexions: If they can, we can, too

Normal 0 21 false false false MicrosoftInternetExplorer4 st1:*{behavior:url(#ieooui) } /* Style Definitions */ table.MsoNormalTable {mso-style-name:”Tabla normal”; mso-tstyle-rowband-size:0; mso-tstyle-colband-size:0; mso-style-noshow:yes; mso-style-parent:””; mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; mso-para-margin:0cm; mso-para-margin-bottom:.0001pt; mso-pagination:widow-orphan; font-size:10.0pt; font-family:”Times New Roman”; mso-ansi-language:#0400; mso-fareast-language:#0400; mso-bidi-language:#0400;}  

Aquests dies he escoltat grans converses sobre l’efecte Obama. Apunto algunes idees que m’han fet pensar:

 

         Xarxa, treball col·laboratiu

Possiblement Obama ha estat el primer candidat 2.0. Com tot bé després cap a aquí, ja podem començar a posar-nos-hi.

 

         Sobre els orígens d’Obama

M’agrada veure les hipocresies de la gent. Si diuen tant alguns sobre l’origen d’Obama, sense valorar el personatge concret, no haurien d’haver dit el mateix sobre el fet que un català de l’emigració fos president de la Generalitat? I em refereixo sobretot a les cohorts convergents que ara admiren Obama per l'origen. I repeteixo no parlo sobre el president Montilla, sinó sobre el fet.

 

         Cercant sempre l’efecte mirall

Tota innovació sempre té efectes de còpia. Però cal cercar la il·lusió per a implicar la gent.

 

         Baix nivell d’alguns opinadors

Crec que ahir a TV3 hi havia molt nivell amb gent com l’Anglada i la Núria Ribó, o l’Albert Elfa. He sentit massa cops aquests dies gent opinant sobre coses que repetien el que deien els diaris. Els periodistes han d’aportat alguna cosa més, i no repetir el que has tingut temps en 15 minuts de llegir a Vilaweb i altres mitjans. Aprendre’t quatre coses del swing states no és suficient, cal un valor afegit a la feina que sovint només dóna l’experiència.

 

         McCain i la llosa d’en Bush

Potser, i no ho postulo encara, semblaria que a en McCain, potser el menys dretà dels republicans ha perdut perquè tenia la llosa d’en Bush. Potser és el mateix que li va passar a en Rajoy, les ombres d’en Bush i de l’Aznar eren massa allargades.

 

         Royal, Obama, Sarkozy

Recordo les discussions que hi havia al voltant de Segolene Royal, de la qual ja ningú parla. Recordo les discussions sobre Obama i Hillary, i tothom contra en McCain. No diem massa sovint blat?

 

         30% de les minories

No era conscient de la proporció de les minories als Estats Units, em pensava que eren un percentatge més alt. Cal tenir-ho en compte a l’hora de valorar els resultats.

 

Seguirem pensant i veient com podem fer que aquesta onada arribi al nostre país per a bé, si us plau.



2 Responses to “Primeres reflexions: If they can, we can, too”

  1.   Jack Monterey Says:

    Hola Àlex, quant de temps sense passar-me per aquí. Petita reflexió sobre el teu apunt “Sobre els orígens d’Obama” i la possible extrapolació amb el Montilla: Obama (que no és immigrant, per cert, simplement fill d’un “immigrant temporal” kenyà i una ciutadana nord-americana) representa la minoria oprimida que venç la discriminació negativa i arriba a dalt de tot. No és comparable amb Montilla, diria jo. Montilla forma part, des del punt de vista etnicolingüístic, dels que ens han oprimit, encara que a Catalunya sigui immigrant. Ha format part d’allò que el Jordi Llimona anomena “immigració conqueridora” (perquè ha contribuït a diluir sensiblement la cultura de la societat d’acollida). Obama representa els dats pel sac, Montilla els etnocides (encara que ell s’hagi més o menys integrat).

  2.   Àlex Says:

    Jack,

    hi ha alguna part de la teva afirmació que no coincideixo, crec que serien similars per l’efecte d’ascensor social que representa a Catalunya que en Montilla sigui president i el que representa Obama, a Catalunya seria un representant dels altres catalans retratats per en Candel, mentre Obama seria el representant de les altres minories, en aquest sentit ho lligava.

    Òbviament els orígens de la immigració en tots dos casos serien diferents, però l’efecte del que qualsevol català pot ser president sí que crec que seria romanent, no tant en els termes etnocides que planteges amb els quals no hi veig el nexe entre la teva opinió, crec que una cosa és la conquesta i l’altra la immigració associada a processos de pobresa.

Deixa un comentari

Aneu a la barra d'eines