Monòlegs políticofestius

Avui molta gent opinarà amb interessos clars.

Avui hi haurà qui girarà el cap envers Catalunya. Alguns diran que el fet que el PNB hagi perdut una majoria té a veure amb el tripartit, oblidant que a la CAB tots els nacionalistes estaven al govern, no com a Catalunya. Altres diran que cal començar a trencar el tripartit, oblidant que el PSC no té una vessant tan espanyolista (tot i que la té) com el PSE i segurament no pactaria mai amb el PP i Ciutadans per tenir el Govern.

Avui ningú no recordarà Navarra, que era el cas més semblant a Catalunya. Avui tot seran analogies i en trauran intenció de vot, i pressionaran Esquerra dient que cal redreçar la situació.

Avui molt pocs recordaran que 100.000 persones han hagut de votar vot nul perquè no podien presentar-se. I els qui ho recordin, seran titllats de còmplices d’ETA.

Avui es pot estar jugant el futur d’Ibarretxe, i alguns voldran oblidar el seu Pla com si fos el culpable del canvi.

Avui pocs dels qui retreien el sistema electoral català trauran la calculadora tot recordant que el sistema a 25 encara és més injust. No cal entrar en menudències.

Avui cal tenir en compte que Aralar creix, si per efecte de vot útil o perquè és quelcom estructural. Des d’Esquerra hauríem de crear-hi sinèrgies, també, davant l’error estratègic d’EA d’anar tot sol.

Avui cal tenir en compte que espanyolistes d’esquerres i de dretes i l’escó espanyolista del tot poden governar junts a la CAB. I és això el que hauríem de pensar. Perquè a Catalunya forçant els comptes podríem veure que PSC-PSOE, PPC i Ciutadans tenen 54 escons, molt lluny dels 68. A partir d’aquí, calma, i no ens emmirallem tant.

Dit això, em preocupa que ha perdut el Barça i em remou que hagi mort en Rubianes.

This entry was posted on març 2, 2009 at 9:21 am and is filed under General. You can follow any responses to this entry through the RSS 2.0 feed. You can leave a response, or trackback from your own site.