Darrer plenari del curs
Ahir va tenir el darrer plenari del curs polític, si entenem el calendari escolar. Va ser estrany, per la presència massiva de veïns i veïnes queixosos i per la defensa numantina de l’equip de Govern.
Possiblement, mai el Regidor Espriu s’havia trobat amb una situació semblant. I certament no hi està avesat. Des d’un punt de vista personal, pot saber greu. Des d’un punt de vista polític, es veia a venir, sobretot davant de la manca de diàleg exhibida, ara sí, pel Districte. Ja no tot és culpa de Medi Ambient, el recurs fàcil, per com de fàcil ho posa sovint per la seva mala gestió.
Ahir Esquerra Republicana vam parlar a l’informe del Regidor de tres principals conceptes polítics amb els quals som crítics sobre com s’estan gestionant políticament.
Participació
Ens venen una Barcelona 2.0, i els fets demostren que estem en una Barcelona 0.5. Perquè hi hagi participació cal informació més planificació. Si falla la informació, ja no hi ha participació possible.
Vam ser crítics amb com s’havien portat els temes de Gomis i Palou. Casualment, Esquerra havia presentat una proposició per a fer un procés participatiu pel carrer Pi i Margall, on planificàvem com s’havia de fer aquest procés. Avui més que mai, aquesta proposició tenia sentit. El millor anticòs per les queixes no és tancar-se en banda com està fent el Districte i Medi Ambient, sinó fer un major esforç comunicatiu i de diàleg. Podíem haver parlat molt sobre la informació als partits, però ahir tocava parlar de la dels veïns i veïnes.
La reflexió també venia del perfil de la ciutadania que es queixava. Ahir no era gent del “No pel no” la que es queixava que sempre és més difícil de trampejar. Ahir era gent que havia ofert diàleg i el convenciment que es podia arribar a un consens sobre els tres ja famosos conceptes que Esquerra havia posat sobre la taula en un comunicat de premsa: Arbrat, Aparcament i Accessibilitat.
Demanem a l’equip de govern que:
1. El Regidor Guillem Espriu lideri les converses, vist que altres membres de l’equip de govern no tenen la mà esquerra necessària.
2. Replantegin el projecte sense prejudicis i li donin dues voltes més, i que es tingui una visió global de Palou i tot Mas Falcó.
Finalment, no vam entendre com la proposta de fer un procés participatiu no era votada per CiU, la que volia abanderar el discurs crític i a la mínima de canvi no vota un procés participatiu que soluciona els problemes d’un plomall. Quin és el seu model de ciutat? Al menys sabem el del PSC tot i que no el compartim. A l’hora de fer propostes, CiU sempre s’encalla, a l’hora de ser crítics perquè sí, possiblement sempre s’envalentona.
Espai Públic
És una preocupació per Esquerra. Ja ho era en l’anterior mandat. Hem vist com el Regidor Espriu prescindia del Fòrum del Silenci, i ara veiem com es resolen preventivament determinats problemes de l’espai públic amb mesures com treure bancs, que sempre és, entenc, una derrota de les altres eines de gestió de l’espai.
Portem molts plenaris demanant que es faci un esforç per no perdre la batalla de l’espai públic, que ha de ser constant i proactiva, i no com s’està fent, de forma reactiva. Per això servia el Fòrum del Silenci, per tenir una eina proactiva de diàleg i debat, amb els diferents actors involucrats.
Lideratge
Ahir el Regidor Espriu va tornar a donar símptomes de manca de lideratge del territori. En lloc de fer quadrar Medi Ambient pels seus errors, ha acabat sent-ne el valedor del procés. Ser regidor de territori sempre té equilibris entre Barcelona i el Districte, però mai hem vist que s’imposi a criteris que puguin venir de Medi Ambient, TMB, Consorci d’Educació, entre d’altres. Cal donar dues voltes més a aquest tema, perquè aquest és el veritable relligat de la Barcelona dels Barris.
Tornaré a parlar de diversos dels temes, acabo fent una valoració dels partits:
PP
La nova portaveu no té l’empremta d’en Belón, però sembla que està millorant. Tot i així, el PP continua tenint un discurs estrany. La seva guerra és una altra.
IC-EUiA
Continuen tenint problemes de lideratge intern i extern. La capacitat de treball no és sempre un valor únic. Ja no saps si quan parlen gent dels seus és l’opinió oficial o no (vegi’s article Altarriba, o de l’Eusebi Barbet). Molta teoria i poca aplicabilitat a la realitat.
PSC
Fora del Regidor, la resta de consellers semblen sovint fora del debat polític. Molta màquina de gestió i poca política. Les noves idees no apareixen o no funcionen.
CiU
Ahir creia que seria millor del que van ser. Un grup gran però asimètric. Error garrafal el de Pi i Margall, no hi veig un discurs estructurat sobre Gràcia.
ERC
Crec que tot i ser dos consellers, la Sandra i jo, vam tornar a demostrar coneixement de tots els temes municipals i opinió mesurada i amb arguments. No és fàcil, però crec que la gent ho percep, tot i el paper difícil de voler ser una oposició diferent.
juliol 14th, 2009 at 11:35 am
EI demana a ERC que rebutgi el model i convoqui referèndum intern
El diputat d’ERC al Parlament i líder del corrent crític Esquerra Independentista (EI), Uriel Bertran, ha demanat avui a la direcció del partit que rebutgi aquest diumenge a la reunió de la seva Executiva el model de finançament que ofereix el Govern espanyol per insuficient, i que convoqui un referèndum intern per consultar la militància el dissabte 18 de juliol.
“Estem assistint a l’enèsim engany del Govern Zapatero al poble de Catalunya”, ha advertit Bertran en declaracions a Europa Press, i ha recordat que EI ja va entregar 1.014 firmes, més del 10% de la
militància, per poder convocar un referèndum intern. La corrent presentarà avui mateix una pregunta perquè l’Executiva de demà atengui la seva petició per al pròxim cap de setmana.
EI ha considerat avui que les xifres que l’Estat ofereix per al primer i segon any d’aplicació són del tot inacceptables, però a més ha remarcat que les dels anys posteriors no són fiables, perquè dependran de la disponibilitat pressupostària i del Govern de torn. Així ho ha explicat Elisenda Paluzie, acompanyant a Bertran i a Hèctor López Bofill.
Bertran ha indicat que ERC no pot utilitzar de barem per acceptar l’acord una xifra per al tercer o quart any, sinó que ha de ser la del primer o segon, quantitats que ara són absolutament insuficients, i a les quals sumen les anomenades ‘caixes b’, que EI rebutja per no estar incloses en el model.
Ha assenyalat que EI no dóna per fet que la direcció republicana vagi a acceptar l’última proposta del Govern espanyol, però sí que veu possibilitats després d’haver escoltat les declaracions del secretari general republicà, Joan Ridao.
“És fonamental que llancem un missatge clar a l’opinió pública, perquè ja s’està consolidant que tot això és una farsa i un teatre”, ha assenyalat el diputat, que ha recordat que ERC és un partit independentista que aposta pel concert, i s’ha preguntat quina credibilitat tindria per a reclamar-lo si ara accepta aquest model.
Per aquesta raó, ha defensat que ERC abandoni el Govern si els socialistes catalans imposen el vistiplau a un acord que “condemna els catalans a molts més anys d’espoliació fiscal, una condemna que ERC no pot avalar”.
“Que ho facin els autonomistes, que ho facin els unionistes, però no ho poden fer els independentistes”, ha continuat el diputat, que ha dit preferir una ERC que faci oposició al PSC, un partit que “ha preferit ser lleial a Espanya i al PSOE i deslleial a Catalunya” en apostar per un model inassumible.
EI també rebutja les anomenades ‘caixes b’, i les defineix com a “mecanismes de maquillatge i martingales totalment inacceptables”, ha dit Paluzie, que ha indicat que aquests fons no estan fixats per la llei i depenen de les decisions del Govern espanyol. També ha criticat la trampa que suposa, ha dit, incloure els ingressos derivats de la pujada.
Paluzie ha censurat que l’aplicació del model es dilati fins als quatre anys, i ha subratllat que els 3.800 milions que reclamava la Cambra de Comerç de Barcelona no seran els mateixos milions el 2012.
També ha subratllat que la proposta del Govern no inclou diversos principis que sí es recullen a l’Estatut, com el d’ordinalitat d’anivellament parcial i el fet que la població es ponderi per la immigració
L’Executiva Nacional vota dividida i ara cal que la militància d’ERC pugui rebutjar en referèndum un finançament pèssim per a Catalunya per insuficient, enganyós i antiestatutari.
Des d’Esquerra Independentista constatem que fins a un 35% de l’Executiva Nacional d’ERC (14 dels seus membres) no han donat suport al model de finançament proposat pel PSOE . Volem felicitar la valentia i la coherència mostrada pels companys i les companyes que s’hi han oposat i no han volgut participar d’una escenificació preparada a consciència des de feia dies.
En la mesura que més d’un terç de la militància d’ERC no està representada a l’Executiva Nacional, és clar que el rebuig al model de finançament pot ser majoritari entre la militància. Així, i per tal de donar compliment als Estatuts del partit, és obligatori que es convoqui el referèndum que 1114 militants van demanar perquè es pugui rebutjar un model de finançament pèssim per al nostre país.
Les raons, tal i com economistes de són nombroses:
ÉS TOTALMENT INSUFICIENT
1) Els 2000-2500 milions d’euros que es preveuen per a cadascun dels tres primers anys d’aplicació del model només representen una reducció del 10% de l’espoli fiscal de 21.000 milions d’euros previst per a l’any 2009 (amb les dades de la Fundació Josep Irla i la Generalitat). L’any 2005 el dèficit fiscal fou de 18.595 milions segons la Fundació Josep Irla.
2) El dèficit de la Generalitat (Ingressos menys despeses) de l’any 2008 va ser de -4800 milions. El finançament pactat condemna la Generalitat a continuar patint importants dèficits públics i perpetua l’espoli fiscal que sofreix Catalunya.
ÉS UN ENGANY
3) Catalunya passarà l’any 2009 del rànquing 93 en finançament per habitant (per sota la mitjana espanyola de 100) a només el 94 amb el nou finançament i com a molt al 97 el 2012. En cap cas al 102% o al 105% com s’està venent. El 102 i el 105 surt de comparar el finançament total de Catalunya (que inclou les partides de Mossos i presons) amb el finançament de la resta de CCAA que no han de fer front a aquestes despeses. Si restem del finançament de Catalunya les partides per fer front a aquestes competències que les altres CCAA s’estalvien, i llavors comparem el finançament de Catalunya –homogeneïtzat- amb el de les altres Comunitats Autònomes ens adonem que tornem a quedar al 94 o 97, molt per sota de la mitjana!.
4) Tal i com ha reconegut la ministra Salgado, el model de finançament és el mateix que va proposar Solbes al mes de desembre de l’any passat i que tots els partits polítics catalans van rebutjar per insuficient.
5) La xifra anunciada de 3855 milions d’euros per al quart any d’aplicació del model el 2012 és una hipòtesi estadística que no es complirà, ja que pronostica un increment impossible d’ingressos per impostos i l’Estat sempre es reservarà el 50% de la despesa pública (com ha assegurat la ministra). La mateixa ministra Salgado no ha volgut corroborar aquesta xifra que només han donat per bona el PSC, ERC i IC.
6) Els 3855 milions d’euros en cap cas representen una reducció d’un terç del dèficit fiscal com s’ha arribat a afirmar. Primer, perquè el 2012 no s’assoliran els 3855 milions com ja hem exposat, segon, perquè l’any 2009 el dèficit fiscal serà de 21.000 milions i un terç d’aquest dèficit representa 7000 milions i no els 5000 calculats per ERC amb les dades del 2005 (dades, a més, del Ministeri d’Economia, obviant les de la pròpia Fundació Irla) i, tercer, perquè no es poden sumar als 3.855 milions 1200 milions més pressupostats per inversions en infraestructures perquè l’Estat sempre executa un nivell d’inversions molt inferior al pressupostat.
7) La ministra Salgado ja ha dit que no contradirà les hipòtesis que cada CCAA faci dels suposats increments de recursos que li reportarà el nou model de finançament. Tothom farà els càlculs que li semblin més oportuns per vendre el finançament a la seva Cominitat Autònoma.
INCOMPLEIX L’ESTATUT DE FORMA FLAGRANT
8) No recull cap de les variables que exigeix l’Estatut i que havien de corregir a l’alça el model de finançament anterior: immigració, esforç fiscal, costos diferencials (major cost de la vida a Catalunya) i població en risc d’exclusió.
9) Moltes de les partides pactades han quedat fora del model i dependran d’allò que els Pressupostos Generals de l’Estat vulguin concedir-nos cada any. Es pressuposa, per tant, que ERC aprovarà els PGE del PSOE i en qualsevol moment aquestes partides poden desaparèixer.
10) L’Estatut preveu tres anys perquè el model s’apliqui, en cap cas quatre. Esperar el 2012 que es compleixin les promeses que ara ens fan aquells que ens han mentit de forma sistemàtica és com esperar un miracle.
11) No hi ha hagut cap tipus de bilateralitat. La ministra ha reconegut més de 100 reunions per pactar el model amb totes les CCAA. Simplement ens hem acoblat al model de règim comú.
Països Catalans, 12 de juliol de 2009
http://www.esquerraindependentista.cat
juliol 14th, 2009 at 10:12 pm
Àles, tu que ets una persona que s’esforça en explicar les coses, i transmetre la teva opinió amb pedagofia, pots explicar d’una manera entenedora i didàctica com és que la secretària de política econòmica d’ERC, Àngels Cabassés voti a la Comissió Executiva del teu partit, Esquerra (partit que es califica d’independentista) NO al nou model de finançament i en canvi el partit espanyolista i de dretes Ciudadanos el valora “positivament” ? Gràcies anticipades.