Sobre debats interns als partits: PSC
Acostumats com estem que la premsa parli abastament dels debats interns d’Esquerra, m’ha sorprès la notícia que llegeixo avui al Punt. Tracta bàsicament de com el PSC es vol posicionar davant de les baixes expectatives electorals a la capital del país.
On hi ha fum, hi ha foc, diuen. Doncs bé, sembla que les brases són ben vermelles. Acostumat també a com el PSC sempre fa veure que és una bassa d’oli, que el debat es faci públic evidencia que alguna cosa es cou a Barcelona.
És palpable que l’alcalde Hereu està tocat, però per mi el pitjor fora de les persones, està en l’ambient polític. La sensació és que en lloc de la famosa frase de Julio Anguita, “programa, programa, programa”, el PSC sembla encomanar la seva salvació a “Gestió, gestió, gestió”. Possiblement el mandat anterior marcava aquesta tendència que ara mateix s’ha accentuat, entenc.
I això, de vegades funciona, però quan la gestió està en entredit, llavors no hi ha alternativa. Lideratge i gestió no acostumen a anar sempre a l’hora.
A voltes, també, hi ha un efecte que sembla calcat del seu referent a l’Estat, en Zapatero. La dosi d’improvisació que sembla acompanyar les decisions sobre la crisi a l’Estat semblen les mateixes amb que s’aborden els problemes a la ciutat. I quan l’agenda política te la deixes marcar per unes pàgines de color salmó passa el que passa.
El problema també és que quan mires cap a l’altra banda de l’arc municipal, les sensacions no són millors. Un partit, CiU, que espera guanyar pels errors dels altres, sense oferir un model més enllà d’arreplegar les crítiques evidents, tampoc no és engrescador.
Tot sabent que ens trobarem una bipolarització buscada pels que no volen canviar les coses, seguirem treballant oferint una via alternativa, on la gestió es posi al servei d’una ideologia. Ningú ens va dir que fora fàcil alliberar un país.
