Monòlegs políticofestius

Ahir va tenir lloc el darrer plenari de l’any. Plenari, llarg, dens, i amb una forta, molt forta, càrrega política. Esquerra Republicana va demostrar, entenc, que un grup petit pot tenir un paper determinant, no només des d’un punt de vista aritmètic, sinó sobretot pel que fa a les propostes.

La conclusió del plenari d’ahir és que l’espai públic és un tema central a Gràcia i allà on l’equip de govern no sembla tenir les eines i idees ajustades als veïns i veïnes. En tres temes, Parc Güell, Sedeta i Dones del 36, no té consens ni l’acord d’Esquerra Republicana, ni dels veïns i veïnes. L’equip de govern pot pensar que els altres s’allunyen si camina cap enrera. I Esquerra no s’haurà mogut.

Anem a pams. 3 eixos són importants actualment en política municipal i molt marcats a Gràcia atesa la conjuntura de temes sobre la taula: Consens, participació i espai públic, que no són sinó 3 bocins del mirall amb el qual l’Ajuntament s’observa en la seva relació amb la ciutadania.

Vam dir que moltes de les moltes obres reben crítiques i això és un problema. Tot i restar a l’oposició, tenim una responsabilitat com a Ajuntament i quelcom s’està esquerdant, perquè ja no és respecte als polítics, sinó respecte la institució.

I no tots en som igualment culpables, evidentment, però certament entre tots hem d’aportar idees. Així, per exemple, vam demanar una reunió dels portaveus per parlar de les comissions, les seves convocatòries i utilitats. Ho creiem oportú tenint en compte els consells de barri, la vella “nova” joguina de l’Ajuntament.

Evidentment, el Parc Güell va ser el tema més destacable, pel públic i pel debat polític. Vam donar suport a la proposta de CiU i ells van donar suport a la nostra, que crec sincerament que era millor per la concreció que aportava, crítica amb proposta, seguint el nostre estil.

Així, el text proposat és el següent:

– Instar a l’Àrea de Medi Ambient de l’Ajuntament de Barcelona i al propi Districte a reelaborar la proposta del Pla Integral d’actuacions al Parc Güell amb la intenció de garantir la compatibilitat dels tres principals objectius esmentats. La nova proposta evitarà la restricció d’accés que comporta el tancament perimetral del Parc.

– Que la nova Proposta de Pla Integral estableixi un calendari d’actuacions i inversions, prioritzant les actuacions en l’arranjament, la neteja i el manteniment, tant de l’àrea forestal i de l’àrea patrimonial, especialment en el perímetre de tot el Parc.

– Que el nou Pla Integral contingui una proposta d’òrgan gestor i coordinador únic.

– Que el nou Pla Integral es formalitzi en un calendari tancat de dos mesos, a partir de l’aprovació d’aquest acord, amb un procés efectiu de participació veïnal i social, per tal de consensuar el conjunt d’actuacions.

En el fons, vam convertir les mocions en una votació del Pla Integral, i el govern va perdre la votació. A Gràcia, el Districte del Parc Güell, i això ha de tenir conseqüències, si algú ho vol veure. No es poden enrocar sense consens polític ni veïnal. Es pot governar sense un dels dos, però no sense els dos.

I altre cop Sedeta. Fa mesos que Esquerra Republicana està sobre el tema (reunions, comunicats de premsa). Ara CiU s’acosta a la nostre posició, perfecte. Seguirem demanant consens abans del concurs.

I ERC-Gràcia no va donar suport als pressupostos de Barcelona i Gràcia, tot abstenint-nos. Tal com vam dir, responsabilitzem l’equip de govern de no haver fet el gest d’acostar-se a negociar. Esperem que a BCN es prengui nota. Perquè no és agradable, per un partit que vol construir un Estat, no votar la principal eina d’actuació política.

A banda d’això, a l’Audiència Pública van aparèixer els temes del Casal de Joves de Ros de Olano i la Plaça Dones del 36 (gran Josefina Piquet). Dues temàtiques diferents però que lliguen amb l’inconformisme històric gracienc (això també és memòria històrica). Tot i saber el que pensa l’AJG de nosaltres, crec que tenen el seu paper polític en el procés d’alliberament nacional, emprant volgudament la retòrica dels anys 70.

Finalment, opinarem sobre els partits, un clàssic esportiu:

PSC: potser, i lògicament, més a la defensiva que mai. Una Sala de Plens amb respecte però a la contra imposa, ho entenc. Diuen que han pres nota. Tant de bo.

IC: Desdibuixada com mai. La llosa de la gestió Mayol es nota, i s’aferren a la Contracte de Neteja, on tots i alguns més, ens hi juguem molt.

CiU: saber que els podem donar suport en temes d’oposició i a la inversa, si hi ha base argumental i ideològica, no el d’estar en contra perquè sí. Que s’acostin a les nostres posicions (Sedeta, Parc Güell) està bé, mentre entenguin i acceptin el lideratge de les propostes. Avui suposo que serem bons per ells, altres dies som dolents. Ja ho té això, la política.

PP: Fa passes per a incorporar-se al consens, esperant en transició (curiós concepte aplicat a ells) el retorn o no d’en Belón. La seva cara amable no em fa oblidar què i qui són, per això.

ERC: Crec que ahir vam estar bé, explicant bé les nostres idees, tot i que continuem progressant i millorant. A part de política, li donem una visió pedagògica que crec que el públic agraeix.

This entry was posted on desembre 3, 2009 at 1:49 pm and is filed under General. You can follow any responses to this entry through the RSS 2.0 feed. You can leave a response, or trackback from your own site.