Consultes, mirall d’Euskal Herria
Moltes valoracions s’han fet ja de les consultes. A banda de subscriure les d’en Partal, en part, i en Cuyàs, m’agrada especialment també l’informe de Media.cat, del Grup de Periodistes Ramon Barnils.
L’experiència de Valls i Reus em fa pensar en els punts crítics que caldrà treballar:
– La implicació de les entitats dels barris i districtes, com apunta la Josefina.
– El porta a porta, que ben fet, arriba allà on certs mitjans no esmentaran mai.
– L’urna mòbil, conseqüència del porta a porta, com a element interessant, allò de Mahoma i la muntanya.
– Activitats festives el dia de la consulta, una festa major en cada poble i ciutat per dir allò de “Festa sí, Consultes també”, parafrasejant el Jaiak bai, borroka ere bai.
I la paràfrasi no és casualitat. Perquè em porta a parlar del mirall català que estan esdevenint les consultes respecte Euskal Herria.
Sí, possiblement, tot i que molts diran que no, fa anys hi havia un enmirallament en Euskal Herria, alguns per la lluita armada, alguns per l’estètica (en alguns casos, encara dura), i d’altres sobretot per la fortalesa de la societat civil.
Crec, però que aquest escenari està virant, no només pel propi bucle endogàmic del món abertzale, sinó perquè estan aflorant entitats de la societat civil impensables fa uns anys on tot semblava que només hi havia les entitats que ja hi eren durant el franquisme, com Òmnium. Ara, però, trobes el Cercle Català de Negocis, la PDD, Sobirania i Progrés, i d’altres que conflueixen en gran mesura, per exemple, en les consultes.
Les consultes com arma política de les bones, de les silencioses i pacífiques.
Mai com ara s’està complint la manida frase d’en Gandhi, movent-se actualment entre la ignorància planificada i el riure-se’n.
Primer t’ignoren, després se’n riuen, després t’ataquen i, finalment, guanyes
Bé, seguirem treballant en quelcom que mirat des de fora i des de dins és la principal mobilització ciutadana del país, un cop Contrastant ja va deixar clar que les manifestacions eren xifres inflades. Les consultes són reals, les consultes hi són!!
abril 30th, 2010 at 11:13 pm
Ara si que veig que caminem cap a la independencia. I no ho dic per les consultes, ho dic perque a Belgica hi haurà una ruptura i Europa ho acceptarà, ho haurà d’acceptar. Una vegada feta la base, la resta serà seguir camí.
Qui havia de dir que els flamencs tornarien a fer la punyeta a l’Espanya….i no dels Austria…
maig 3rd, 2010 at 2:08 pm
però amb un 20% dels vots no s’espantarà ningú ni hi haurà base objectiva per obligar a res a ningú.
Cal treballar per obtenir el 50%, que ens donaria la independència de facto. Menys que això és una pedra a la sabata dels qui ens lliguen, però no unes estissores per tallar la corretja.