Plenaris de transició: Esquerra, l’oposició amb propostes
El passat dimecres va tenir lloc el plenari de maig de Gràcia. La veritat és que el públic era molt poc nombrós, massa, pels temes que s’hi tractaven. El fet que Sedeta i Parc Güell s’hagin pogut encarrilar ja feia pensar que seríem pocs. Com un termòmetre de l’actualitat política, ja saps com respiren els barris, tot i la sensació que sembla que s’esperi a que torni a succeir quelcom que encengui els ànims.
Cal dir, però també, que si és un termòmetre també de l’equip de govern, més que a la defensiva que hi ha estat molt cops, crec que es mostraven nervis, possiblement per la Consulta de la Diagonal, però el Regidor Espriu, normalment calmat, el vam veure entrant en el cos a cos d’una forma que no acostuma. Consulta i clima d’eleccions a un any vista, mala cosa per a liderar un Districte.
I és més, possiblement el Regidor Martínez, en Ricard, va demostrar més lideratge gracienc essent President, quan va parlar dels Tres Turons, projecte on s’ha implicat a fons i amb la visió de Gràcia i de Barcelona adequada. Qüestió de tarannà, qüestió de decisió.
Crec que mai com ahir, Esquerra va demostrar que ha estat i és un partit de govern que ara resta a l’oposició, amb alguns temes que havíem engegat i que continuen apareixent (Violeta, Pla de Mobilitat, Fòrum del Silenci, Zona 14 i Tres Turons), amb d’altres que hi donem suport tot i estar a l’oposició i sempre amb una actitud propositiva, sense tirar del manual típic i tòpic de “Com estar a l’oposició” que fan d’altres, i en cada tema, propostes pròpies per millorar o considerar als projectes.
– Planejament de Santa Madrona: des d’Esquerra a BCN es va demanar que la nova Escola Bressol es vinculi a Nexe Fundació, entitats que des del Carrer Escorial portant molts anys lluitant per les condicions dels infants amb pluridiscapacitats. I a part de medalles, que les tenen, cal saber veure aquestes oportunitats. Es va acceptar aquesta proposta a la vegada que la implicació amb el seu Programa Respir per les famílies.
– Sedeta: per primer cop, una proposta sobre la Sedeta que es vota per unanimitat. Presentada per Esquerra, es demana que es continuï el procés participatiu i que les seves conclusions s’incorporin com a criteris del concurs d’idees. Ho encarrilarem? Espero que sí.
– Parc Güell: un cop s’ha retirat la regulació de l’accés al Parc Güell, Esquerra va demanar que es segueixin totes les propostes on hi havia consens per a arranjar el Parc Güell, tant d’enllumenat, com d’acondicionament, com de preservació de la zona patrimonial.
– Obres al Patronat Domènech: des d’ERC vam demanar que s’ajustin al calendari escolar, i que en el trasllat a l’escola Pirineus es consideri la mobilitat de Gran de Gràcia.
– Gestió de l’Espai Públic: davant de l’anunci d’instal·lació de sonòmetres, vam dir que calia una gestió de pacte i negociació com era l’eina del Fòrum del Silenci, que l’actual equip de govern va fer caure en l’oblit, i que eren millor agents socials preparats que uns mims al carrer.
– Gal·la Placídia: d’aquelles coses estranyes en un plenari. Tot just a l’octubre, amb una visió global, s’aprovava una proposta d’ERC per arranjar provisionalment la Plaça i aprofitar per començar a pacificar Riera de Sant Miquel. Va ser dur arrencar aquell compromís. CiU es va abstenir en aquell moment. I ara, ves a saber per què, es presenten amb una proposta que repeteix la reforma però anant tres passes més enllà, com si admetessin que la van errar en no donar suport. A partir d’aquí, i per responsabilitat amb un pacte que va costar arrencar, no hi vam donar suport. ERC aconsegueix coses, i a redós nostre una proposta més enllà sabent que no és possible. Brindis al sol, pel meu parer.
– Pla Mobilitat: també vam votar en contra d’una proposta del PP, que hagués donat una excusa al govern per aturar la implantació del Pla de Mobilitat, una revisió quan ja està dins dels mecanismes. Si el Govern ja hi va a poc a poc i sovint sense semblar que hi cregui, la proposta del PP hagués permès aturar-lo. Ni un pas enrere en Mobilitat.
– Violeta: Evidentment, com no podia ser d’una altra forma, vam donar suport al Planejament urbanístic. Cinc anys!, cinc anys després que en Ricard Martínez arribés a un acord que permetia salvar la Violeta, i amb tot el que va costar perquè el projecte conjugués preservació i usos, arriba finalment el planejament.
