La Diagonal passarà per sobre de … la Participació?
Després de tots els esdeveniments d’ahir, podem començar a configurar una sèrie d’idees sobre la Consulta de la Diagonal. Perquè s’entengui l’estat d’ànim amb que escric, em situo entre la tristesa i la indignació.
Qui perdrà de veritat no serà l’alcalde, sinó la PARTICIPACIÓ, la que s’escriu en majúscules, la que té valors associats. Sembla que ni l’equip de govern ni l’oposició del no pel no, hi creuen. Sembla que hi ha altres preocupacions i pors a la seva agenda.
Sí, la consulta va ser idea d’ERC, i acabarà passant com amb una altra bona idea d’ERC, el Bicing, on una bona idea mal gestionada perd la força que tenia, malauradament.
L’estratègia de confusió a que han jugat molts partits han desembocat en un escenari estrany i difús. Així:
Un dia l’A i la B no marquen un transport públic clar (veure vídeo), a l’endemà sí (veure vídeo), i converteixen la consulta sobre la secció en un referèndum sobre el tramvia, també. I aquí l’equip de govern hi ha tingut gran part de culpa.
No era més senzill dir, Rambla o Bulevard amb el millor transport públic possible?, i després ja veuríem tècnicament el que hi posem? Perquè en acabat o es feien uns dibuixos generals o es feia un bon projecte de veritat. Els dibuixos proposats presenten massa dubtes, de voreres, mobilitat, parades de tramvia, aparcament, etc.
Sobre el sistema de vot, evidentment ha acabat marcant el fet de la pròpia consulta. Quan es fan unes previsions de vot, cal tirar al llindar alt perquè no es col·lapsi des del primer dia. Perquè aquí no estem comprant entrades pel Bruce, on ja s’inclou el col·lapse com a mètode de màrqueting.
I després, per relligar-ho, tenim alcalde que vota i no vota. El problema no és la seva credibilitat com a polític, és la credibilitat de Barcelona i l’Ajuntament, el que després vol organitzar uns Jocs Olímpics. Perquè repeteixo, més enllà si perd l’alcalde, qui perd és la Participació.
També cal parlar de la C de Calaix de sastre i al final, per intenció d’uns i nul·la subtilesa dels altres, per acció reacció s’hi acabaran trobant els qui voten contra l’alcalde, contra el tramvia, contra la crisi, contra ZP. Com el nen que se li amaga un endoll, com és s’ha amagat l’opció tot titllant-la d’immobilista, més s’ha fet visible. I més va, com més va.
Així mateix, els dubtes sobre la fiabilitat del vot electrònic augmenten, quan la professionalitat hauria d’estar per sobre. I ara sembla que es pot votar per una altra, i que es pot anul·lar un vot, i que fins i tot, com diuen alguns diaris que l’alcalde pot saber què havia votat, tot i que diuen que es pot rastrejar pel mòbil. Es sabrà qui va votar per Fernández-Díaz?
I mentre uns voldran salvar els mobles, esperant que la participació, encara que sigui a la contra sigui l’únic paràmetre a destacar, els altres ja estaran en precampanya. I qui haurà perdut és la Participació, i possiblement també la Diagonal. A banda de la consulta per la Independència, el 10 d’abril del proper any, qui gosarà tornar-ne a parlar de fer una consulta?
En nom de la Participació, gràcies, moltes gràcies. Amb tristesa i ironia, però.
maig 13th, 2010 at 2:45 pm
Àlex,
He enviat a en Salat un article sobre el tema de la Diagonal que va bastant per on vas tu. De fet, hi ha una pregunta que ens fem els dos: qui en aquesta ciutat s’atrevirà a tornar a convocar una consulta ciutadana? (a part del Barcelona Decideix, és clar…).
De vegades tinc la sensació que compartim més del que sembla…
Una abraçada,
Francesc
maig 13th, 2010 at 4:04 pm
La consulta de l’avinguda Diagonal del futur s’ha convertit en una comèdia d’embolics, en un autèntic vodevil. Les errades tècniques i polítiques s’acumulen, així com les irregularitats i els indicis d’una presumpta topinada informàtica: l’alcalde Jordi Hereu no pot votar i es veu obligat a dir una mentida, piadosa? Alberto Fernández Díaz tampoc ho pot fer perquè algú ja havia exercit el vot en nom seu; Xavier Trias, després de diversos intents fallits, ha pogut exercir el vot; jo mateix, per un autèntic miracle, ho he pogut fer per internet i no em pregunteu com; i les enquestes a peu d’urna indiquen que l’opció de no reformar l’avinguda Diagonal (l’anomenada i amagada opció C) s’imposa, ni bulevard ni rambla.
Crec que en els propers anys no es convocarà a Barcelona cap procés de consulta ciutadana davant d’aquests fets, que provocaran una greu crisi política a l’Ajuntament .
maig 13th, 2010 at 6:04 pm
Per evitar possibles confusions els autors dels dos comentaris anteriors no som la mateixa persona, es tracta simplement d’una coincidència de noms.
maig 13th, 2010 at 6:10 pm
Francesc segon, gràcies per l’aclariment, jo mateix he dubtat.
Francesc primer, de fet jo també li he enviat l’article, així que tornarem a estar propers, primer lletraferits, després els articles. Sempre tindràs un lloc a casa nostra, 😉
maig 13th, 2010 at 9:08 pm
No sé quin és el verdader fons de la qüestió, però fa mala olor.
Per una part una idea de participació en que ja et donen el resultat. Per altra un sistema de votació amb molts problemes que només genera desconfiança. També, perquè no, solucions que a més d’un se li poden acudir i que semblen més viables, barates, amb més transport públic, sense col·labsar l’Esixample, etc. Si un profà pot “dissenyar” un sistema que sembla millor, els urbanistes podrien encara fer-ho millor.
Tot plegat, no es veu cap linea d’actuació raonable i sí un cert negit per fer obres, més ara quan es reduirant totes les inversions.
Una olor forta de socarrim, com a mínim. ¿qui en treu benefici? ¿els barcelonins que ho paguen? Penso que no s’ho val, però algú en treurà un benefici extra. O al menys, ho sembla.