Lectura en Diagonal d’una consulta: C de Conseqüències
I avui, amb el repòs que dóna una mica de temps, pensem en tot el que va succeir la setmana passada, amb una anàlisi, que tot i no pretendre ser neutral, provarà de ser assenyada.
La teoria que expressava setmanes anteriors sobre el plebiscit es compleix
Tant l’equip de govern, com també CiU i el PP volien fer-ne un plebiscit, una aprovació o suspens de la tasca de l’equip de govern. Per això, també, ha hagut de dimitir en Carles Martí, i per això, també, CiU i PP volen la dimissió de l’Alcalde Hereu.
Però considerant que “tan sols” era una consulta, les següents idees:
– Participació millorable: tot i que millorable, més que baixa podem dir que ha surt molt cara, i no només a l’equip de govern. La gent vol ser consultada, però quan es fa de forma clara i transparent, i possiblement cap d’aquests elements s’ha percebut en tot plegat. L’asimetria per districtes (tot i que continuem i no sabrem el resultat per districtes, d’A, B i C) sembla apuntar a que hi ha districtes que no s’han sentit cridats per la consulta, i coincideix en aquells on hi ha més votant del PSC. Per això ara a corre-cuita les dimissions i canvis de rumb.
– Resultats C-laríssims: claríssims per la C, l’encoberta, la no visible que tossuda s’ha visibilitzat fins el límit. Que l’A hagi sortit per sobre la B, per mi mostra que en el fons era la que volia prioritzar l’equip de govern, tot i que no sembla significativament diferenciada.
– La dimissió és pel com, no pel què. Tot i que ara es vulgui parlar de prioritats i d’errades pel fet de fer consultes, la dimissió havia de ser per com s’havia plantejat la consulta, per com no s’havia entès que la gent ha de poder decidir entre opcions clarament diferenciades i que al final només guanyava el poble. Com no es va plantejar així, per lògica, hi ha hagut dimissions. Quan es planteja com una revàlida i es perd, ha de tenir conseqüències. Com diu en Portabella, Consultar a la gent mai és un error, el problema és haver-ho fet tan malament.
I ho dic també perquè l’alcalde torna a fer com a l’opció C, on no se sabia què era, per donar uns motius de dimissió que poden ser ambigus. Ningú no dimiteix per fer una consulta, es dimiteix per no haver-la fet bé, es dimiteix per haver-la volgut convertir en propaganda per l’equip de govern.
– Més consultes, menys desafecció. Si no ho diem clar que caldrà fer més consultes, la gent pensarà que una consulta és com la que s’ha fet, i alguns governs, porucs per l’experiència no en faran més, i d’altres pensaran que és una eina de desgast més.
– Lligar tramvia i reforma ha estat un error. I es parla poc del paper d’IC, però és evident que també han estat perdedors, per la poca flexibilitat que han ofert. Voler donar la veu al poble en dues opcions imposant la teva visió, que pot ser encertada o no, però que no s’ha d’imposar com s’ha percebut. Sempre vaig dir que o es deslligava del tramvia, o bé es feia A amb tramvia, A sense, B amb tramvia, B sense. És realment la millor opció de transport públic? Hem de renunciar a fer-hi una línia de metro? Per què s’han obstinat a que el tramvia és progressista i el que s’allunya d’aquí és una conservador immobilista? És el mateix to que al Parc Güell. Et deixo decidir la cirereta, però el pastís el faig jo.
– Ei, però la consulta no eren eleccions anticipades. Quant CiU i PP ho volen transformar en eleccions anticipades (que ja sabem que a les municipals, això no és possible), demostra que tampoc no creuen en les consultes i sí en els càlculs electorals. Sí, la imatge de l’alcalde Hereu en particular ha quedat molt tocada, pel que fa a lideratge i empenta, però no eren eleccions anticipades. Queda un any per a votar, i cometríem un error si ja s’entrés en precampanya, encara que alguns ja fa temps que hi són.
A partir d’aquí, què cal fer? Sí, lluitar contra la crisi, però sense demagògies, cal continuar pensant la ciutat, fins i tot des de l’oposició. Per això estem en política, no per guanyar eleccions, sinó per canviar la realitat.
maig 19th, 2010 at 7:53 pm
La consulta de la Diagonal quedarà per a la història com un veritable nyap social i polític, mal organitzada i sobre tot, massa cara, entre 3 i 5 milions d’euros.
L’equip de govern de l’Ajuntament de Barcelona va plantejar, erròniament, la consulta com un plebiscit i l’ha perdut. Per un mínim de coherència i sensibilitat democràtiques l’alcalde Jordi Hereu, com a màxim responsable polític, hauria d’haver presentat la seva dimissió irrevocable a hores d’ara.
Estic bàsicament d’acord amb la teva anàlisi de la situació després dels resultats de la consulta i les seves conseqüències, encara que els partits sempre estan en precampanya i pensant en les properes eleccions.
Malgrat aquest bunyol de consulta, sempre hem de considerar la participació dels ciutadans en els afers públics, mitjançant consultes, referèndums o iniciatives legislatives, com un fet altament positiu que consolida la democràcia i garanteix els drets individuals i col.lectius.
Hem de superar la partitocràcia i la precampanya permanent que ens dominen, si realment es vol lluitar contra la crisi i resoldre els problemes socio-econòmics que ens afecten, en major o menor mesura, a tots.