Monòlegs políticofestius

Vaja, vaja, ja ha començat el mundial (Papa Oso, ho sento, però així t’informaràs dels resultats, je je). Espero fer la meva pròpia corresponsalia de premsa sense tenir ni la Sexta ni mirar Quatro, cosa que tindrà mèrit, i sense seguir massa el futbol. Serà, diguem, la contracrònica políticofestiva.

Ha començat el Mundial. No he vist cap partit ni la cerimònia, però direm que NO a l’Estatut (petita falca pseudopopup patrocinada per ERC-Gràcia, ja que tothom s’ho fa venir bé, jo també).

Alemanya ha començat amb la seva idea de Juan Palomo (igual també era català, com en Cristòfor Colom) guanyant a Costa Rica per 4-2. No el vaig veure però veig que en Klose (possible fitxatge pel Barça) ja n’ha fet 2.

Segons les estadístiques d’immigració del districte del gener del 2006 (pàgina 87), el col·lectiu nougracienc més important és l’equatorià, amb un 1.3 %. Doncs bé, ahir va guanyar 2 a 0, tot i que ho va fer sobre una altra selecció que ens és propera, Polònia. No pot guanyar tothom. Recordo el bon ambient que hi va haver el 28 de desembre del 2003 en el partit Catalunya-Equador, que vam guanyar 4-2. Molta gent a Gràcia estarà contenta, doncs molt bé per ells.

La veritat és que encara estic en procés de definir quina selecció és a la que vull donar suport. Esperaré una mica, potser a partir de quarts per decidir-ho, no?

Sé que, mira, ara enceto un article que no sé pas com acabarà, diguéssim que depèn de vosaltres.

Un dia em preguntava a quines tribus urbanes havia estat al llarg de la meva vida, diguem-ne adolescència. Durant una època d’esplai i camises de quadres, fent BUP a Vedrunes em vaig considerar o em van considerar kumbaià (no arribava a hippy), tot i que anava amb gent que era rapadeta o bé algun heavy, molt heterogeni.

Però després d’això, tampoc no tinc la sensació d’haver pertanyut (?)formalment a cap tribu urbana, a l’Autònoma tot era un poti-poti de gent de diversos llocs.

El que si m’ha quedat sempre llunyà ha estat el tema que en diuen fashion. Crec que tothom l’esmenta però no acabo de tenir clar què implica, a banda de qüestions més o menys estètiques. Ja, ja, no és que estigui pensant ara en canviar la meva forma de vestir, ulleres liles, etc.

La meva reflexió que voldria que diguéssiu la vostra és la següent: 1. quines tribus urbanes creieu que corren majoritàriament per Gràcia? 2. Sou d’alguna d’elles? 3. I finalment, si no és molt preguntar: què és ser fashion a Gràcia?

1. Per ajudar-vos i tipus 1,2,3 dic la meva: crec que a Gràcia queden grups de rapadets de placeta, col·lectius okupes diversos, alguns borrokes, i molt Erasmufashionverdi.

2. No crec formar-ne part de cap.

3. Comprar a determinades botigues de l’entorn de Verdi, anar al cinema Verdi i menjar als restaurants més exòtics de la zona del Sol, Revolució, etc, tot i que em sembla que és simplificar les coses, no? també ho faig jo això.

Què en dieu?