Color Roig i gust Alternatiu

Dues notícies entrelligades, dolorosament entrelligades: el dictàment del tribunal suprem anul·lant les llistes d’Askatasuna i D3M i l’atemptat-resposta d’ETA a Madrid.

Està clar a qui volen representar Askatasuna i D3M, però em segueixo negant a creure que il·legalitzant partits polítics, negant la veu a una de les parts del conflicte, impedint a una part significativa de la societat basca l’oportunitat a expressar-se políticament i a fer política, s’avanci en el camí de la pau a Euskalherria, us recomeno una visita a la web de l’associació pacifista basca Elkarri.

Sembla que la justícia espanyola, amb l’omnipresent Garzon al capdavant, actua “d’ofici” (amb la complaença del govern, que passaria si s’estigués en un procés de pau?) i no dins d’un àmbit d’excepcionalitat, com hauria de ser la il·legalització d’opcions polítiques.

Crec que això a la fí “dona arguments” dins del món sectari d’ETA, necessitada de justificacions per la seva lluita (àmpliament rebutjada fins i tot per molts votants abertzales, la majoria dels que jo conec) i un Estat que reprimeix opcions politiques no ajuda gens.

Fins i tot el relator de la ONU en el seu informe sobre Euskadi, recentment publicat, critica severament la legislació espanyola vers la il·legalització de partits polítics. Val la pena llegir-lo per la seva “imparcialitat” i la seva claredat.

M’estranya també el mantell de silenci que dins (PNV, PSE…) i fora d’Euskadi (el PP felicitant-se…) té la nul·litat de les llistes abertzales, em recorda aquells temes tabús que molts països tenen dins la seva consciència nacional forjada sobre la massacre d’altres pobles i nacions (França amb Argèlia, els Estats Units amb Vietman, Anglaterra amb Irlanda, Rússia amb Txetxènia, Itàlia amb Etiòpia, Turquia amb Armènia i podríem seguir i seguir…).

Si les anteriors eleccions les va marcar el procés de pau amb ETA, les actuals eleccions les està marcant l’acció repressiva contra el món abertzale. En un parell de setmanes les urnes ens diran fins a quin punt han estat encertades les estratègies dels dos partits que, ara per ara, estan lluitant entre sí per veure qui arriba amb millors condicions a Ajuriaenea (PNV i PSOE) i, per tant, marca la negociació postelectoral que segurament portarà algun tipus de pacte entre ambdós, als quals ja els hi va bé que els escons que anirien als radicals abertzales es reparteixin, bàsicament, entre ells dos.

On quedarà el dret a decidir? Segurament desterrat de l’agenda política per un pacte entre el PNV i el PSE o el PSE i el PNV, amb el qual es repartiran el poder… i el PP? fora de joc, sens fer falta que l’il·leglitzin!!!

Enmig tenim a Eusko Alkartasuna, Aralar i Ezker Batua. No cal dir que jo recolzo l’opció basca, defensora del dret a decidir i signatària del pacte de Lizarra, d’Ezker Batua Berdeak, el seu programa fuig de les promeses impossibles de complir i es nota la feina feta i el coneixement amb el que es fan les propostes i la campanya basada en la lluita contra la crisi, tot apel·lant a no quedar-se “aturat” davant els seus responsables.  Fins i tot des d’EUiA, estem organitzant grups per fer d’apoderats i donar un cop de mà als companys i companyes bascos.

Crec que el balanç del treball d’Ezker Batua pot veure’s en l’excelent balanç de la política d’habitatge, l’augment del parc d’habitatge protegit i, sobretot, l’impuls al lloguer social i l’activació del parc d’habitatge buit amb programes innovadors com Bizigune, la qualificació de per vida dels habitatges protegits o el registre de sol·licitants d’habitatge social, iniciatives que anys desprès han estat incorporades per altres governs com el català o l’espanyol. Us recomano dos blocs: LEOLO i ARKIMIA del millor en matèria d’habitatge (i no és cap exageració).

Ezker Batua aurrera!!