La lluita entre Israel i Palestina és tant desigual que colpeja fins i tot les conciències més allunyades del conflicte. Uns posen les bombes, els altres els morts, avui més de 200 i 700 ferits, molts nens que eren en una llar d’infants, bombers, personal de protecció civil… tot per defensar-se d’unes bombes queamb proutes feines arriben a cap ciutat, tot sota l’escusa de defensar-se de Hamas…quan qui pateix n’és la població civil, tot en nom de dèu i el poble escollit!!! 
La comunitat internacional que ja no sap cap on mirar per ocultar la vergonya i la hipocresia d’acceptar un estat terrorista entre els seus membres. Que farà ara Obama? Ja sabem com amb l’administració Bush Israel ha estat el pilar a l’Orient Mitjà de la creuada per conquerir els pous de petroli a l’Iraq. Com farà confluir Obama el respecte als drets humans amb un soci capaç de masacrar i mantenir bloquejada la Franja de Gaza de tota ajuda humanitària amb la més absoluta impunitat.
Al meu parer, el govern d’Israel no ha esperat a conèixer els plans d’Obama per l’Orient Mitjà (o el que sap no li ha agradat), perquè la magnitud de l’atac perpetrat, així com la intensitat de l’ofensiva -que ara sembla que continuarà amb els tancs i la infanteria- deixarà poca capacitat de maniobra a la diplomàcia: els palestins no es poden permetre no respondre (semblaria una derrota) i l’acció-reacció tornarà a posar en el congelador de la història l’Estat Palestí.
Les bombes van cap els palestins, però han deixat Obama lligat de mans i mànigues, serà la seva primera prova de foc: o enfrontar-se amb la comunitat jueva als EE.UU. i a Israel per donar passos cap al reconeixement de Palestina com estat independent, o seguir sotmetent tot l’Orient Mitjà als interessos de la minoria sionista com a part del preu que l’imperialisme ha de pagar perquè Israel segueixi sent el seu valedor i així tenir controlades les reserves petrolíferes.
Només una reacció a l’alçada de les circunstàncies -com va passar amb les mobilitzacions contra la guerra d’Iraq- pot forçar un canvi de rumb de la diplomàcia dels Estats Units i l’Unió Europea, fins ara més preocupada de seguir assenyalant als palestins com uns provocadors i a Hamàs com una organització terrorista, a la qual es pot esborrar de la terra encara que això signifiqui assessinar els 2 milions de palestins de Gaza.
Aquest dies que ens desitgem tot el millor i menjem turrons i neules, potser que fem qualcom perquè el poble palestí mengi una mica de justícia i que els seus fills i filles deixin de veure la mort com quelcom quotidià.
Cal mobilitzar-se, cal fer sentir la veu, no podem quedar-nos de braços creuats, no podem deixar sols el poble palestí.
Us deixo amb una crònica de la Monterrat i la Lynn, de la Plataforma contra les violències de gènere, que aquests dies estan a Palestina donant suport a les organitzacions de dones palestines, víctimes d’una doble opressió: la de l’Estat d’Israel i la masclista.
Fa pocs dies la gent d’EUiA de Gràcia vam fer un tenderet prop del mercat de la Travessera repartint una declaració en la qual comminavem al conseller Maragall a no pactar la LLei d’Educació amb els partits de la dreta, si això significa deixar fora l’acord a la comunitat educativa (ensenyants, mestres, pares, sindicats…).
L’organització pacifísta 