Posts Tagged ‘Gràcia
La iniciativa que ha emprès el EUROPA… tú si que ets gran!!!!
Si fa uns dies vam veure com es desmantellava el monument al Passeig Josep Tarradelles que el règim feixista de Franco va erigir al fundador de la Falange José Antonio Primo de Rivera, ara li toca a l’estàtua de la Victòria que els franquistes van situar a la confluència de la Diagonal amb el Passeig de Gràcia, l’antiga plaça Cinc d’Oros.
El proper dia 18 es farà la “jornada de portes obertes” de la nova escola que estarà ubicada al entre els carrers Bailèn i Quevedo. La presentació de la nova escola es farà a la seu del Districte. Sens dubte és una bona notícia!!!.
A més ja s’ha anomenat la directora, de ben cert necessari perquè el nou romani_tnprojecte educatiu tingui una veu, comenci a visualitar-se com una realitat més enllà del paper … ara cal que les dependències provissionals a la plaça del Poble Romaní estiguin a punt. Ho vam dir al PAD: l’educació és una prioritat.
Click to continue reading “El nou CEIP comença a caminar… cal trobar-li un nom.”
06
març
Agustí fas demagògia….!
El portaveu de CiU al districte de Gràcia, Carles Agustí va demanar la meva dimissió al darrer plenari, vaig pensar que era un “excés verbal” i així s’ho vaig manifestar en acabar, semblava que així també ho entenia. Avui m’envien un correu amb el seu escrit al bloc, on a més m’acusa (juntament amb la consellera Alícia Fernandez) de no fer res. En fi, des d’ací li responc (perquè no pugui dir que qui calla…):
Més de 70 persones es van aplegar el dimecres 25 en el debat sobre la situació a Palestina: “Gaza, desprès de la massacre, i ara què?”, celebrat al Casal Cívic La Sedeta.
La Taula va comptar amb el professor de Relacions Internacionals de la UAB, Ferran Izquierdo; la periodista de TV3 i editora del programa “30 minuts”, Cristina Rivas; el representant de la Casa de Palestina, Àlex Hinno i la representant de la Plataforma contra les violències de gènere, Montserrat Vilà. L’acte va ser presentat pel conseller de cooperació i solidaritat del Districte de Gràcia, David Companyon i el va cloure la consellera de la Dona, Cinta Llansat. Al final els assistents van realitzar nombroses preguntes sobre la realitat a Palestina i Israel.
Click to continue reading “Éxit de participació en la xerrada sobre Palestina”
Aprofito per convidar-vos a la Taula Rodona que sobre les conseqüències de l’ocupació de Gaza i les perspectives actuals del conflicte.
Desprès dels bombardejos, dels centenars de morts, ferits, de la destrucció de milers de casses, escoles, hospitals… què ha canviat? Com és la segueix sent la vida diària? Com s’organitzen les dones? Quins canvis pot haver-hi desprès de les eleccions a Israel? Hamàs ha sortir reforçada? Quina perspectiva pren el conflicte des de la lògica interna dels palestins dividits entre els partidaris de Hamàs i Fatah? Com viu la comunitat palestina fora de Palestina el conflicte, la massacre dels seus i la divisió interna? Com s’apropen els mitjans de comunicació a un conflicte tan passional, sobre el que tothom té opinió?
La Secretaria d’Estat d’Afers Socials del govern de l’Estat està preparant l’ordre que regula la convocatòria d’ajuts a les ONG per a desenvolupar els programes socials amb càrrec als fons recaptats a partir de la casella “d’altres finalitat socials” de l’IRPF. Aquesta ordre impediria que una entitat d’àmbit local o autonòmic pugui sol·licitar ajuts per a desenvolupar un programa social a la seva comunitat. Només ho podria fer si s’associa a una d’àmbit estatal per a desenvolupar un programa supracomunitari.
És a dir, l’ordre envairia les competències de l’Estatut de Catalunya i es donaria un pas enrerre en la territorialització d’aquests fons que des de Catalunya es vol que siguin administrats al 50% entre l’Estat i la Generalitat.
A Catalunya el darrer any es van recaptar 62 milions d’euros i és el territori on més ciutadans marquen la casella (un 57%). Dels 40 milions d’euros de l’any 2007 només 17 milions van anar a organitzacions no governamentals catalanes.
Les organitzacions no governamentals catalanes realitzen una funció social moltes vegades imprescindible pel que fa a desenvolupament de projectes que tenen com a eix comú la solidaritat amb els sectors més vulnerables per una societat basada en el benefici. La Taula d’Entitats del Tercer Sector ha fet una declaració en la qual denuncia la situació a la qual ens pot abocar l’ordre del govern espanyol.
Actualment a Catalunya hi ha més de 3.000 entitats no lucratives que lluiten per la participació, la ciutadania i la conquesta dels drets socials i que tenen que tenen com a principal finalitat la inserció i la cohesió social, projectes d’economia solidària, comunitaris, socials, ambientals, adreçats a gent gran i a la infància, cooperació internacional, d’emergència i socors, culturals, de salut i afeccions, etc.
Aquesta realitat diversa es reprodueix amb fidelitat al Districte de Gràcia més d’un centenar d’entitats actuen diàriament en la millora de la qualitat de vida de molts graciencs i gracienques.
El 40% dels projectes que desenvolupen les ONG catalanes podrien deixar d’existir pel simple fet d’anar adreçats d’entitats catalanes a ciutadans de Catalunya. Així serà si propera la decisió del Govern Central de reformar la legislació vigent perquè només puguin optar al repartiment aquelles ONG i entitats socials d’àmbit estatal.
Si finalment aquest plantejament tira endavant es produiria una discriminació vers les entitats catalanes i per tant un retall en els fons destinats als programes socials d’aquestes entitats. Això és especialment greu en l’actual context de crisi econòmica on hi ha més necessitats socials i les ONG necessiten més recolzament que mai per a fer-hi front.
Cal plantar cara, les declaracions del President de la Generalitat, de la consellera d’Afers Socials, considerant “inadminissible” l’ordre del Ministerio de Educación y Política Social, tot anunciant un recurs al Tribunal Constitucional, son un primer pas que caldrà materialitzar si no hi ha una rectificació del Govern espanyol.
Des de Gràcia hem de recolzar totes les iniciatives que obliguin al govern de Zapatero ha canviar la seva estratègia de no reconeixement del treball de proximitat de les entitats i ONG catalanes, i ho hem de fer des de la unitat dels partits, organitzacions, entitats i plataformes.
Aquesta setmana va començar amb la compra del solar al carrer Bailèn on s’ubicarà la futura Escola pública per a infants de 3 a 11 anys. És sens dubte una gran notícia que a provocat una reacció d’alegria unànime en la comunitat educativa i de tots aquells que estem convençuts que era del tot necessari reforçar l’escola pública i que a Gràcia es comencés a posar remei a la manca de places que en l’escola pública hi ha en aquesta part del Districte. Tindrem un nou edifici per a l’educació, que és on ens juguem el nostre futur!!!.
Però un cosa porta a l’altre i ja em començo a trobar gent queet demana, et proposa, opina sobre quin nom a de portar aquesta nova ESCOLA. Sobretot et diuen que no torni a passar com en el cas de l’IES Secretari Coloma, que porta el nom del carrer i del qui va ser Secretari… de la Inquisició!! (quina vergonya em diuen!!!).
Quin nom donçs per la nova Escola del carrer Bailèn? N’he sentit uns quants…però el que més m’agrada és el d’ALBERT MUSSONS. Crec que pocs com ell incorporen tans valors, justament allò que crec ha de transmetre el nom d’una escola als infants que durant uns anys cabdals de la seva vida s’iniciaran en el món dels coneixements.
Home implic
at fins el moll de l’ós amb Gràcia, coneixedor de la seva història i alhora protagonista dels seus darrers anys amb la seva militància social, cultural i política, compromés amb el catalanisme i la justícia social; medalla d’or de Barcelona… Pocs com ell honoraran el nom d’una Escola a la Vila de Gràcia i al Camp d’en Grassot.
I per cert perquè no comencem a pensar en canviar el nom de l’IES Secretari Coloma? Per exemple… Jesús Moncada, Ovidi Montllor…
M’ha sobtat la columna de l’Albert Balanzà d’aquesta setmana a l’Independent de Gràcia. Es declara “cansat” del conflicte entre Israel i Palestina…. com en el seu dia, diu, ho va estar del cas Naseiro. (Un cas de corrupció del PP valencià dels anys noranta); sens dubte dos temes molt comparables. Simplement no l’interessa, ha desconectat i demana que quan es resolgui…”que l’avisin”. Diríem que es declara neutral com si fos Suïssa.
Normal 0 21 false false false MicrosoftInternetExplorer4 /* Style Definitions */ table.MsoNormalTable {mso-style-name:”Taula normal”; mso-tstyle-rowband-size:0; mso-tstyle-colband-size:0; mso-style-noshow:yes; mso-style-parent:””; mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; mso-para-margin:0cm; mso-para-margin-bottom:.0001pt; mso-pagination:widow-orphan; font-size:10.0pt; font-family:”Times New Roman”; mso-ansi-language:#0400; mso-fareast-language:#0400; mso-bidi-language:#0400;}
Disculpeu-me aquesta exageració, poc importa si objectivament és el millor, però a mi m’encanta anar a comprar a l’Abaceria, passejar mentre compro i així assaborir el olors, colors i textures del gènere, fas la xerrada a les parades en les quals potser fa trenta anys que hi compro i han vist créixer als meus fills. La veritat és que cap supermercat pot donar-te aquesta calidesa humana i m’atreviria a dir, ni la qualitat. Per a mi anar a la plaça és una mica com l’àgora, el lloc on et trobes amb gent coneguda i pots aturar-te una estoneta sense les presses del dia feiner… es clar que jo solc anar-hi en divendres a la tarda o dissabte…