L’altre dia vaig apendre que la flor que nosaltres diem “Amapola” a Barcelona la coneixem per “Rosella” a Lleida per “Puputs” però no se com l’hi diuen a Tarragona o a Girona. Qui m´ho sap dir???
Ahir vaig anar al casament d’una neboda, la Laia amb el Ramón. Tot va ser molt bonic. Però lo millor de tot va ser el retrobament amb una cosina, que la feia perduda. Una mica per la distancia i molt per la seva antiga parella. Al costat del seu fill va passar moments engoixadors, i jo sense saber-ho, si haves trucat a la meva porta … Ja ha passat tot i ara te al seu costat una persona, que només coneixa-la te inspira confiança i benestar. Vam parlar i riure com si els anys no havessin passat mai. Aquest retrobament em va enriquir una mica més.
El dia 16 de Març vaig comença un curs d’iniciació a Internet. El nostre professor, en Manuel és un professional com la copa d’un pi i amb una paciéncia d’allò més gran. Resulta que som 14 alumnes i una mica pobres en conexeiments sobre el funcionament de l’ordinador. Ens ha donat 30 hores d’iniciació a informatica i les altres 30 hores enfocades a internet. Des d’ aqui l’hi donc les gracies, perque m’ha ensenyat a no tindra por a l’ordinador i a saber clicar allà on toca. Espero que els meus companys estiguin tant contents com jo. Estic una mica trista perque aquest divendres s’acaba el curs.
Us explico el cas que ja fa 6 any m’esta passant. Resulta que al forn Rovira del carrer Mas on jo vaig a comprar el pa, també encarrego els pastissos per els aniversaris. El pastisser deu ser castellà i no l’hi deu agradar la nostra llengua catalana. Quasi sempre escriu malament els missatges de sobre el pastis. Cansada i molesta l’hi he escrit aquesta carta que ara us deixo. Aixó si, en castella perque ho entengui.
Sr. pastelero:
En primer lugar felicitarlo por la calidad y decoración de sus pasteles. Usted me hace 2 al año, para los cumpleaños de mis hombres. Y ya llevo 6 años encargandoselos.
En segundo lugar, no se , si usted me tiene mania a mí, o a mi lengua natal, el catalán. Ya que de los 12 pasteles que le he encargado, solo a 5 ha puesto lo que yo le he pedido. Este ultimo me pone bien los nombres, pero yo le encargo Feliç dia y usted lo pone en castellano.
Espero se atenga a nuestros pedidos. Atentamente.
Ara, jo em pregunto: Que passa amb la nostra llengua??
Dijous dia 12 de març, als supermecats Caprabo-Eroski comença l’oferta d’un bric de 1,5 lt de nectar de tarona al preu de 0,57 €. Com m’interesava vaig anar per comprar-lo. Vaig trobar un bric de suc de taronja vit.c que valia igual, 0,57€. Vaig preguntar per l’oferta i un treballador del supermercat amb va dir, que el que havia era el de 1 lt. i si el volia, dons que el comprara. Cap més explicació vaig rebra. Em vaig sentir enganyada.
En Pumbi O’maley es el fill de la Pingüina. Ara ja és més gran que la seva mare. És molt guapo, segur que totes les gatetes l’hi van al darrera. No te un sol color de pel, sino que comença amb blanc os i aprop de la cua es marró i la cua més fosca. Te els ulls blaus i la seva mirada va entre dolça i picarona. El seu to de veu, es més greu que el de la seva germana Taquetes. Com és l’unic mascle de la casa, a l’hora de dinar va menjant dels tres platets i és queda amb el que n’hi ha més. La seva germana ho aguanta tot. Pero la seva mare, la Pingüina, l’hi dont un copet amb la poteta i llavors ell s’aparta. Juga amb una pilota de ping-pong de color blau, que l’Artur ha lligat amb un fil i està penjada. Quan l’Artur acaricia a la Pingüina, en Pumbi va posant el cap sota el seu braç, perque les caricies siguint per ell. S’asembla a la marona.
Jo, tambè participo en el programa de radio Gràcia, Batakada radioactiva. Presentat per Roger Giménez i Oriol Roselló. Escolteu-lo un dia i no podreu passar sense ell. La meva secciò és de cuina. Estem els dilluns de 9 a 10 h. del vespre a FM 107.7. Us esperem.
Quan veig i sento amb propies carns, els cops i empentes per entrar i sortir dels vagons, penso que no hi ha civisme al metro. Però el passat dijous dia 19 de febrer a les 19,30 h. vaig veure que m’equivocava. El departament que anava jo, estava bastant plè. Tothom anava a la seva, cansats del llarg dia amb ganes de tornar a casa. Aprop de la parada de Badal – linea 5, sentim una veu d’un noi que diu: “señora vigile, le quieren robar el monedero, es el hombre que lleva al lado.”La senyora es va agafar la bossa amb les dues mans, va donar les gracies al noi i va baixar del metro. Tot el vago ens vam girar cap al lladre, però ningù vam fer res. Que ens passa …….??????
Aquest mati, a les 10 h. estava devant del museu d’art MNAC per entrar a veure l’exposició de pintura del gran artista Sorolla. Va fer la seva 1ª exposició a Nova York l’any 1909. I despres va estar pintant grans plafons per la decoració de la Hispanic Society of America. Aquesta ultima obra es la que tenim en Barcelona. Es molt maca de veure i us ho recomano. Es facil d’entendre, molts colors i lluminositat.
La visió d’Espanya (nom de l’obra) consta de 14 plafons:
Ayamonte – la pesca de la tonyina – 1919
Elx – el palmeral 1918-1919
Valencia – les gropes 1916
Sevilla – el ball 1915
Sevilla – els toreros 1915
Sevilla – els natzarens 1914
Catalunya – el peix 1915
Andalucia – l’entrada del bous 1914
Castella – la festa del pa 1913 (aquest es el mès gran, te 7 teles de diferents tamanys que fan aquest plafó)
Extremadura – el mercat 1917
Galicia – la romeria 1915
Navarra – el “concejo” de Roncal 1914
Aragó – la jota 1914
Guipuzcoa – les bitlles 1914
No us perdeu aquesta exposició, acaba el dia 3 de maig. Ja em direu que tal.
Aquesta tarda he anat a veure una funció de Màgia al Rei de la Màgia, al carrer del Oli. Ha sigut molt divertit, per a petit i grans. A vegades no és tant important els trucs, sino la simpatia i gràcia que tenien els cuatre mags. Felicitats desde aquí al Xurret i Mont i Màgic i Tania. Endavant valeu un” mogollón”