Bastonarium.cat

El més semblant al ball de bastons a Anglaterra és el “Morris Dancing”, els seus origens es desconeixen però hi ha documents datats del 1477 que el mencionen… també s’han trobat documents del renaixement a França, Italia i Espanya que també en parlen.

Actualment el terme “Morris Dancing” es refereix a un tipus de dansa folklòrica d‘origen únicament Anglesa, tot i que hi ha uns 150 grups a EE.UU. i d’altres grups a les ex-colonies d’influència angleses com Austràlia, Canadà, Nova Zelanda i Hong Kong.

El terme “Morris Dancing” es creu que prové de “Moorish dance” i “Moresco” però va declinar cap al “Morris Dancing”. També hi ha qui creu que deriva del Romànic “Morisca”.

En quan als estils, hi ha tres tipus de “Morris Dancing”:

– Cotswold Morris: Dances de la zona de Cotswold, el que a vegades s’anomena el “cor d’anglaterra”, és una zona formada per una sèrie de cadenes muntanyoses a la part central d’Anglaterra. Es balla normalment amb mocadors o pals per adornar els moviments de la ma.

– North West Morris: Més militar i moltes vegades procesional. El més característic és que es balla amb una espècie d’esclops.

– Border Morris: Procedent de la frontera anglesa amb Gales és més simple però més vigorós. Normalment el ballen amb les cares ennegrides o pintades per donar-li una connotació negativa i vestits amb capes de drap.

Si voleu conèixer més sobre el “Morris Dancing” visiteu l’anell de colles de Morris Dancing a: http://www.morrisdancing.org

Ara que arriben els reis podeu demanar un bon llibre i per això us vull recomanar un llibre del ball de bastons.

Els balls de bastons
Monogràfic dedicat al ball de bastons: la història, la música, la coreografia, la indumentària, els bastons… Anàlisi territorial, índex de noms de figures, glossari i nombroses il·lustracions.

Autors: M. R. Alonso, N. Coll, R. Forner, M. Garrich i A. Gonzàlez
Editorial Alta Fulla
Atles de Dansa Tradicional Catalana, II
Preu: 9 euros
112 pàgines
ISBN: 84-7900-061-9

A Catalunya hi ha molts artistes de les arts plàstiques, alguns molt reconeguts, però a diferència del que passa en altres llocs amb un fort sentiment d’identitat nacional, molt pocs utilitzen la nostra cultura com a camí per crear. És una oportunitat de mostrar la cultura catalana al món que desaprofitem massa sovint, fins hi tot amb el ball de bastons hem d’anar a autors d’altres llocs per beure com el plasmen en la seva obra.

Aquest és el cas de l’artista Manuel Monterde, d’Aragó, on a la seva obra es pot veure gran part de la cultura de les terres aragoneses, i entre d’elles el “paloteado”, l’equivalent al ball de bastons a Catalunya.

En les seves exposicions s’hi troben tota mena de danses i tradicions, grallers i fins hi tot falconers! Ja va sent hora que els artistes Catalans demostrin la seva catalanitat al món i aquest sentiment de país i de poble que hi ha a Catalunya es noti també en l’obra dels nostres artistes.

No n’hi ha prou en posar les quatre barres de tant en tant i que l’Antoni Tàpies faci el cartell del centenari del Barça. No ens quedem en la superfície i en lo evident, ensenyem i explotem cada racó de la nostre cultura!, és per això que vull demanar als nostres artistes que no siguin catalans només de naixement, deixeu que tots els racons de Catalunya, de la nostre cultura i de la nostra identitat formi part de la vostra obra i sobretot, deixeu un bon racó pel ball de bastons 😀

Els Estats Federats de Micronesia consten de 607 illes a l’Oceà Pacífic, a l’est de les Filipines. Formats per quatre grups d’illes anomenats Yap, Chuuk, Pohnpei i Kosrae on la capital federal es Palikir, a Pohnpei.

És molt curiós és que una cultura tant diferent i situada pràcticament a l’altre punta del món hagi desenvolupat un folklore molt similar al nostre ball de bastons.

Les danses tradicionals a les illes principals inclouen el “ball dels pals” a Pohnpei, Chuuk i sobretot a Yap, on els Yapenses són especialment reconeguts per les seves habilitats a l’hora de ballar.

El “ball dels pals” de Yap es ballat per dones, homes i nens, però mai barrejats!. Els balls es realitzen en els banquets o en ocasions especials com el casament d’un cap. Les similituds amb el ball de bastons de Catalunya són sorprenents, creant un nexe misteriós entre civilitzacions.

La difusió de la nostre cultura a vegades arriba a llocs inesperats i et pots trobar grans sorpreses. Una d’aquestes sorpreses és la pàgina d’una noia Taiwanesa que viu o ha viscut a “Espanya” i que va fer un reportatge sobre les seves experiències a la Mercè 2005 de Barcelona i on parla breument del Matí Bastoner.

És una gran sorpresa trobar una pàgina en Xinés on parla del ball de bastons de Catalunya i amb un parell d’imatges i tot… on ja s’han reportat gairebé 5000 visites de Taiwanesos a la pàgina. Taiwan coneix el Ball de Bastons de Catalunya!

No deixeu de visitar la pàgina web a:

http://www.wretch.cc/blog/avenchen&article_id=2735906

si teniu problemes per visualitzar-la correctament vol dir que necessiteu instal·lar el joc de caràcters xinés.

Música i Lletra: Joan Antoni Ucher i Soto

Repic i repicó fem amb el bastó
quan sortim al resplandor del día i del matí,
al migdia i a la tardor,
tots junts ballant el Ball de Bastons.

És correr i brincar el que més ens agrada,
saltar i picar per una ballada.
Units per un ideal, agermanats per sempre,
reunits en una Trobada o en una festa bastonera.

Repic i repicó fem amb el bastó
quan sortim al resplandor del día i del matí,
al migdia i a la tardor,
tots junts ballant el Ball de Bastons.

Un dels cops més emblemàtics del ball de bastons és el sotacama, un cop força espectacular per al públic i molt habitual en els balls. Un moviment que els fotògraf acostumen a intentar captar i immortalitzar.

Pel meu gust és un dels cops més plàstics del ball de bastons i combinat amb voltes i salts pot resultar força complicat, no el fet de fer-lo, sinó de picar-lo. Un cop arriscat on si els balladors fallen s’interromp la música dels cops i sona un buit delatador.

Admireu aquest recull de sotacames i sobretot no us oblideu de valorar les espectaculars fotografies!

Valora els sotacama

I recordeu que ens podeu enviar els vostres millors sotacames a: batakada@gracianet.org

En Roc vol picar amb la lluna però per molt que salta sempre la veu damunt seu. Potser quan sigui gran farà el somni realitat.

Roger Giménez
Bastoners de Barcelona
Generació del 83

– Quan vas començar a ballar bastons? que t’avorries a casa?

Doncs tenia només 8 anys, era el 1991. No va ser pas per avorriment sinó perquè em va agradar quan ho vaig veure durant una festa major de Gràcia i em va cridar l’atenció.

– Com és que has acabat de cap de colla? No hi havia millors opcions?

No sé el motiu, ni el perquè. Ni tampoc si ho faig bé o no. Porto més de 14 anys entre bastons i suposo que alhora de triar-me com a cap de colla van valorar la meva experiència.

– Quina és la feina d’un cap de colla? Ha canviat molt de quan només eres ballador?

Ha canviat massa pel meu gust, abans només m’havia de preocupar per ballar bé, i ara tinc massa coses al cap… haig de pactar actuacions, convocar els bastoners, reunir-me en comissions tècniques, arribar a acords amb la mestra de la colla, pensar en coses o fets que abans em passaven desapercebudes.

– El futur del ball de bastons a Catalunya és créixer, evolucionar, mantenir-se o desaparèixer?

El futur es incert, crec que si la gent té ganes de ballar, el ball de bastons continuarà, però si la gent es cansa i s’acomoda, desgraciadament acabarà desapareixent. És difícil mantenir tradicions en ple segle XXI on tenim massa opcions d’oci i les persones cada cop son més egoistes i només s’interessen pel seu benestar.

– Que t’agradaria millorar o canviar a la teva colla?

M’agradaria millorar tantes coses… però no tot depèn de mi.

– De què t’enorgulleixes més de la teva colla?

M’enorgulleixo de formar part de la colla, però no vol dir que m’agradi tot el funcionament d’aquesta.

– Estàs a favor o en contra dels concursos de ball de bastons?

Completament a favor, sempre que no es massifiquin.

– Què és el més important d’un ball de bastons?

Podria dir mil coses, com per exemple: el ritme, la picada, la força, l’agilitat, la tècnica… Però per mi el més important es la MOTIVACIÓ!!

– Recordes alguna actuació memorable?

Moltes… Algunes pel lloc, altres per la festa, i altres per motius personals… En el meu record hi ha dos molt emotives i que em van tocar la part sensible del meu sentiment catalanista i independentista. El dia del Catalunya – Brasil a la gespa del camp nou segons abans de la sortida dels jugadors, el fet de sentir tot l’estadi cantar els segadors
des d’aquella perspectiva va ser brutal. I l’altra actuació que m’ha marcat, va ser un 11 de setembre, no recordo l’any, era el primer cop que la nostre colla anava a portar flors a l’estàtua de Rafael de Casanova, aquell dia va ser el que vaig decidir que jo sempre portaria les quatre barres en la màniga de la camisa de l’uniforme bastoner, des
de llavors en totes, completament totes les actuacions, jo he lluït la senyera al braç. L’actuació va ser curta, un sol ball, però el meu cor anava a mil, i la meva pell estava tota eriçada.

– Quins són els projectes de futur dels bastoners de Barcelona?

M’agradaria contestar-te però no m’agrada parlar de projectes si no estan ben lligats. Per ara toca seguir assajant, millorant, i sobretot fer sonar el bastó a ritme del nostre acordió.