Bastonarium.cat

Us presento la Màquina Generadora de Bastoners v1.0 creeu els vostres bastoners i no dubteu en explicar-nos quin és el vostre o com farieu una nova colla!

> Màquina Generadora de Bastoners

El passat 16 de Gener de 2006 vam entrevistar a la Maria Josep dels Bastoners de Súria perquè ens parles de la seva participació al programa de TV3 Sis a traïció, es va destapar verdadera història i els fets i motivacions que la van portar a participar al programa. També va fer una petita intervenció el Cap de Colla dels Bastoners de Súria i vam poder llegir un poema dedicat al ball de bastons.

Lamentablement, hem tingut problemes tècnics amb la gravació dels dos últims programes i la qualitat dels arxius de so no es la desitjable. He retallat per deixar-vos només els trossos bastoners. Els entrevistats se senten bastant més fluixos que la nostre veu però s’entén, potser tindreu que pujar el volum per sentir-ho tot. He arreglat una mica el so però tampoc es poden fer miracles

Esperem que pugem solventar aviat les mancances tècniques a la radio.

> Entrevista Batakada-Súria
(7,78 Mb – 11m20s)

Cada dia estic més desencisat dels nostres polítics i en especial dels diferents centres, departaments i administracions que teòricament es dediquen a difondre i promocionar la cultura popular i tradicional de Catalunya.

Primer resulta que les ajudes a entitats culturals andaluses tripliquen i les gallegues doblen a les catalanes a Barcelona. Ara a l’agenda editada per la Generalitat, que ha tramitat el director del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana, Ferran Bello, fa promoció d’un local on fan “xous eròtics” però no diu res del ball del ball de bastons o de moltes altres activitats d’autèntica cultura popular i tradicional.

A la plana del dia 18 d’octubre, fan publicitat del 13è aniversari del Club La Paloma Blanca i els seus “xous eròtics”. L’agenda en qüestió afirma que aquest club gironí, situat a la localitat de Medinyà, "disposa de suites amb jacuzzi, reservats i piscina climatitzada". Entre d’altres serveis, ofereix "xous eròtics i comiats de solter".

Es la Generalitat qui ha de fer publicitat d’aquest locals? Aquesta es la feina del Departament de Cultura? Tenim que fer la Trobada Nacional de Bastoners de Catalunya nus i oferir tota mena de serveis perquè el departament de Cultura ens inclogui com a Cultura Popular i Tradicional Catalana? Qui freqüenta aquests locals perquè surti a l’agenda que tramita el Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana?

Joan Roselló
Bastoners de l’Aleixar
Cap de Colla

– Que va motivar la creació d’una nova colla bastonera? Quan va passar això?

El 21 d’agost del 2005, marca la primera fita de la nostra entitat, es la primera actuació oficial a la plaça del nostre poble. Durant tot el mes d’agost, de la mà de l’Esbart Santa Llúcia de Reus es crear un taller de ball de bastons, aquest fet marca l’inici de l’activitat bastonera. La motivació prové de les ganes de continuar picant bastons, ens ho passem bé i volem continuar gaudint de la nostra activitat. A més per al nostre poble significa una enriquiment del seguici festiu.

– D’on surten les músiques i els balls quan es crea una colla com la vostre?

En principi de Reus, ja que el nostre director és Antonio Carbonell director de l’Esbart Santa Llúcia de Reus, a més la col·laboració amb Santa Llúcia és total, ens recolzem en totes les actuacions i realitzem assaigs conjunts, sense Santa Llúcia no existiria nostre grup. De tota manera estem preparant un parell de balls per reforçar la nostra identitat pròpia i aquí hi ha hagut de veure la Coordinadora, en concret l’Àngel Vallverdú

– Quants balls feu actualment? Quina fita de balls creieu que ha d’assolir una bona colla bastonera?

De moment fem vuit balls; nosaltres volem assolir per aquets any un parell més, però únics nostres.

– Com descriuríeu la vostre forma de ballar? Tècnica, vigorosa, ràpida, contundent…?

Més aviat técnica i vigorosa

– Estàs a favor o en contra dels concursos de ball de bastons?

Radicalment en contra; No se del cert que es demostra en un concurs; quan parlem de cultura ha d’existir col·laboració entre tots no confrontació, crec, a més, que la superació la marca i un mateix no sorgeix de la participació en concursos. Cada un realitza l’activitat el millor possible, les característiques són de cada entitat i no crec siguin valorables en puntuacions. Un país es fa des de tots els racons més amagats, amb les seves tradicions passades de generació no són susceptibles d’avaluació. A més qui forma part d’aquests jurats?

– Quins són els principals problemes que us heu trobat per tirar endavant la colla?

Vam néixer d’un taller del Grup de Danses de l’Aleixar, quan es va decidir seguir hi va haver desconcert, recels i una mica d’indiferència en l’esbart el que va provocar la creació de la nostra entitat. Lluitem per aconseguir el nostre espai i que siguem considerats en la nostra població, és qüestió de temps, per això el nostre interès en demostrar del que som capaços de fer. Hem vingut per a dinamitzar la vida cultural del nostra poble i ho aconseguirem.

– De què t’enorgulleixes més de la teva colla?

De tot, de la participació dels membres, de la seva il·lusió, el estar dispossats a ballar quant sigui. Tot plegat surt d’un molt bon ambient entre tots, i potser d’una filosofia bastant propera en tots els membres.

– Que t’agradaria millorar o canviar a la teva colla?

De moment tot es correcte, tothom sap el seu paper, i que es el que s’ha de fer. Teníem problemes quan s’organitzava un cercavila en la configuració del grup, però era fruit de la inexperiència. Avui està el tema resolt és més hem acordat un protocol per a les cercaviles que no n’hi havia a la nostra localitat, potser perque no feia falta

– Recordes alguna actuació memorable?

L’actuació per la Marató de TV3 al nostre poble

– Quins són els projectes de futur del ball de bastons d’Aleixar?

Per l’Abril volem tirar endavant una diada de Sant Jordi, en col·laboració amb l’AMPA que organitza, per aquestes dates, una Setmana Cultural. El segon es el primer aniversari. En tercer lloc, amb Santa Llúcia i Gegants de l’Aleixar, estudiar fórmules per la creació d’una mena d’escola grallera. Per últims, de més futur, organitzar tallers de bastons i xerrades amb joves del nostra poble i dels pobles de les rodalies per fer créixerel nostre grup o per crear-ne de nous.

El passat 9 de Gener del 2006 vam tenir l’honor de tenir al programa de Ràdio Batakada RadioActiva al president i una balladora dels bastoners de l’Aleixar. Us poso una llarga entrevista que vam gravar que us permetrà conèixer aquesta colla novella.

El programa ha estat retallat, s’ha eliminat la publicitat i les seccions que no tractaven del ball de bastons. Aquí teniu el document compacte de l’aparició dels Bastoners de l’Aleixar a Batakada RadioActiva.

> Entrevista Batakada-Aleixar
(21,8 Mb – 31m52s)

Sembla que després del treball de la comissió, els matisos d’uns i les rectificacions de molts ja tenim estatuts. Estatut o estatuts? Doncs evidentment, estatuts! Es per això que aquí us presento el document provisional i aprovat per unanimitat.

> Estatuts

Evidentment estic parlant dels estatuts de la coordinadora de ball de bastons. Aquest es el nostre estatut i el que regirà a les colles bastoners de Catalunya. Un estatut que va ser aprovat a la última reunió de caps de colla per consens, unanimitat, multilateralitat, treballant, sense segones intencions ni accions de cara a la galeria. Que n’aprenguin els altres!

Maleïts polítics Barcelonins, deixeu d’estafar-nos i de perdre’ns el pèl. Deixeu de vendre-us com a suposats catalanistes i foteu el camp a les maleïdes espanyes que tant us estimeu i subvencioneu!

Quan arriba el 2006 es temps de fer números, sumar i mirar com ha anat l’any 2005. Aquests dies he estat mirant el repartiment de subvencions a entitats que l’Ajuntament de Barcelona atorga per difondre la cultura catalana o d’altres regions de l’estat.

Barcelona ha repartit el 2005, 184.428 euros en subvencions a entitats culturals. Aquests són els diners que el consistori atorga a través de la regidoria de Relacions Ciutadanes, que presideix la socialista Katy Carreras-Moisy. Aquest any, un 49,1% dels diners se’ls enduen entitats culturals andaluses (34,8%) i gallegues (14,3%), en canvi, les entitats de cultura catalana que consten a la llista de subvencionades, totes juntes, castellers, bastoners, diables, colles sardanistes… sumen un 11,5% dels diners.

El panorama és desolador, indignant, desesperant i exageradament insultant! Que collons esteu fotent? A qui creieu que preneu el pel?

Com pot ser que la meitat dels diners que es gasta Barcelona siguin per subvencionar entitats culturals andaluses i galleges? Com pot ser que les entitats andaluses recullin el triple de subvenció que les catalanes?!!

Quina merda de país! Que estem a Catalunya! Però quin percentatge de subvenció creieu que tenen les entitats culturals catalanes a Sevilla o Santiago de Compostela? Irrisori i mai més que les locals! És realment indignant!

La partida més alta se l’ha endut la Fecac, organitzadora de la Fira d’Abril, que ha rebut 25.543 euros (més altres subvencions d’altres llocs i partides també força importants). Només comparant amb les ajudes a la Festa Major de Gràcia que rep un nombre comparable o superior de visitants (2.5 milions de visitants l’any passat) i esta declarada d’Interès Nacional es per posar-se de mala llet.

Em sento abatut i estafat, si aquest és el tarannà de la ciutat de Barcelona dimiteixo, em nego a financiar aquesta colla de mafiosos. Independència de la Vila de Gràcia ja! Marxem d’aquesta ciutat que tan maltracta les nostres tradicions i la nostre cultura, deixem aquests polítics botiflers que no ens cuiden i declare’m-nos independents. Si-us-plau per compassió, escindim-nos de Barcelona i si-us-plau, per dignitat Katy, com has permès això?, canvia de feina.

No trobareu balls més antics a la nostra tradició mediterrània que els de bastons. A la Vall d’Albaida, País Valencià, tenim documentada l’existència d’un a Ontinyent, però a dia d’avui només conservem el de l’Olleria, una vertadera joia etnològica. El ball dels cartxots protagnitzat pels Locos de l’Olleria.

El Ball dels Locos es va realitzar per última vegada a l’Olleria l’any 1917 i va ser recuperat el mes de juliol de l’any 1996 per un grup de joves vinculats a l’agrupament escolta de la localitat, i des de llavors protagonitzen la festa de Santa Maria Magdalena de l’Olleria.

El ball és una herència de les muixerangues barroques, un seguit complex de danses que acabaven amb l’alçament de torres humanes. De les danses d’abans de les torres queden els carxots: uns pals acabats en una pell de conill plena de borra o llana, guarnits amb cintes i cascavells que serveixen per pegar el pal del contrari, a la manera comuna que trobem a Catalunya i València, tot i allunyar-se, però, de les formes de batalla de balls valencians més arcaics, com ara el de Silla. A l’Olleria no hi ha bàndols en la lluita, tots els participants llueixen el mateix vestuari de pantaló ratllat blanc i rosa, faixa negra i camisa rosa.

Aquesta festa es pot classificar com una “Festa de Bojos”, un tipus de festes que tenen un origen medieval. Eren rituals d’inversió social. Un dia a l’any es capgiraven tots els valors i els marginats tenien el poder a les seves mans encara que fos tan sols per vint-i-quatre hores. En la festa de la Magdalena de l’Olleria és quan els Locos assumeixen el control i llei del poble, imposant normes, segrestaven persones i fent-los pagar una multa per ser alliberats i gastant-se els diners amb el dinar i el vi.

"Els Locos" en una desfilada del 1917

A l’Olleria (Vall d’Albaida) es celebrà fins els anys 30. El Ball dels Locos comença amb la realització de diverses figures per part de dues fileres de balladors que colpegen entre ells els seus sorollosos bastons, els anomenats carxots. Acabat el ball, els dos bàndols s’ajunten i formen un castell que es culmina amb la realització, per part de l’anxaneta, de l’anomenada figuereta – l’enxaneta recolzant-se amb el cap, enlairava els peus a dalt del tot -. Antigament també bevia vi d’una bóta abans de baixar. Una vegada és dalt de tot, el darrer casteller es posa cap per avall i va baixant de la torre en aquesta posició fins arribar a baix.

La presencia de balls i muixeranga fa pensar en un replegament de diferents celebracions. Ja hem vist anteriorment com amb el temps decaigueren moltes tradicions i al marxar de les processons sembla que els tornejants i la muixeranga s’ajuntaren també amb els Bojos.

La Festa de Santa Maria Magdalena és l’ocasió per veure aquestes danses i se celebra el divendres més proper al 22 de juliol, una festa on el foraster és benvingut, no us la podeu perdre!

Amb l’aparició dels programes de missatgeria instantània i els xats va aparèixer una nova forma de conversa i contacte purament escrita, sense contacte visual, el que va provocar que davant la impossibilitat de percebre les expressions i l’estat anímic de les persones s’inventessin les emoticones. Petits dibuixos que s’intercalen en el text per tal de mirar d’expressar el llenguatge no verbal i de gestos.

És per això que he creat les emoticones bastoneres! A partir d’ara les vostres converses pel Messenger o en els mateixos comentaris d’aquest bloc podran tenir un caire totalment bastoner!

Enfadat: Quina mala pinta que te un bastoner enfadat!

Plorar: Algú li ha picat el dit.

Exclamació / Sorpresa / Por: Ostres tú, això no m’agrada gens!

Cansat / Trist : No hi ha mal que per bé no vingui!

Content / Sonriure: Sóc feliç ballant bastons!

Riure / Celebrar: jeje, el bastoners som els millors!

Treure la Llengua: Jo porto el banderí!

Clocar l’ull: Bon cop de bastó!

> Si voleu les versions transparents us les podeu baixar de l’album, també s’accepten suggeriments d’altres possibles emoticones!

Tot va començar amb un repte per la Ràdio, estàvem xerrant amb el Xavi Parra, el nostre cantautor i "cumbero" particular i li vam llençar l’aposta:

A que no ets capaç de fer un himne del ball de bastons?

Ell s’ho va agafar al peu de la lletra i va fer una cançó, Escolteu-la! Lletra i Música de Xavi Parra, però per introduir una mica el tema us he posat una entrevista perquè el coneixeu una mica, la cançó i la lletra exacte per si no l’enteneu bé.

Entrevista:

1. Com et vas introduir al món de la música i al moviment cumba?

Vaig fer classes de guitarra a l’institut amb un professor molt cumba, el Cubero, que va resultar que era capellà i tot.

2. Que et va portar cap a la cultura popular, en concret la dansa tradicional i el ball de bastons? No et va agafar una mica grandet?

M’hi va portar la meva donar, ella ha estat dansaire tota la vida, i al final jo vaig acabar ballant amb ella; i si, una mica grandet, però crec que mai és tard per aprendre

3. Com es que vas acceptar el repte de fer una cançó sobre el ball de bastons?

I perquè no? Sempre m’he creat les meves pròpies cançons sense tenir l’ambició de que arribin a ningú, i des del programa em vareu brindar la possibilitat de fer-ho, va ser molt divertit i un repte personal.

4. Com definiries la cançó i el seu estil?

Bé, mai la definiria com un himne, tot i que es va voler presentar així, més aviat penso que els himnes es fan amb el temps i amb la voluntat d’altre gent. Més aviat és una cançó per cantar al voltant del foc o en una reunió d’amics.

5. Estàs orgullós del resultat final?

Si, han passat varies setmanes i no he volgut canviar res, normalment amb el pas del temps trobo coses que m’agradaria canviar, i amb aquesta cançó no m’ha passat. La veritat és que n’estic molt orgullós.

6. La teva mare sap el que fas? Que en diu ella?

La meva mare és la meva fan incondicional, segurament és qui millor em coneix, sap fins a on puc arribar i darrerament està flipant, ves que ha de dir!!! Fins hi tot ha arribat a dir que canto bé, però no patiu, ja li tenim demanada hora per fer-se una audiometria i de pas al psicòleg.

7. Que en penses dels psicòlegs i els professors de cant?

Són excel·lents professionals que segurament hauria d’haver visitat de tant en tant, però que gràcies a la seva absència en la meca vida puc disfrutar fent el que faig.

8. Que et va inspirar per fer la lletra i la música?

Molts primers cops en moltes coses que he fet, segurament seria extrapolable a altres camps i a altres motivacions.

9. Al final de la cançó fas una segona veu molt aguda, gairebé de castratti, com ho vas aconseguir?

És fàcil, només vaig haver de procurar que la meva dona m’apretes certa part del cos en el moment de començar a cantar…
En serio, es tant fàcil com canviar el to.

10. I ja per acabar, si tinguessis que presentar la teva cançó abans que la gent la sentis, que diries?

Amb tots vostès… Sóc Bastoner!!!

> SócBastoner.mp3
(Per descarregar la cançó feu click amb el botó dret del ratolí i clikeu Anomena i Desa)

Sóc Bastoner (Lletra i música: Xavi Parra)

Avui surto aviat de casa,
És el dia, estic content.
Vaig corrent cap a la plaça
Pels carrers no passa el vent

Els bastons a la motxilla
Ben mudat i somrient
Vindrà a veurem la família
Els amics i molta gent

Ja m’he trobat amb la colla
Em preguntem: com estàs?
Els hauré de dir una ‘trola’
Doncs estic tot tremolant

Algú m’apreta la faixa?
Els hi demano als més grans
S’afanyen en arreglar-me
Espardenyes i camalls

No recordo aquella dansa
Batacada, clos i salt?
Avui és dia de festa
Avui seré debutant

Comença a sonar la gralla
Faig el primer moviment
Ara toca el sotacama
Els picarols van rient

Estic fent el que m’agrada
Aixó és el que m’omple més
Estic acabant la dansa
Cada cop sóc més content

Miró cap a on és ma mare
I la veig tot somrient
Aplaudeix tota la plaça
Finalment sóc bastoner

Tant se val si vens de Salses
O la Franja de ponent
Si provens de Guardamar
O l’Alguer a l’orient

Hi ha una cosa que ens guia
Que ho sàpiga el món sencer
Cridem tots amb alegria
Perquè som…
SÓM BASTONERS