Bastonarium.cat

Benvingut a Blocs de GràciaNet. Aquest és el teu primer apunt, que pots modificar o eliminar per encetar el teu bloc! 😉

Ja s'acosta la Trobada Bastonera d'enguany, la festa on el món bastoner proclama als quatre vents que existeix i on més d'una cinquantena de colles d'arreu de Catalunya envaeixen un municipi.

Aquest any la festa Bastonera serà a Cambrils el 16 de Juny, així que m'entrestant esperem que arribi el dia visiteu la web de La Trobada Bastonera.

www.trobadabastonera.com

És una pàgina senzilla però completa. La veritat és que n'estic força content amb el resultat final, però sobretot m'agradaria destacar el gran repte del Trivial Bastoner.

Feia temps que em corria pel cap la idea de fer un senzill trivial del Ball de Bastons, i aquest cop gràcies a la feina de la colla de Cambrils i l'esforç que han dedicat per elaborar les preguntes ho hem pogut tirar endavant. Accepteu el repte i a veure quantes preguntes sou capaços de contestar!

El 16 de Juny el bastó al puny!

Els Goulamas-k (caòtic en occità, seguit de la k de komando) van néixer el 1999 i des de llavors no només difonen als escenaris occitans el seu ska-rock sinó també les seves lletres reivindicatives, cantades en francès, occità, castellà i català. Si, si, català. De fet, al grup hi són presents nets d’exiliats republicans. Van ser uns dels convidats a la festa major de Sants al 2005, i l’any passat van repetir, animant també el cercacarrers amb la seva xaranga, un altres dels formats del col·lectiu. La bona relació iniciada llavors s’ha reflectit en la present invitació, gratament recollida pels santsencs.

Així doncs, el divendres 16 de març marxaren quatre cotxes que portaven 18 bastoners i bastoneres disposades a mostrar als occitans com piquem fort per la cultura popular. La mateixa nit vam ser convidats a un sopar col·lectiu al castell de Capestang amb altra gent de la comarca. Botifarra, amanides i un desplegament espectacular de formatges de postres. I com no, vi de la contrada. Vam fer algun ball per anar fent boca. Al matí poguérem veure el paisatge: molta vinya i molta garriga, molt semblant a la nostra terra. I també poguèrem comprovar com d’aprop estàvem d’Europa: aviat a dinar i a les dues, manifestació. Abans, però, vam donar un cop d’ull a les parades que ocupaven la plaça de la vila. Quin goig! El punt de trobada era la d’Anaram au Patac, moviment revolucionari de l’esquerra occitana. Com no, hi havia presència catalana. Just acabava d’arribar l’autocar del Cercle d’Agermanament Occitano-català. La manifestació era molt colorida, gent de tot tipus i força grups tradicionals, vestits o de paisà, amb instruments de la zona, tocant, cantant i ballant. Hi eren presents els Castellers del Riberal (el Rosselló), amb qui vam aixecar un pilar de quatre.

Els bastons van sorprendre gratament la concurrència. Mentre algun despistat preguntava si érem bascos, vam realitzar una desena de balls: unes creus caminades, un parell de xotis de punts, dues cosidoretes, un patró foradat força encarcarat i també el ball nou, que té molt bona pinta, a més del Sants es creua.

Acompanyàvem la Fanfare des Goulamas, que van donar marxa a la marxa. Al davant teníem la quitxalla de les Calandretas (escoles on s’ensenya en occità). Total, després de tres hores, el cansament es va començar a notar. Quedava encara el concert, que es celebrava a la plaça de toros, les Arenes, i on tocaven grups variats. A destacar els Mauresca Fracas Dub, com uns Pirat’s Sound Sistem occitans. Amb els Goulamas-k, que tancaven el cartell amb un públic entregat, vam pujar a ballar unes creus amb música de la Dharma, “La cosa està negra”, a ritme accelerat. Caòtic però intens. Ho hem de repetir. El diumenge ens van convidar a una graellada a un tros prop d’on dormíem, a Puigserguier, on vam estrényer encara més els llaços que ens uneixen. Com a senyal d’agraïment pel tracte rebut, les despeses del viatge les vam adreçar a les calandretas.

D’allà mateix vam marxar a Barcelona, emportant-nos un bon gust boca de la visita.

Roger Sánchez Amat

Ha arribat el moment que aquest Bloc ressusciti de la seva letargia per demanar-vos que em Voteu.

Resulta que s’escolleix el Bloc Gracienc de l’Any 2006; i tot i que aquest bloc esta últimament adormit ha arribat l’oportunitat que es torni a parlar del Món Bastoner i del Ball de Bastons! com? Doncs, aconseguint que un bloc de Ball de Bastons guanyi el guardó de Bloc Gracienc de l’Any 2006.

Per aconseguir-ho només necessito vots. Aneu a la pàgina del concurs:

Bloc Gracienc de l'Any 2006

Trieu la quarta opció que diu “Bastonàrium”, poseu el vostre mail i voteu! Un cop hagueu votat rebreu un correu per confirmar el vot i ja estarà!

No cal que feu trampes, amb un sol vot de cadascún de vosaltres en tinc prou.

Voteu-me no pel que és actualment el Bastonàirum sinó pel que va ser durant l’any 2006.

Entre tots podem fer que es torni a sentir el nom del Ball de Bastons.

Per la xarxa es poden trobar molts vídeos del ball de bastons, veiem-ne alguns:

La Trobada Nacional de Bastoners de Catalunya és la festa per excel·lència del món Bastoner, des de la primera trobada al 1976 a Santa Maria d’Oló ha plogut molt. És per això que des del Bastonàrium he volgut afegir una relació de totes les trobades bastoneres, amb la seva ubicació, dates, nombre de colles… etc… i he aprofitat per representar i analitzar un mica les dades.

Tot plegat gràcies a la informació subministrada per la Coordinadora de Ball de Bastons.

Com podeu veure ja portem 31 Trobades. Si analitzem les dates de la trobada veurem que en els últims temps s’ha popularitzat fer-la al Juny, tot i que en el passat hi havia hagut més tendència a fer-la pel Maig. Potser la data més atípica va ser la del 1977 a Centelles el 18 de Setembre. Si fem una mitjana de totes les dates de tota la història de les trobades ens surt que, de mitjana, la trobada cau cap al 5 de Juny, una cosa curiosa perquè tot i ser la mitja de totes les dates mai s’ha celebrat un 5 de Juny. :p

Si observem el nombre de colles que han participat a les trobades veure que estem en una tendència lleugerament creixent. El nombre de colles participants a la trobada nacional també és una mica un reflex de la salut del món bastoner.

Podem veure com d’un nombre de colles petit de les primeres trobades vam passar a una explosió del fet bastoner a principis dels 80, arribant al seu punt màxim al 1983 amb la trobada de Rajadell on van participar-hi 50 colles.

La següent època va ser de consolidació cap a un període de regressió a l’any 91 i 92, sembla que les olimpíades no van ser positives per la trobada bastonera, assolint el mínim local a la trobada de Badalona del 91 amb un total de 30 colles.

L’últim període es pot considerar un període de creixement lent però sostingut trobant els dos màxims de participació de tota la història en les dues últimes trobades, Súria 2005 amb 54 colles i Terrassa 2006 amb 53 colles.

En quan a la ubicació, fins al moment, cap municipi ha repetit, 31 trobades a 31 llocs diferents.

Si agrupem per comarques podem veure que el Bages és la comarca que més trobades s’ha emportat, amb un total de 7, seguit, ja força lluny, de l’Alt Penedès, Garraf, Osona i Vallès Occidental amb 3 trobades cadascuna. Aquesta distribució te certa relació amb la distribució territorial de les colles bastoneres, com podeu veure en aquest article anterior aquí, tot i que hi ha comarques que tenen força colles bastoneres i han organitzat poques trobades, estadísticament parlant.

Esperem que la trobada nacional pugui arribar a molts més llocs i durant molts i molts anys!

De pintors de Ball de Bastons n’hi ha pocs però, de tant en tant, podem trobar algunes obres de la nostre tradició.

Un d’aquests pintors és Pau Boada (1910 – 1975), nascut a Vilafranca i que ens va deixar aquesta obra anomenada Bastoner.

El programa Arrels de la cadena Punt 2 és un model del que jo entenc que tindria que ser un típic programa de televisió pública.

Per tots aquells que esteu interessats amb els balls de bastonetes Valencians us he preparat un recull de videos d’aquest programa, disponible al you tube gràcies a la nova muxeranga d’Algemesí.

Més abaix podreu veure en moviment el Ball de Bastonets d’Algemesí, els balls de bastonets Peníscola i la Dansa dels Porrots de Sila.

Primer Les Danses de Peníscola, el ball de bastons el realitzen el grup "Els Dansants" a partir el minut 1:35 amb una vestimenta típica de molts dances d’altres llocs d’espanya.

…

La segona part és un recull de 3 videos d’un reportatge de la processó de la Mare de Deu de la Salut d’Algemesí, realment impresionant! Sobretot no us perdeu el vídeo 2 a partir del minut 7:27 amb els tres grups de ball de bastonets (2 de nois de vermell i un de noies en blau)

Part 1/3

Part 2/3

Part 3/3

…

La tercera part és un reportatge del I Aplec de Danses de Silla amb el seu màxim exponent amb la Dansa dels Porrots a partir del minut 2:20

…

I si no n’heu tingut prou us tornem a possar un video amb la Procesoneta del Matí a Algemesí del Dia de la Mare de Dèu de la Salut, amb el ball de Bastonets inclòs a partir del minut Bastonets 2:30.

No es gaire habitual que els grups de música busquin col·laboracions amb el món bastoner però encara menys que ho faci un grup de Punk Oi! en Català.

Aquest és el cas de Despertaferro, un grup que esta gravant el seu primer disc després d’una exitosa primera maqueta i un bon nombre de concerts. Els Despertaferro van pensar de barrejar el sons típics del ball de bastons, molt rítmics i característics del principat, amb una cançó homenatge al final del disc.

La gravació de la part bastonera va ser el passat 4 de Juliol a la Sala Rulot. Si voleu escoltar el resultat haureu d’esperar al Setembre amb l’estrena del primer disc de Despertaferro! Altament recomanable!

Aquí podeu veure més fotos de la gravació.

A vegades la interculturalitat es defineix millor amb una imatge que amb moltes paraules.

Curiosa imatge del XI Festival World de Mallorca. Encara que sembli mentida el grup de "flamenc" és canadenc, amb orígens andalusos però canadencs!

XI Festival World