Bastonarium.cat

Meritxell Villen

Colla Bastonera Pere Anton – Montornès

Generació del 1990

1. Que va motivar la creació d’una nova colla bastonera? Quan va passar això?

Tot va sorgir arrel de la festa major de Granollers on vem veure una actuació de varies colles bastoneres, i un grup d’amics ens vem animar a formar una colla al nostre poble. Tots teníem ganes de passar-nos-ho bé, completar una mica l’oferta cultural del municipi i fer que la penya pere anton fos una mica més coneguda arreu del nostre país.

2. D’on surten les músiques i els balls quan es crea una colla com la vostre?

Nosaltres únicament tenim una música pròpia: l’himne dels Pere Antons que va ser composat per Daniel Garrido (membre del col·lectiu de músics de la penya pere anton) aquesta va ser interpretada pel col·lectiu de músics. La coreografia del himne la vem fer entre el col·lectiu i les bastoneres. Mentre que els altres balls ens els ha ensenyat una component de l’esbart dansaire de Vilanova del Vallés i són balls de bastons populars.

3. Quants ball feu actualment? Quina fita de balls creieu que ha d’assolir una bona colla bastonera?

Actualment tenim uns 5 balls. Balls amb força tècnica, coreografies rapides…

4. Com descriuríeu la vostre forma de ballar? Tècnica, vigorosa, ràpida, contundent…?

Nosaltres no tenim una característica contundent ja que portem molt poc temps ballant però ballem d’una manera força estàtica.

5. Estàs a favor o en contra dels concursos de ball de bastons?

Estic en contra dels concursos de ball de bastons; ja que jutjar la manera de ballar és molt complicat i no hi ha una regla que digui si un ball està ben ballat o no. A part, crec que els concursos crearien rivalitats, mala maror i força tensió, els balls de bastons es una manera de donar a conèixer la cultura, conèixer gent i passar-s’ho bé.

6. Quins són els principals problemes que us heu trobat per tirar endavant la colla?

Un dels principals fou la manca de músics, ja que la gent que sap tocar la gralla al poble també vol ballar i tampoc tenim diners per a pagar uns músics cada vegada que hem de sortir a ballar. Un altre va ser que no sabíem balls i vem tenir que demanar col·laboració a la Meritxell (component de l’esbart dansaire de Vilanova).

7. De què t’enorgulleixes més de la teva colla?

De passar-nos-ho bé ballant, de fer una bona pinya a la colla i de les ganes que tenim de seguir ballant.

8. Que t’agradaria millorar o canviar a la teva colla?

M’agradaria que s’animés més gent a ballar, i a poc a poc anirem fen balls una mica més complicats.

9. Recordes alguna actuació memorable?

La única que hem fet: la nostre diada que va ser on ens vem estrenar al poble.

10. Quins són els projectes de futur dels bastoners de Montornés?

Fer-nos conèixer tant els bastoners com la penya pere anton arreu del país i poder fer balls una mica més ràpids, dinàmics…

El passat 6 de Febrer del 2006 vam tenir la sort de parlar al programa de Ràdio Batakada RadioActiva amb la Txell, la cap de colla més jove de Catalunya.

Ella és cap de colla dels Bastoners de Montornès, anomenats Bastoners de la Penya Pere Anton. Coneixeu-la i no us deixarà indiferent!

> Entrevista Batakada-Montornès
(7,3 Mb – 10m38s)

El passat 16 de Gener de 2006 vam entrevistar a la Maria Josep dels Bastoners de Súria perquè ens parles de la seva participació al programa de TV3 Sis a traïció, es va destapar verdadera història i els fets i motivacions que la van portar a participar al programa. També va fer una petita intervenció el Cap de Colla dels Bastoners de Súria i vam poder llegir un poema dedicat al ball de bastons.

Lamentablement, hem tingut problemes tècnics amb la gravació dels dos últims programes i la qualitat dels arxius de so no es la desitjable. He retallat per deixar-vos només els trossos bastoners. Els entrevistats se senten bastant més fluixos que la nostre veu però s’entén, potser tindreu que pujar el volum per sentir-ho tot. He arreglat una mica el so però tampoc es poden fer miracles

Esperem que pugem solventar aviat les mancances tècniques a la radio.

> Entrevista Batakada-Súria
(7,78 Mb – 11m20s)

Joan Roselló
Bastoners de l’Aleixar
Cap de Colla

– Que va motivar la creació d’una nova colla bastonera? Quan va passar això?

El 21 d’agost del 2005, marca la primera fita de la nostra entitat, es la primera actuació oficial a la plaça del nostre poble. Durant tot el mes d’agost, de la mà de l’Esbart Santa Llúcia de Reus es crear un taller de ball de bastons, aquest fet marca l’inici de l’activitat bastonera. La motivació prové de les ganes de continuar picant bastons, ens ho passem bé i volem continuar gaudint de la nostra activitat. A més per al nostre poble significa una enriquiment del seguici festiu.

– D’on surten les músiques i els balls quan es crea una colla com la vostre?

En principi de Reus, ja que el nostre director és Antonio Carbonell director de l’Esbart Santa Llúcia de Reus, a més la col·laboració amb Santa Llúcia és total, ens recolzem en totes les actuacions i realitzem assaigs conjunts, sense Santa Llúcia no existiria nostre grup. De tota manera estem preparant un parell de balls per reforçar la nostra identitat pròpia i aquí hi ha hagut de veure la Coordinadora, en concret l’Àngel Vallverdú

– Quants balls feu actualment? Quina fita de balls creieu que ha d’assolir una bona colla bastonera?

De moment fem vuit balls; nosaltres volem assolir per aquets any un parell més, però únics nostres.

– Com descriuríeu la vostre forma de ballar? Tècnica, vigorosa, ràpida, contundent…?

Més aviat técnica i vigorosa

– Estàs a favor o en contra dels concursos de ball de bastons?

Radicalment en contra; No se del cert que es demostra en un concurs; quan parlem de cultura ha d’existir col·laboració entre tots no confrontació, crec, a més, que la superació la marca i un mateix no sorgeix de la participació en concursos. Cada un realitza l’activitat el millor possible, les característiques són de cada entitat i no crec siguin valorables en puntuacions. Un país es fa des de tots els racons més amagats, amb les seves tradicions passades de generació no són susceptibles d’avaluació. A més qui forma part d’aquests jurats?

– Quins són els principals problemes que us heu trobat per tirar endavant la colla?

Vam néixer d’un taller del Grup de Danses de l’Aleixar, quan es va decidir seguir hi va haver desconcert, recels i una mica d’indiferència en l’esbart el que va provocar la creació de la nostra entitat. Lluitem per aconseguir el nostre espai i que siguem considerats en la nostra població, és qüestió de temps, per això el nostre interès en demostrar del que som capaços de fer. Hem vingut per a dinamitzar la vida cultural del nostra poble i ho aconseguirem.

– De què t’enorgulleixes més de la teva colla?

De tot, de la participació dels membres, de la seva il·lusió, el estar dispossats a ballar quant sigui. Tot plegat surt d’un molt bon ambient entre tots, i potser d’una filosofia bastant propera en tots els membres.

– Que t’agradaria millorar o canviar a la teva colla?

De moment tot es correcte, tothom sap el seu paper, i que es el que s’ha de fer. Teníem problemes quan s’organitzava un cercavila en la configuració del grup, però era fruit de la inexperiència. Avui està el tema resolt és més hem acordat un protocol per a les cercaviles que no n’hi havia a la nostra localitat, potser perque no feia falta

– Recordes alguna actuació memorable?

L’actuació per la Marató de TV3 al nostre poble

– Quins són els projectes de futur del ball de bastons d’Aleixar?

Per l’Abril volem tirar endavant una diada de Sant Jordi, en col·laboració amb l’AMPA que organitza, per aquestes dates, una Setmana Cultural. El segon es el primer aniversari. En tercer lloc, amb Santa Llúcia i Gegants de l’Aleixar, estudiar fórmules per la creació d’una mena d’escola grallera. Per últims, de més futur, organitzar tallers de bastons i xerrades amb joves del nostra poble i dels pobles de les rodalies per fer créixerel nostre grup o per crear-ne de nous.

El passat 9 de Gener del 2006 vam tenir l’honor de tenir al programa de Ràdio Batakada RadioActiva al president i una balladora dels bastoners de l’Aleixar. Us poso una llarga entrevista que vam gravar que us permetrà conèixer aquesta colla novella.

El programa ha estat retallat, s’ha eliminat la publicitat i les seccions que no tractaven del ball de bastons. Aquí teniu el document compacte de l’aparició dels Bastoners de l’Aleixar a Batakada RadioActiva.

> Entrevista Batakada-Aleixar
(21,8 Mb – 31m52s)

Roger Giménez
Bastoners de Barcelona
Generació del 83

– Quan vas començar a ballar bastons? que t’avorries a casa?

Doncs tenia només 8 anys, era el 1991. No va ser pas per avorriment sinó perquè em va agradar quan ho vaig veure durant una festa major de Gràcia i em va cridar l’atenció.

– Com és que has acabat de cap de colla? No hi havia millors opcions?

No sé el motiu, ni el perquè. Ni tampoc si ho faig bé o no. Porto més de 14 anys entre bastons i suposo que alhora de triar-me com a cap de colla van valorar la meva experiència.

– Quina és la feina d’un cap de colla? Ha canviat molt de quan només eres ballador?

Ha canviat massa pel meu gust, abans només m’havia de preocupar per ballar bé, i ara tinc massa coses al cap… haig de pactar actuacions, convocar els bastoners, reunir-me en comissions tècniques, arribar a acords amb la mestra de la colla, pensar en coses o fets que abans em passaven desapercebudes.

– El futur del ball de bastons a Catalunya és créixer, evolucionar, mantenir-se o desaparèixer?

El futur es incert, crec que si la gent té ganes de ballar, el ball de bastons continuarà, però si la gent es cansa i s’acomoda, desgraciadament acabarà desapareixent. És difícil mantenir tradicions en ple segle XXI on tenim massa opcions d’oci i les persones cada cop son més egoistes i només s’interessen pel seu benestar.

– Que t’agradaria millorar o canviar a la teva colla?

M’agradaria millorar tantes coses… però no tot depèn de mi.

– De què t’enorgulleixes més de la teva colla?

M’enorgulleixo de formar part de la colla, però no vol dir que m’agradi tot el funcionament d’aquesta.

– Estàs a favor o en contra dels concursos de ball de bastons?

Completament a favor, sempre que no es massifiquin.

– Què és el més important d’un ball de bastons?

Podria dir mil coses, com per exemple: el ritme, la picada, la força, l’agilitat, la tècnica… Però per mi el més important es la MOTIVACIÓ!!

– Recordes alguna actuació memorable?

Moltes… Algunes pel lloc, altres per la festa, i altres per motius personals… En el meu record hi ha dos molt emotives i que em van tocar la part sensible del meu sentiment catalanista i independentista. El dia del Catalunya – Brasil a la gespa del camp nou segons abans de la sortida dels jugadors, el fet de sentir tot l’estadi cantar els segadors
des d’aquella perspectiva va ser brutal. I l’altra actuació que m’ha marcat, va ser un 11 de setembre, no recordo l’any, era el primer cop que la nostre colla anava a portar flors a l’estàtua de Rafael de Casanova, aquell dia va ser el que vaig decidir que jo sempre portaria les quatre barres en la màniga de la camisa de l’uniforme bastoner, des
de llavors en totes, completament totes les actuacions, jo he lluït la senyera al braç. L’actuació va ser curta, un sol ball, però el meu cor anava a mil, i la meva pell estava tota eriçada.

– Quins són els projectes de futur dels bastoners de Barcelona?

M’agradaria contestar-te però no m’agrada parlar de projectes si no estan ben lligats. Per ara toca seguir assajant, millorant, i sobretot fer sonar el bastó a ritme del nostre acordió.