Com pitjor, millor
maig 27, 2005
Quan vaig obrir el bloc em vaig prometre no parlar massa de política. I encara menys, de política a Euskadi. Farem una excepció, doncs.
Darrerament sembla que s’ha posat de moda eliminar l’interlocutor que més et pot ajudar a resoldre una crisi per la via pacífica i consensuada. Ha passat a Israel, a Txetxènia, a Afghanistan.. i ara passa al País Basc. Si dues postures estàn enfrontades, i hi ha una persona pel mig que pot ajudar a fer cedir ambdues parts per a l’interès de la majoria, caldria donar-li la màxima cobertura. Sona lògic, oi? Però sembla que darrerament en política hi ha poques ganes d’arribar al consens on tothom guanyi, i molts intents d’intentar imposar la teva visió a la força per acontentar només a un bàndol vencent i humiliant a l’altre.Tancar l’Otegi, que tothom sap que és l’home que pot actuar de pont, és sinònim de "com pitjor, millor".
No ho sé, potser la meva ment no està capacitada per entendre el que fan els polítics (malgrat sigui l’Audiència qui l’hagi tancat, tots sabem que són la veu del seu amo), i no m’adono que en el fons ho fan per mi. Potser si.
Però bé, jo ja vaig decidir fa temps que com que ningú es preocupa que jo visqui millor cada dia, ho faré jo mateix.
Així que com diuen les iaies… A mi… plim!