Dos d’Història
juny 7, 2006
Recentment m’he llegit dos llibres que parlen de l’història del nostre país, cada un a la seva manera i focalitzat en un punt de vista i èpoques completament diferents:
- Catalunya, terra de mar menuda. Història de quatre barres i quatre barruts. Llibre de Josep Maria Ballarín ens fa un recorregut per tota la Història de Catalunya des dels seus inicis, enllà en el temps, fins l’aprovació de la Constitució. Escrit amb el seu particularíssim, i entranyable, estil propi ens repassa la vida de la "gent menuda" que anomena ell, és a dir, els catalanets i catalanetes del poble, a aquells que ningú fa cas, aquells que realment tiren endavant el país o el fan caure estrepitosament. Passa per alt les grans gestes, els grans fracassos, els grans noms propis i es concentra a explicar-nos el dia a dia de cada època, i el perquè de les coses que feien. Francament, m’ha agradat per la seva particular visió i per com tracta la "gent menuda", paraula que des d’ara incorporo al meu vocabulari (no té copirait, oi?). Deixeu-me acabar amb les seves paraules finals que són sàvies, molt sàvies:
La terra de mar menuda havia sabut sobreviure.
A mig alè ha sabut viure.
No ha sabut pas conviure.
A casa ens barallem com a gats.
A mig alè ha sabut viure.
No ha sabut pas conviure.
A casa ens barallem com a gats.
- El 23F a Catalunya, per Andreu Farràs i Pere Cullell. Ja només el títol deixa clar de què parla el llibre i com de diferent n’és de l’anterior oi? Vaig començar-lo amb certa rencança doncs m’esperava un "totxu" difícil de llegir, però en canvi m’ha sorprès l’agilitat amb la que s’expliquen els fets. Lògicament, l’acció es centra entre l’entrada de’n Tejero i la seva sortida i ens presenten l’evolució cronològica dels fets a Catalunya. Al estar centrat en com va reaccionar la societat catalana no dóna massa explicacions d’alguns fets clau (pacte del capó, per exemple), però si ens defineix bastant la personalitat de l’Armada. Al final del llibre, però, queda la impressió que tant aquest darrer com el Rei en portaven una altra de cap, que per qualque raó no va cuallar. Sinó, els fets no quadren.
Ei, jo també vaig llegir el 23-F i reconec que em va sorprendre perquè era un punt de vista, el d’aquí, que només he tornat a veure en un documental de tv-3. D’aquests mateixos autors també hi ha l'”Oasi català”, també molt ben escrit i clarificador.
@alex:
si, ja he vist a la bibliografia que és d’ells dos també… a veure si el trobo i me’l compro 🙂