Usabilitat al Metro de Barcelona
juny 16, 2006
Darrerament per qüestions de feina m’he hagut d’empapar una mica del concepte Usabilitat. Certament al principi potser és una mica difícil de descriure, però al final entens que l’usabilitat es tracta senzillament de fer les coses de forma lògica per tal que als teus usuaris ho entenguin de intuïtivament, i que el sistema es comporti de forma lògica.
Un exemple diari d’usabilitat el podem trobar als caixers automàtics. Al principi, quan volies treure diners havies de pitjar l’opció "Reintegrament". És una paraula poc usada, així que presentava problemes de comprensió a molts usuaris que havien de preguntar a l’oficina quina era l’opció per treure diners, o bé anar descartant opcions fins que trobaven la correcta. Un dia van decidir canviar-ho per "Treure diners", i els problemes van desaparèixer de cop.
Però la usabilitat no s’estén només a conceptes informàtics. En el dia a dia també podem veure molts exemples d’usabilitat: les sortides de l’autopista per la dreta, el carril d’acceleració, el "deixeu sortir abans d’entrar", aixecar el dit per demanar torn de parla, ordenar-se en fila índia a les cues, etc.
Aquests dies, però, m’he trobat amb un exemple de com una mica d’usabilitat augmentaria l’eficiència al Metro. Si heu anat darrerament a la pl. Joanic m’entendreu de seguida. Amb les obres, ara han tancat una entrada de forma que només és possible accedir per una d’elles (Pi i Margall costat mar).
Intentaré explicar-ho, que no és senzill sense un croquis.
Si baixes al Metro, al acabar les escales et trobes primer amb les màquines per fitxar l’entrada, i al costat hi ha les portes per sortir. Així doncs, fitxes i un cop passat el control no pots seguir recte perquè hi ha les escales mecàniques, així que t’has de desviar a l’esquerra per poder baixar. En canvi, per sortir del metro agafes les escales mecàniques i quan arribes dalt no pots continuar recte perquè et trobes amb les màquines de fitxar l’entrada i cal que et desvïis a la dreta per sortir. El que això provoca és que entre els que entren i el que surten, i com que és forçós desviar-te, la gent xoqui i es forma un embut.
Si ho planteges des del punt de vista de l’usabilitat, és pèssim. Amb un senzill canvi, posant les portes de sortida en línea recta a les escales mecàniques i les portes d’entrada en línea recta a les escales per baixar s’arreglaria el problema i s’agilitzaria el trànsit.
M’hi he fixat i a moltes estacions passa el mateix: cal que la gent es creuï per entrar i/o sortir, provocant embussos. Aplicant una mica d’usabilitat seria molt més senzill i agradable per a tothom.
No sé si m’he sabut explicar, amb un dibuix s’entendria molt millor però sóc un pèssim dibuixant. Si algú fa un croquis el penjo aquí 🙂
Hi han coses tant senzilles com el “anar per la dreta” que t’ensenyen (o ensenyaven?) de petit a l’escola quan circules pel carrer… Amb això sempre he tingut el dubte als països anglosaxons, si ells circulen per les voreres arrambats a la dreta o l’esquerra 😉
Un cas catastròfic d’aquest pal al metro és a una sortida de la linia groga d’Urquinaona, quan vas a fer el transbordament cap a la vermella, per exemple. Allà, a la part de baix, les escales mecàniques que pugen son a l’esquerra i les escales normals a la dreta, i la gent que vol pujar caminant, si va per la dreta, sempre xoca amb la que ha baixat caminant i va arrambada a l’esquerra, sovint, perque la part de baix és plena de gent i acaben deixant només pas pel costat que no toca…
Tens raó, sense un croquis això que dic costa d’entendre 😉
Greips, Crazy, us heu explicat perfectament. La meva pregunta seria:
Es pot aplicar l’usabilitat a com s’ha d’obrir un paquet de pa ratllat (farina de galeta) sense que caigui farina quan l’aboquis? el plàstic s’obre amb un broc massa ample i sovint s’esquerda, no com els pasquets de cafè que tenen més consistència. El mateix succeeix amb els DVD’s.
I una reflexió: la usabilitat és un terme que segueix la lògica o la lògica majoritària? és a dir, es farà allò que marqui el comportament de la majoria de la gent en condicions normals? I encara diré més: filosòficament (i no sóc informàtic), la usabilitat en les pàgines web no pot ser contradictòria amb la idea de la llibertat hipertextual, no acaba sent massa dirigista?
Lo dels paquets de farina de galet i d’altres coses (la farina, el sucre…) similars, amb paquet de paper, te dificl solució, jo proposaria fer pots rotllo colacao 😉
En el cas del que comentes sobre la usabilitat, jo crec que simplement la usabilitat s’ha d’adequar a les costums de la gent (majoritàries, es clar) i al sentit comú (sentit comú majoritari, també). En el cas de les pàgines web, una pagina usable hauria de servir, però, per a tota la humanitat, cosa que no succeeix sovint, malgrat aplicar-hi criteris d’usabilitat. La llibertat hipertextual que comentes, es troba en el seu màxim esplendor si es segueixen els estàndards actuals (l’anomenat “web 2.0”), doncs assegures una quantitat de paràmetres que fan la teva pàgina compatible de forma universal (pel que coneixem com a universal ara mateix, d’aqui un temps, potser caldrà revisar aquest “web 2.0”).
Això, com els manaments, és pot resumir amb dos, pensar i, potser, pensar una mica?
Però tu que vols? que aquesta gent pensi o que?
Però qui t’has cregut tu que ets per demanar que pensi tota aquesta gens?
Si home, ara voldràs que pensin i tot. Uf, quina feinada.