El meu primer cop
juny 22, 2006
Des de fa un parell de dies tinc nou mòbil, i una de les coses amb les que ara puc jugar és el famós Bluetooth ("dent blava", quin nom més extrany per una tecnologia). O sigui que m’ha faltat temps per a provar el bluejacking. Resumint, es tracta d’enviar arxius (imatges,mp3,etc) a d’altres aparells que també tinguin aquesta tecnologia i sense el permís explícit del receptor.
Ahir ho vaig provar per pl. Catalunya, però no vaig trobar cap dispositiu amb el que m’hi pogués comunicar. Aquest matí ho he provat a la feina i… bingo! He fet un escaneig i m’ha trobat un Mac, o sigui que li he enviat un missatge "Quina calor, oi?". Llàstima que no he pogut veure la cara del sofert usuari quan deu haver vist el missatge per pantalla 😀 Això si, al cap de 2 minuts el Mac ja no estava disponible a la xarxa Bluetooth
Seguiré provant, això té pinta de ser divertidíssim. Tot i que també és podria enviar virus a ordinadors equipats amb Windows però… no no no. De moment em dedicaré a divertir-me una mica 🙂
juguets nous no permeten putad…..
Resumint, pots tocar els coll… al personal sense que ningú et pari no?? pos hauré de fer un flitre antispambluetooth…joé, si és que ja no es pot estar tranquil enlloc 🙂 El meu primer cop va ser força més senzill, teclejaves, tocaves, remenaves i ja ta 😀
joer amb aquesta moda de titulars morbosos i enganyosos…jo pensava que et referies a una altra primera vegada, jo també teclejava Gracienka:-)
El meu primer cop va ser al cap.
🙂
jaja mauri!!
i va ser molt fort, oi? 😀
He vist a wikipèdia que és en honor a un rei, Harald Blatand (la primera a té un cercle a sobre, però no tinc ganes de buscar com es posa), i que el cognom vol dir bluetooth, i fou conegut per unificar les tribus noruegues, sueques i daneses. Suposo que el fet que es posessin d’acord Ericsson, Nokia i altres empreses deu agafar aquest nom. Quantes coses d’aprenen llegint els blocs, je je.
A la Plaça Rius i Taulet hi ha bluetooth si no vaig equivocat i dóna informació sobre la vila, no ho he provat mai, el meu mòbil és dels que va amb corda.
A mi també m’ha confós el titular, uix, per un moment he pensat que ara tots els blocs havien de descriure el seu primer cop, glups.
i va ser molt fort, oi?
Mira com m’he quedat…
Però és del tot cert, em vaig caure (o vaig ser conscient que queia, que de més peque jo baixava les escales fent tomberelles) a 1er d’EGB a l’intentar pujar a un autocar que ens duia a Les Planes, crec recordar.
Des d’aquell dia tinc clar que marxar fora de Gràcia és mooolt perillós! 🙂
I sabeu que no menteixo si afirmo que no ho faig gairebé mai.
Osti Àlex, jo l’altre dia també vaig llegir una cosa acollonant. Hi ha una llei que ha postulat un pavo que diu que quan un bloc supera els 300 comentaris (en el mateix apunt), la possibilitat que aparegui la paraula Hitler o nazi és de 1>1.
És curiós, però segurament real com la vida mateixa
@mauri:
aixo de la paraula hitler o nazi és cert. Es diu que a partir del moment en què en un debat es comencen a usar aquestes paraules es pot abandonar el debat pq ja no és possible raonar, donat que s’ha pervertit el sentit original de la discussió.
Sempre hi penso quan sento als del PP, que et treuen la paraula “nazionalismo”o “nazi” a les primeres de canvi.
Va, doncs ja en portem 10, de comentaris