Quan paga l’altre, malbaratar és senzill
juny 22, 2006
De Barcelona hi ha moltes coses que em sorprenen. Algunes de forma grata (cada cop menys, però) i d’altres que em fan bullir la sang. N’hi ha una, però, que em resulta insoportable: la publicitat. Considero (és la meva opinió) que el ciutadà és prou inteligent com per adonar-se quan des de l’Administració li faciliten el dia a dia sense necessitat que li recordis tot el que fas (normalment, sempre en una zona de la ciutat que no és la teva). Si fas les coses ben fetes, no et preocupis que es notarà i la gent t’ho agraïrà.
Per això em fa tanta ràbia les campanyes de TMB: anuncis a la televisió, cartells, tríptics, enganxines al propi Metro, etc. Em molesta que es gastin tants diners en recordar-me que "disfruti del trajecte" quan després em passo mitja hora esperant un bus, i al pujar pago un preu escandalós. O suant com una mala bèstia a l’andana del metro perquè no han pogut instalar sistemes de refrigeració, mentre devant meu tinc un cartell que posa "Més a prop teu" (doncs aparta’t si no vols que et taqui de suor). O veient com tanquen el servei a hores vergonyoses, i el servei públic nocturn el realitza una companyia privada. Els diners públics no s’han d’invertir en publicitat sinó en serveis, equipaments i comoditat dels usuaris i treballadors.
I el que més ràbia em fa: al 1992 van canviar tots els convois de la línea vermella i verda (les del centre) per uns de ben macus i cofois. 14 anys després, a les línees groga i blava (les perifèriques) encara continuem amb els mateixos convois. Perquè no els han canviat, encara? Som barcelonesos i barceloneses de segona, o què?