Petit diari d’un catalanet a Escocia (III)
juliol 11, 2006
Dilluns 10 de Juliol
West Highland Way, dia 2
13:00He dormit com un rei. A l’escoces sembla que l’han fet fora del’habitacio i tot. A hores d’ara, ja he renunciat a tenir un apatdecent en tota la setmana. A qualsevol palangana li diuen cuiner, aqui.
Ara es "lunch time".Venim de pujar Conic Hill. Com que el grup anava molt lent m’he avansati he tirat sol. Ostres, el cos m’ho estava demanant. Han sigut 3/4d’hora de pujada, on he suat malgrat el fred que fa. Pero m’ha sentattan be… Un cop dalt, ha estat fantastic. He trobat, per fi, el quehavia vingut a buscar: panoramiques impressionants, llacs que nos’acaben mai, silenci… De debo, paga la pena.
18:30 Acabem d’arribar al Hostel, el temps just de prendre una dutxa ben calenta i seure a escriure.
Lacaminada ha resultat fantastica. El paisatge es excelent, i la meitatdel cami l’hem fet vorejant el Loch Lomond. El ritme del grup era moltpausat, aixi que amb l’escoces ens hem avansat i caminat a la nostrabola. Poc abans d’arribar al Hostel hem parat a un pub a fer una cerveseta. (be, una pinta es mes de mig litre, pero ha entrat taaan facil…)
Caminaramb l’escoces (en Richard) es bastant curios, ja que molts cops noentenc el que em diu, tot i que ara ja pillo mes coses. Imagino que elltambe s’esforsa. Temps al temps.
A veure quina "sorpresa" ens te preparada avui el "cuiner".
21:15Vaja, el cuiner em deu llegir el diari perque el sopar estava ben bo.El Hostel esta ple com un ou, i a la sala casi no es pot ni seure.
22:40 Hora d’anar al llit. Dema sera un dia dur i cal reposar. El dia s’ha acabat d’una forma sorprenent i genial: he fet l’ultima cigarretaal costat del Loch Lomond que, literalment, m’acaronava els peus.Estava jo tot sol, sense ningu a prop, la llum solar ja s’estavaapagant i als auriculars sonava "My Way", de F. Sinatra.
Si m’hagues atrevit, l’hauria cantat a ple pulmo.
"… the recordsaysshows
I took de blows
and did it my way."
ACTUALITZACIÓ: Les fotos del dia, aquí.
el Loch Lomond és la marca de whisky escocès preferida pel capità Haddock amic del Tintin.
!!! pillin, pillin ¡¡¡
Evidenment no parlem del mateix, encar que jo soc tintinofil i per tant prefereixo el capita i els dupont i dupond
jo també vull un whisky gueno, vaaaaaaaaaaaaa
Estava jo tot sol, sense ningu a prop, la llum solar ja s’estava apagant i als auriculars sonava “My Way”, de F. Sinatra.
Ohhhh ca maaaacu!!!
Només per la fresqueta que dius que fa ja t’envejo!!!
Segur que tot és mentidapudrida, i ens està escribint desde les tèrmiques del besós, rodejat de fum i pudor…em fa massa rabia que tu (greips) estiguis allà , askarosament bonic, i jo aqui, pencant mecasunelmonstredellacnessilespraderesverdessss 😀
Gracienka, m’acabes de donar una bona pensada, les meves vacances a les illes Maurici (uix, de què em sóna aquest nom?)