Petit diari d’un catalanet a Escocia (IV)
juliol 12, 2006
Dimarts, 11 de Juliol
West Highland Way, dia 3
13:30 Avui hem comensat a caminar mes d’hora, ja que representa que es la jornada mes dura. Durant tot el mati hem anat vorejant el llac, caminant pel bosc que el rodeja.
Esta ple de petites cascades petits salts d’aigua que has d’anar saltant. La veritat es que es precios. Aquest tros esta prohibit als vehicles, i per tant no se sent cap soroll de "civilitzacio". Finalment, hem arribat a un hotel enorme, palplantat alla al mig (rotllo Costa Brava), on aprofitem per seure i dinar. Som, aproximadament, a mig cami. Diu el guia (Kenny, pero no el de South Park), que la cosa ara sera una mica mes dura, amb pujades i baixades constants.
Veurem que tal es, doncs.
19:25 Ja estem instalats al seguent Hostel: Crianlarich.D’aqui un moment tocara sopar, i despres rentar la roba. N’he dut poca, o sigui que l’haure de rentar sovint.
La segona part de la passejada ha estat, tal com deien, preciosa. El camin s’ha endinsat per dins el bosc, tot i que no hem perdut el llac de vista en cap moment. Finalment hem arribat a una mena de platja on moria el Loch Lomond, hem fet un mos i ha comensat la part final.
Aqui ja m’he escapat sol (tot i que en Richard al final se m’ha ajuntat) i hem deixat enrera el llac per anar a parar a unes valls precioses. Exactament com a les pelicules. Tot es d’un verd rabios, amb montanyes no massa altes pero molt ondulades que et rodegen per tot arreu. Per una estona m’he recordat de’n Rob Roy, doncs es aqui (be, en aquesta zona) on va (mal)viure. Per acabar la jornada, ens hem begut una cervesa a un pub, mentre el xofer l’estava sobant com un reieto.
CURIOSITAT: Ahir em vaig adonar que encara no m’havia trobat cap altre catalanet. De castellans algun, pero com que duia la samarreta de "Free Catalonia" i parlava angles suposo que m’esquivaven una mica. Be doncs, el pub del final del trajecte estava ple de catalans!!! Un bus de l’Avi Turista els esperava fora.
ACTUALITZACIÓ: Les fotos del dia, aquí.
“De castellans algún, pero com que duia la samarreta de “Free Catalonia” i parlava anglès suposo que m’esquivaven una mica”
jejeje, clar que si, fent pais fora les nostres fronteres 😀 aixxxx que bunic…