Petit diari d’un catalanet a Escocia (V)
juliol 13, 2006
Dimecres, 12 de Juliol
West Highland Way, dia 4
19:00 Avui estic baldat. Els quilometres es van acumulant i les meves cames ja ho comencen a patir. Ja portem mes de la meitat del trajecte i ara es el moment de tenir fortalesa mental. La fisica se suposa que la tinc. Segons el mapa, ja portem caminats mes de 90 quilometres. El meu record.
19:15 He sortit un moment a beure un te i fer un cigarret. Hi ha coses que, senzillament, no tenen el mateix gust a Catalunya.
Avui en teoria era un dia senzill, facil. El cami s’ha endinsat rapidament pel bosc, tot pujant i baixant valls. Durant tot el mati ha estat plovent. Be, de la manera que plou aqui: un xirimiri constant que, de fet, no molesta.
Em criden a sopar. Despres continuo.
21:15 Per variar, a l’hora de dinar ha amainat el temps. Per no refredar-nos massa hem menjat rapid i continuat la caminada. Al acabar el bosc, hem anat a petar a una altra vall, molt maca. Una estoneta despres hem arribat a una mena de camping on ens hem entretingut lleugerament mirant els animalons (ja deia que es "una mena" de camping). Al cap de poc de continuar ens hem adonat que faltava en Richard. Com que no sabiem si estava al darrera o devant ens hem partit en 3 grups: jo devant tirant rapid a veure si l’encalsava, uns altres han reculat per veure si encara estava al camping i la resta ha fet d’enllas. Quan ja devia portar 1/2h caninant sol i rapid m’he atabalat i he decidir esperar al grup, pensant en Richard que devia ser al darrera meu.
Caminar sol no m’agrada, sempre tinc la sensacio que m’he perdut. Quan m’han atrapat he vist que devia ser molt enlla devant nostre, ja que ni l’havien trobat ni jo n’havia atrapat. I efectivament, ens l’hem trobat al cap d’una estona fent un te a casi el nostre desti. Fuckin’ scotsman!!
Finalment, com que anavem sobrats de forces (ejem!) hem decidit caminar 1 milla extra i aixi no haver-ho de fer dema, que es presenten per devant 26 quilometres de caminadeta.
22:15 Estic reventat. Ben aviat anire a dormir.
Avui m’ha tocat rentar plats. Fins ara m’havia escaquejat fent veure que no ho entenia o anant a fer un cigarret en el moment oportu. Be, no em podia escaquejar per sempre, oi?
ACTUALIZACIO: Les fotos del dia, aqui.
Ànims amic!! ja voràs com quan acabis, tot l’esforç i el patiment hauràn valgut la pena, de fet segur que ja s’ho val :- tu menja bé, descansa el que puguis i no fumis gaire, jejeje 😉 jo ja t’envejo els paisatges, la tranquilitat, el silenci….
Jo ja em perdo i no sé qui coi està fent el Camino de Santiago 🙂
En fi… peeeenyaaa, que les vacances són per fer vacances!!!!
Al principi encara em feien una mica d’enveja, però collons, amb lo bé que s’està al sofaret amb el meu aire condicionat per quatre duros 🙂 i a la piscineta del Club quan toca i aquí els col·legues viiiinga a fer quilòmetres!!!
Carpe diem!