Petit diari d’un catalanet a Escocia (VI)
juliol 15, 2006
Dijous, 13 de Juliol
West Highland Way, dia 5
13:00 Dinem. De moment esta sent molt senzillet. Hem comensat seguint un cami militar construit pels anglesos fa segles, quan miraven de dominar els Highlanders. El cami ha mort en una estacio de tren, i alla hem agafat un caminet que pujava una petita montanya. Des de dalt, la vista de la vall era arrebatadora, amb el Loch Tulla a sota.
Al mati m’ha costat arrancar. Les cames em pesaven, i fins que els mulscles s’han escalfat ha passat una bona estona. Despres ja ha anat tot ok, i de fet la pujada l’he acabat fent jo tot sol de nou.
L’unic que m’ha molestat avui han estat els caces (avions) que han passat volant tot el mati. Trenquen completament l’harmonia del lloc i del moment.
19:00 Ja estem instalats al seguent Hostel: Glencoe.
La segona part de la caminada ha sigut alucinant. Poc despres d’on hem dinat hem enganxat de nou l’antic cami militar que ens ha dut per una vall preciosa, anomenada Black Mount. Era enorme, completament verda i sense cap arbre. No hi havia cap senyal de vida humana: ni cases, ni carreteres…. res. M’he escapat (again) del grup i he caminat a la meva olla. T’envaia una pau interior molt gran al estar rodejat de Natura i prou. Les montanyes que limiten la vall son bastant escarpades (malgrat no son massa altes), i estava tot ple de comes… precios. Per no haver-hi, aquesta vegada no hi havia ni ovelles, omnipresents en aquest pais. He estat una hora llarga disfrutant del silenci. Al final, he atrapat unes noies amb les que ja haviem coincidit altres vegades i he estat caminant amb ells fins arribar al punt on haviem quedat per reagrupar-nos. Alla els he esperat fent un mos, i hem comensat despres amb el darrer tram. Aquest tambe l’he fet sol (les meves passes son mes llargues que les de l’altra gent). He canviat de vall i he anat a petar a una altra, tambe preciosa pero amb una carretera al mig (oooooh!).
Al final he arribat a la furgoneta i he esperat la resta del grup. Un cop ajuntats de nou hem anat a fer una cervesa i cap al Hostel.
Aquest hostel esta situat al mig del no-res. Envoltat de natura, a l’exterior es poden sentir un munt d’ocellets. Em sembla que el petardo nocturn d’avui sera glorios
Perque no sigui dit, avui m’he fet unes fotos amb la nostra senyera estelada. Vagi on vagi, la meva patria la duc al cor i, des d’ara, a les fotografies.
ACTUALITZACIO: Les fotos del dia, aqui.