Petit diari d’un catalanet a Escocia (XI)
juliol 20, 2006
Dimarts, 18 de Juliol
12:45 Soc al tren desti Glasgow. Avui m’ho estic prenent tot amb molta tranquilitat. Al mati m’he menjat (per fi!) un English Breakfast com Deu mana. Ostres, que bo que es! I que car tambe…
Certament, Glasgow no es un lloc que em fes especial gracia visitar, pero esta molt a prop de la connexio amb ferry cap a Irlanda. A veure si avui em confirmen d’una vegada les reserves que vaig fer diumenge!
Com que arribare prou d’hora a Glasgow em donara temps de fer una visita "llampec".
14:10 Ja m’he instal.lat al Hostel. Osti, es bastant guapu, mes que el d’Edimburg. Al devant tambe te un parc, tot i que molt diferent del que disfrutava ahir, on m’he apalancat a fumar una cigarreta. Ara tirare cap al centre. Com que aixo n’esta bastant lluny m’han donat un planol. A veure quantes vegades em perdo 🙂
Segueix fent una calor brutal. I es que soc capas d’anar al Pol Sud i fer que deixi de ser el "Continent Gelat" 🙂
18:00 Ja torno a ser estirat al parc del devant del Hostel. He estat fins ara donant voltes pel centre de Glasgow. Es maco, pero no mata. Al final m’he connectat a Internet per planificar el viatge de dema cap a Dublin. El ferry surt a les 14:50, i hi ha un tren de Glasgow a Stranraer a les 14:00. Pero com que no m’agrada anar amb presses, i perque si hi ha algun problema i perdo aquest ferry l’haure ben cagat em tocara agafar el tren anterior, que surt a les… 08:30! Vaja, que haure de matinar de valent. Calculo que haure de sortir a les 07:00 per a tenir temps d’esmorzar i arribar a l’estacio amb temps suficient
per no patir. Be, com que avui ha estat un dia relativament tranquil imagino que dema no em costara massa llevar-me.
Curiosament, ja comenso a enyorar casa meva…
Haver caminat el West Highland Way i passar-me el dia sencer voltant pel carrer ha provocat que el meu cos tingui ara 3 colors diferents: bastant moreno a la cara i brasos, morenet a les cames i tors i blanc al cul. Quan em miro al mirall tot plegat resulta bastant ridicul. O sigui que la setmana que em quedara de vacances l’haure d’invertir en una "Operacio Re-Equilibri Cromatic" per reduir, com a minim, de 3 a 2 els tons diferents de la meva pell.
“Curiosament, ja començo a enyorar casa meva…” aixxx my dear friend… si és què en el fons, ets un sentimental 😀 kissitus bunik!!
no se si t’has deixat la càmera…bé si no t’ho has deixat a vore si cau alguna foto…:P