Petit diari d’un catalanet a Irlanda (I)
juliol 21, 2006
Dimecres, 19 de Juliol
18:30 He passat per Belfast de puntetes. La veritat es que mai m’havia cridat massa l’atencio, pero quan he arribat a l’estacio de tren i m’han clavat £24.00 pel bitllet a Dublin… m’he quedat pelat! Aixi que, si sumem que no tinc diners a que no disposo de "guia" per coneixer els barris… he decidit tirar cap avall. A mes, estic de vacances i passo de politica
Ara, la part que he vist mentre caminava des del moll fins a l’estacio m’ha semblat bastant maco… tot iq ue fa una pinta a "reconstruccio" brutal.
23:45 Ja estic completament insta.lat al Hostel. M’he dutxat, netejat la roba, assecat i guardat i provat d’actualitzar el bloc. No anava be (el navegador) i he fet un "apanyu" que dema resoldre. Aquest Hostel es una merda. Esta ple d’espanyols i gavatxus que estan liant un merder de ca l’ample. Vaja, que aixo de UK que a les 11 silenci… aqui res de res. El llit tambe es molt estret i enfi… una mica desastre. Que hi farem!
La meva primera impressio de la ciutat de Dublin no ha estat massa bona. En el trajecte que va de Cornolly Station fins al Hostel (que he fet caminant i sense perdre’m! Increible) m’ha semblat una ciutat bruta, deixada i sorollosa. Veurem si dema millora
Ostres, això sí que és una bona putada, arrivar a qualsevol lloc i que estigui ple d´espanyols i gavatxos! i el pitjor és que estàn per tot arreu, fent gala de les seves “virtuds” (els uns amb el “cuentu” de ser “mediterranis” i els altres amb la llibertat, igualtat i fraternitat (era així?), però que sempre es deixen les dues ultimes, clar…
Bé, espero que no sigui tot tant “xungu” com sembla…!no, si al final hauràs d´acabar en algun “irish pub…”
@ Far del sud; (preciosa cançó de Sopa de C) perdona però això que comentes no és gaire més horrible que anar-t’en a la Costa Brava i trobar-te l’invasió de guiris alemanys, amglesos i altres especimens , sincerament.
Al menys en Greips està gaudint de noves experiències, i paisatges fantàstics…no em fa gaire pena, no… 😉 No tot podia ser perfetecte, oi?? 🙂
Nose com he arribat fins a aquesta pàgina, la veritat…pero que vist que algú ha estat a Belfast i ve, jo acabo d’arribar a Barcelona despres de passar-hi 6 mesos. Belfast no és una ciutat espectacular la veritat, pero el dia a dia t’hi fa trobar un encant especial, serà per les seves gens, per l’ambient que es respira…Si que és veritat que està en un període de reconstrucció, ara tot just es comencen a construir edificis de cristall, ja que fins fa ben poc era algo impensable ja que seria una pèrdua de dinars degut les amenaces de bomba continuades…jo Belfast ho desciuria com una ciutat que tot just sembla que esta despertan.
Segueixo enyoran Irlanda del Nort.
Ei, David!
Estic segur que Dublín t’ha semblat bruta, deixada i sorollosa però potser ha estat una primera impressió. A mi em va agradar molt Galway, a la costa atlàntica. Més petiteta, més acollidora, no tants de guiris… Potser ja ho conèixes, però em permeto fer-te tres recomanacions: Illes d’Aran (amb ferry desde Galway), Cliffs of Moher, el Burren, la península de Dingle i Killarney i el Ring of Kerry. (Vaja, m’han sortit més de tres…) Ara en sèrio, la més gran de les illes d’Aran si t’hi pots estar un dia i passar-hi una nit és brutal.
T’aniré seguint la ruta!
ens veiem x Festa Major
Si parlem d’aran cal recordar la pelicula de Robert J. Flaherty, Home d’Aran (Man of Aran), que ens recorda que els actuals paraisos, fins fa quatre dies eren miseria i caciquisme. Un altre gran documental d’aquest tipus es el de Las Hurdes, tierra sin pan. de luis Buñuel.
Hola Gracienka,
Estic d´acord amb tú, també trobo preciosa aquesta cançó… i pel que fa a la resta, a mi tampoc em fa pena, com tampoc me´n fa la gent que sap gaudir dels fantàstics paisatges de la Costa Brava, malgrat la invasió de guiris alemanys, anglesos, i altres especímens com ara espanyols i gavatxos… com tú bé dius, res es perfecte!!!!