No hi ha pitjor cec…
octubre 5, 2006
Aquest matí mentre feia un cafè he llegit una carta a El Periódico que m’ha sorprès perquè m’adono de nou que hi ha gent que només veu el que vol veure, i només es molesta pel que es vol molestar. Diu així la carta:
Castellà deficient
Juanjo Gutiérrez (Barcelona)Vaig estar a la província de Girona amb la intenció d’adquirir un pis allà. Em va atendre una comercial jove, que em va aconsellar que comprés "el que feia cantonada" i que em subrogués la hipoteca del promotor perquè d’aquesta manera "m’estalviava molts diners". La conversa va estar trufada de catalanismes i errors gramaticals com una casa. Aquests són els efectes pràctics de la immersió lingüística: si en l’entorn familiar i d’amistats una persona no parla mai castellà i a l’escola n’hi donen una trista hora a la setmana és normal que acabi amb un castellà macarrònic.
Malgrat l’afirmació que només es rep una sola hora de castellà a la setmana és falsa, l’amic Juanjo no entén que és d’elogi és que una persona en un entorn completament catalano-parlant i estudiant només 1 hora de castellà a la setmana sigui capaç d’entendre al 100% el castellà i de parlar-lo raonablement bé.
El que l’amic Juanjo no veu (i no li deu molestar en absolut) és que molta altra gent que, partint de la seva afirmació, ho ha estudiat tot en català excepte 1 hora a la setmana, sigui incapaç de parlar ni una trista frase en aquesta llengua. N’hi ha molts, i jo en conec més d’un.
I després hi ha un altre sector de la població, del qual em sento un dels primers exponents que a l’escola suspeniem català, castellà i anglès!!! Visca el trilingüisme!!!
Jo si que puc dir que tractava d’igual manera les tres llengues :p sort que al final, a tranques i barranques, vaig acabar aprovant. No sé que diria aquest home de mi 🙁
A mi no em preocupa gaire aquesta paranoia perquè tothom sigui perfectament bilingüe o trilingüe, que voleu que us digui, després molta d’aquesta gent són incapaços de fer una simple divisó sense calculadora.
Tanta llengua… proveu-ho… quants de vosaltres recordeu com dividir 23 entre 11 sense calculadora? Els camins de l’ignorància són inexcrutables 😀
a mi sempre em fotien fora de la classe d’anglès…i així m’ha anat la vida…enviada mil vegades a Lisboa:-) (“falar bem e um gosto!”)
m’uneixo a la preocupació dels camins inexcrutables, que per altra banda trobo que és un adjectiu bén catxondo:-)
Pd: sobre la queixa…fa una mica de mandra, però diria que tant de bo el nivell cultural fos més elevat, ja molaria. (Em refereixo a l’autor de la queixa:-P)
Bueno, personalmente creo que alguien que está atendiendo al público (y más si vende cosas de precio tan indecente como un piso) debería hablar correctamente la lengua del cliente que le va a pagar por los servicios que presta. El firmante de la carta tiene todo el derecho del mundo a indignarse y ese, no se te escape, es exactamente el mismo que te asiste a ti si vas a una tienda y no te atienden en catalán correctamente.
Es así de fácil. En casa y con los amigos, que cada uno hable como le salga de las narices. Si estás atendiendo al público, te jodes, te tragas el orgullo y aunque seas un almogàver furibundo o un fascista irredento atiendes al cliente en la lengua en que el se dirija a tí. No hay más, porque el derecho le asiste ya que, de momento, tanto catalán como castellano son lenguas oficiales en el territorio.
Y no apeles a la libertad del dependiente porque, si de una transacción comercial se trata (y más si su calibre es el de la compra de un piso) el que paga manda.
Una cosa és la teoria, l’altre la pràctica. L’altre dia vaig entrar en un bar a La Rambla i no m’entenien ni en català ni en castellà, així que vaig tenir que demanar en anglès per fer-me entendre amb el cambrer. Sé que és un lloc turístic però em va semblar exagerat.
Jo crec que l’administració pública te l’ogligació d’atendret correctament en tots els idiomes oficials, però a la que entres en el negoci privat ja no ho tinc tant clar.
Atendre’t més bé o més malament forma part de la qualitat del teu negoci, per tant, tú com a venedor estàs en el teu dret de fer servir els seus serveis o no. Perquè si obliguem a tothom a una qualitat óptima, llavors siguem rigurosos, obliguem a TOTS els mitjans de comunicació a contrastar les notícies i a no mentir ni manipular, és lo mínim no? Obliguem a tots els informàtics en tenir títol d’enginyier informatic i a documentar tots els programes amb UML, és lo mínim no?
Ah!! I obliguem a totes les web a fer-se en català i en castellà, estan de cara al públic no? Doncs que menys…
Esteu paranoics, a mi si no són capaços d’atendrem en català és el seu problema, no tornaré, eprò si tot i aixé segeixen tenint clients, doncs millor per ells.
totalment d’acord amb tu, greips
el que escriu la carta té una barra increïble, es queixa de que l’altre fa catalanades, i això ja li sembla excusa suficient, al molt caradura, per exigir el final de la immersió en català a l’escola, l’única manera de garantir que tots els nens tinguin un coneixement (super) mínim del català i evitar que es creï un contingent de gent que ignori la llengua del país, com voldrien els feixistes del pp, fotobabèlics i demés desgraciats a qui agradaria crear una comunitat aliena al país per poder-la manipular, fent-la servir per retallar els drets culturals i nacionals i impedir que hi hagi cap avanç, retallar la presència del català a les administracions i a l’espai públic- al privat ja és prou escassa-
Quan de fet, el nivell de català en general, és tant baix, que el que es demostra és que el bilingüisme que es pretén imposar (fals, perquè l’únic obligatori fora de l’esenyament i alguns escassos llocs és l’espanyol) és arraconar i assetjar el català, per fer-lo desaparèixer completament.
amb aquest tema si que no podem transigir ni una mica, i és perquè saben que és tant important que tothom educat aquí sàpiga el català que no apren amb campanyes d’intoxicació, falsedats i insults permanentment, cosa que fa que fora d’aquí massa gent se’ls cregui.
(Bé, per aquí, inclús en la blogosfera gracienca, també hi ha algun indigent mental que els segueix el joc, però per sort són quatre gats, mediocres ressentits, funcionaris amargats i inadaptats diversos)
Uix, luisan, em penso que o estic d’acord. La persona es pot queixar si no se l’atèn en espanyol o no és correcte, però dius que la gent s’indigna si no t’atenen en català, el que t’indigna és que no t’entenguin. Si ens indignéssim com cal pel fet que no ens responen en català, què dirien els liberals pseudoespanyolistes? ens dirien de tot, i no ho dic per tu, de veritat, però clama al cel, que allò que uns reclamen per l’espanyol no vulguin admetre-ho pel català.
O sigui, jo hauré de fer una carta cada cop que no m’atenguin en català? doncs ja puc començar a copiar i enganxar!!
Jo crec que tot plegat és una estrategia de supervivència.
Hi ha qui aconsegueix integrar-se al lloc on viu i accepta la nova cultura com la seva, senre renunciar a la seva anterior cultura, i hi ha qui nega la identitat cultural i nacional d’allí on viu per por de ser-ne exclós o dsicriminat.
Sempre és curios veure les dues estrategies. ELs que s’integren i els demagogien per no voler fer l’esforç d’integrar-se.
Al final tot plegat és por, por dels que són incapaços d’acceptar la cultura del lloc on viuen, d’integrar-se i esforçar-se per fer-se seva aquesta nova cultura.
Alex….yo simplemente he dicho que todo el mundo tiene derecho a que le atiendan correctamente en la lengua que elija si esta es oficial en el terriotrio en que se encuentra. Creo que es bastante razonable ¿no?
Y por cierto, y aunque no vaya por mí, me gustaría dejar claro que de liberal no tengo nada.
@luisan:
aquesta afirmació teva “todo el mundo tiene derecho a que le atiendan correctamente en la lengua que elija si esta es oficial en el terriotrio en que se encuentra.” no la comparteixo (ni jo ni cap jurista). Tothom té dret a ser entès en la llengua que escolleixi si és oficial, però no tens cap dret a fer canviar la llengua de l’altra persona, ja que també és oficial. Si les dues llengües estàn al mateix nivell (teòric) cada ú que faci servir la seva i ja ens entenem.
I això que dius “alguien que está atendiendo al público (…) debería hablar correctamente la lengua del cliente que le va a pagar por los servicios que presta.” també inclou la gent que només parla un idioma i, a sobre, el parla malament? Què entens per “parlar correctament”? Nivell C? Això vol dir que ningú que hagi acabat BUP pot atendre al públic, ja que és a BUP on es surt amb nivell C de català i castellà? La gent que treballa al sector de l’hosteleria, hauria de tenir l’Advanced English Certificate d’angles (nivell C otorgat per Cambridge University) per poder servir copes, a mes dels nivells C de catala i castellà? No s’aguanta per enlloc, aquesta afirmació.
Demagog, més que demagog 😀 (i t’ho dic d bon rotllo, sense voler-te ofendre)
D’exemples així n’hi ha a cabassos. Em fa la impressió que no cal treure’n més per enutjar-se i fixar-s’hi una i altra volta. Parlem i llegim català sempre (que no perille la vida) i prou.
Per una vegada estic d’acord amb l’afirmació de’n Luisan. Si jo em dirigeixo a un dependent en una llengua oficial, tinc el dret que em respongui en la mateixa llengua. Ja dic, si és oficial.
També estic d’acord que, per llei (independentment de per cultura) jo he de saber castellà. I millor si sé anglés, francés, o el que sigui.
Una altre cosa és que jo tinc un accent, quan parlo en castellà, que pot ser que no sigui el “normatiu”, però podriem dir el mateix de l’andalus i en canvi no dirien res.
Aquest de la carta crec, i és la meva modesta opinió, te la pell molt fina. A Girona, és molt possible que parlin amb algunes catalanades, però vuldria veure al maco del que parla habitualment el castellà, que no faci castellanades quan parla amb català i ningú li diu res.
O sigui que aquest senyor, li diria en castellà “ajo i agua”. I que pensi que si viu a Castelldefels, en teoria, hauria de parlar també en català, o com a minim entendrel. O sigui que no es va perdre res de la converça.
Osti Cani, l’has clavada. No ho sabria dir millor 🙂 Estic totalment d’acord amb tu.
@cani,
potser no en som conscients pq es la nostra llengua, però en castellà de Catalunya també es diuen catalanades 😉 Des del típic “rachola”, passant per “monchetas” i l’estructura de les frases (amb el “que” al principi de les preguntes, el “eh?!” al final de les afirmacions, etc.)
Ara bé, difereixo que t’hagin de contestar en la mateixa llengua que et dirigeixes, ja que aleshores seria una competició per començar a parlar primer, no creus? El primer que parli, marca l’idioma. Si els dos són oficials (és aixi, agradi o no) estem obligats a entendre’ls els dos, però cap d’ells està per sobre l’altre i per tant ningú em pot exigir que en parli o l’un o l’altre. Això és així legalment, després per educació o creences persnals ja cada ú que contesti o parli com li sembli millor.
A ver, yo parto del supuesto que, cuando voy a una tienda, tengo derecho a que me atiendan como me salga de cierta parte de mi anatomía por la simple y llana razón de que estoy pagando.
Legalmente el tipo tiene todo el derecho a contestarme en cualquiera de las dos lenguas oficiales, cierto, pero moralmente creo que no lo tiene porque en ese momento está prestándome un servicio que yo contrato y debería hacerlo en los términos que yo fije si está en su mano. De todos modos, es una opinión, admito que la ley no me asiste.
Y ya que me llamas demagogo, lo seré del todo: quien cuando acaba la enseñanza básica lo hace sin saber hablar y escribir castellano correctamente no es que no pueda atender al público es, directamente que no debería tener ni siquiera derecho a la vida.
No hay nada que más me moleste que alguien que no haya sido capaz de aprender algo tan mínimo como eso cuando los abuelos de muchos de los que aquí estamos consiguieron hacerlo con muchas menos oportunidades que muchos gañanes que andan por ahí sueltos. La ignorancia solo es pecado cuando se es ignorante por elección propia.
De todas maneras, y sea dicho, dudo que el episodio ese narrado en la carta sea cierto. Me parece raro que alguien que curra en una inmobiliaria no sepa hablar bien en castellano, más que nada porque si yo fuera a cobrar una comisión como la que se cobrqa al vender un piso hablaría hasta en latín y urdu si es menester. Pr eso, creo estar bastante seguro que el tal Juanjo es un boadellista que tenía ganas de cuestioanr la inmersión lingüistica y tuvo tan poca imaginación como para inventarse una anécdota tan poco creíble.
Y lo intuyo porque curro en un periódico y, la verdad, de las cartas que legan, la mitad son de locos con afán de protagonismo que se inventan memeces.
Probablemente Juanjo Gutiérrez -si es que existe, porque todo puede ser- sea uno de ellos.
Y por supuesto, si no sabe hablar y escribir catalán también correctamentew carece también de derecho a consumir oxígeno y caminar por al faz de la tierra.
Son discussions interminables, no acabareu mai…i si ens entenem com persones adultes, perquè no deixar que cadascú parli en el què li surti dels peb…?? massa senzill, oi?? doncs què voleu que et digui, cada dia estic més convençuda que les respostes més senzilles solen ser les millors …
Hi han dues llengües OFICIALS, cadascú té el dret d’emprar aquella en què li sigui més còmode, però si entrem a pensar en tots els supòsits possibles, que si no m’entenen son ignorants, qui marca la pauta de l’idioma, qui paga mana, bufff ho trobo absurd, sincerament. No estarem donant voltes sobre els mateixos temes sempre?? nusé, ara respongueu-me el què volgueu, us llegeixo 😉
Jo seguint aquesta linea de pensament proposo fer un examen de coneixements mínims de primaria a tothom, més que res per poder determinar qui te dret a respirar.
El primer en fer l’examen que sigui el luisan, aixi ens podra demostrar el seu domini dels conceptes de primaria, suposo que recordarà conceptes mínims de geometria, física o càlcul.