Una primera sensació…
novembre 2, 2006
De bones a primeres felicitar-me: el partit que he votat (EI-ADC) ha triplicat els vots rebuts. De segones, tristor perquè ni així entrem al Parlament. No és cap sorpresa, però m'hauria fet gràcia veure-hi una cadira permanentment buida 😉
Una dada curiosa. M'he entretingut a sumar els porcentatges dels vots totals rebuts pels 5 partits tradicionals. L'any 2003 van rebre el 97.7% dels vots. En aquestes eleccions, el porcentatge ha baixat fins al 92.6.% . És a dir, un 7.4% de la gent que ha anat a votar ho ha fet votant algú que fa 3 anys no va obtenir representació.
Més suposicions absurdes. Si IC-EV ha tret el 9.5% dels vots i s'endú 12 diputats, aquest 7.4% dels vots podria ben bé significar (en una regla de 3 impossible) 9 diputats. És a dir, la suma de la gent que s'ha molestat a anar a votar per dir que no se sent representada per cap dels partits tradicionals hauria obtingut 9 escons en cas de comptar-se com un sol partit.
Tot això, sense comptar els 60.000 vots en blanc (2% total de vots, despreciats després a l'hora del repartiment del pastís), que haurien pogut fer apujar els diputats fins a 11 o 12.
Curiós, com a mínim no? 😉
Farsa montada prenent com a base les dades publicades a la web de la Generalitat de Catalunya a les 01:00 del matí del 02 de Novembre de 2006, consultables aquí.
No és curiós, Greips, és quelcom que ens hem de plantejar tots seriosament