ONG’s: canviar-ho tot per deixar-ho tot igual
desembre 6, 2006
Després de posicionar-me en contra dels Dies Mundials de l'Hipocresía, no puc evitar pronunciar-me sobre la inutilitat de les ONG's.
Actualment tothom sembla d'acord que les oenegés són necessàries i, fins i tot, imprescindibles. Al meu entendre, la seva tasca en tant que a resultats, és nula. Si deixem de banda els criteris d'auto-satisfacció que n'obtenen els seus integrants i mirem el seu impacte global coincidirem que no han ajudat gens a fer d'aquest un món millor i més equilibrat. Fa molts i molts anys que aquestes organitzacions acudeixen als països pobres per ajudar a la seva gent, a intentar que visquin millor i, en definitiva, a procurar donar-li's una vida millor. Tot plegat ha resultat un fracàs estrepitós. El món és avui dia molt més desequilibrat que fa 20 anys. Els pobres són més pobres, i els rics som més rics. Així doncs, sembla clar que no se'n surten. Els números canten, no m'invento res.
Però clar aclarir-ho. Les ONG's, en si mateixes, no són culpables del desequilibri. Passa que, amb l'excusa (o justificacio) que les ONG's han d'arribar allà on no arriben els països, aquests cada cop arriben a menys llocs (de forma totalment premeditada) fent recaure sobre aquestes organitzacions la quota de solidaritat. Al final, quantitativament, els diners i ajudes que reben els desafortunats són menors, ja que els Estats s'estalvien els diners que hi haurien de destinar i les ONG's ho han de fer amb capital privat, i quatre subvencions ridícules. Una altra cosa seria que la UE, els USA i els països del 1r món mantinguéssin, i fins i tot ampliéssin, els diners destinats a les ajudes del desenvolupament per una banda i les oenegés per l'altra seguissin fent el que fan, però millor.
Però no. Els Estats han cedit la seva responsabilitat a aquestes organitzacions, amb el seu beneplàcit i l'aplaudiment generalitzat de la majoria de la població. Els hi dónen uns diners (menys dels que destinarien si fóssin ells els encarregats) i se n'obliden. Indirectament, aquestes organitzacions van creixent fins a converitr-se en autèntiques transacionals que dediquen gran part dels diners en mantenir la seva pròpia infraestructura. És a dir, en comptes d'aprofitar l'estructura ja creada pels Estats n'hem creat una de nova, amb menys diners i menys capacitat d'acció i reacció, pagades una part amb fons públics i una altra part amb les aportacions voluntàries dels socis que no milloren en res el que teniem.
I no, a mi no em dóna la gana d'apuntar-me a una ONG i que els meus diners, en comptes d'ajudar a qui necessita (posem per exemple) un generador elèctric vagi a parar a la secretària que se sent realitzada treballant en una ONG, o que serveixi per pagar el bitllet d'avió al metge que va un Simpòsium Internacional a Cancún. Jo vull que els meus 10 eurus vagin a parar íntegrament a comprar aquell tractor que necessiten a Kenya per poder llaurar els camps. I això és impossible. Ningú t'ho garanteix, ni t'ho pot garantir.
Al meu entendre es ONG's haurien de ser petites organitzacions, autònomes, de voluntaris, que dediquin els seus propis diners i temps a desplaçar-se, alimentar-se i formar-se, i que utilitzin els diners que jo regalo per fer-los arribar als països on jo he decidit que s'hi inverteixen. No em dóna la gana que amb la meva aportació es pagui el sou d'algú a qui el seu egoísme l'ha portat a ajudar als altres per tal de sentir-se millor.
Per tant, resumint, les ONG's no han ajudat a millorar res, sinó que han vingut per substituir a qui ja era allà. Si de cas, han ajudat a millorar els comptes de resultats dels Bancs, ja que abans els diners estaven als Pressupostos i ara, en canvi, els tenen ells.
La proliferación de las ONG es una consecuencia del liberalismo. Es la idea de siempre: la sociedad civil y la iniciativa privada suplantan al estado, que financia a entidades para que hagan su trabajo.
Y no, los Estados no pueden delegar. Si pagamos impuestos es para que el Estado los administre y haga lo que correponde con ellos, no para que financie a unos señores para que monten su chiringo y vivan de ello.
Ostres Greips, t’agafem en una època de depressió o alguna cosa així??? Jo na sé qué és real 😉
@luisan,
tornem a estar d’acord? no pot ser, un dels dos haurà de fer una revisió a fons dels seus ideals 😀
@otch:
depressió? que va! però ara q no parlo de política per fi puc escriure els meus “despensaments”, l’autèntic leit-motif del bloc 🙂
m’agraden els teus post d’aquest últims dies, els trobo molt contundents i per desgràcia plens de raó…l’únic q t’agreiria és una justificació el text:-P (parlo en termes de maquetació del post)
Luisan te aplaudo x el uso de la palabra chiringo!
No home vull dir que últimament estàs super contundent, estic d’acord amb tot el que dius, però crec que tant en els polítics com en les ONG com en els llacets, no tot és mentida, crec que hi ha un bri d’esperança en tot això.