Necessitem una família adoptiva
desembre 14, 2006
La Mel va venir a viure a casa amb mi i l'Ona el passat mes d'Agost. Tenia només dos mesos, i el que jo volia és que li pretenia és donar-li companyia a l'Ona, que es passava moltes hores sola a casa mentre el menda currava per poder menjar 😉
La Mel ha resultat ser una gateta molt dolça. Al ser tan jove té una energia que no s'acaba mai, i acostuma a perseguir els enemics imaginaris que troba per tot arreu. Quan es cansa, no dubta a venir i demanar carícies… se la sap llarga! 🙂 A les nits escalfa el llit ja que no li agrada dormir sola, i quan et lleves sempre és la primera en dir el "bon dia". Jugar és la seva primera opció en tot moment, i sorprèn que sent tan menuda pugui moure's tant i de forma tan ràpida.
Desafortunadament, amb l'Ona no es porten gens bé. Es passen el dia en habitacions separades de forma voluntària i quan s'ajunten sovint es s'intimiden bufant-se o perseguint-se pel pis. Amb la mala sort que n'hi ha una que és bastant més gran que l'altra i sempre té les de guanyar, clar. Sort per una, desgràcia per l'altra.
Així doncs, entre els tres hem rumiat que cal buscar-li una família d'adopció a la Mel. Un lloc on no hagi d'estar constantment alerta pels ensurts de l'altra, i pugui disfrutar una nit sencera de son sense sorpreses 😉 A canvi, a casa tornarà la calma, ja que les esbatussades, corredisses, miols i esbufades s'hauràn acabat. I les dues, al estar ja separades, es podràn relaxar. I jo amb elles.
Si us agraden els gats i creieu que podeu acollir a la Mel us agraïria que em deixéssiu un comentari. Per acabar de convèncer-vos hi poso un parell de fotografies… no em direu que no és un encant! 🙂
ACTUALITZACIÓ: Avui, 22 de Desembre, li he trobat una nova llar. Trist, em sento trist per haver-ho hagut de fer. Però content per ella. Sigues molt feliç, preciosa….