Una pinzellada històrica
desembre 16, 2006
Estic llegint un llibre (Aníbal, de Gisbert Haefs) que ja comentaré quan l'acabi on hi he trobat un paràgraf que m'ha fet somriure molt. Desconec si el que hi afirma és cert (he mirat per la wikipedia però no hi he trobat res similar) però en tot cas podria ser una bona explicació dels noms que usem actualment per anomenar aquest Estat en el que ens ha tocat viure, i algunes ciutats que encara avui existeixen. Segur que amb una mica d'esforç podeu reconèixer ells llocs dels que parla.
Diu així:
A menos de cien millas por encima de la desembocadura del Baits había surgido un nuevo centro del creciente imperio. Como la región rebosaba de conejos, Amílcar había llamado al lugar Ispani, Ciudad de los Conejos; la mezcla de lenguas de púnicos, númidas, libios, turdetanos y otros pueblos, hizo que el nombre de la ciudad no tardara en convertirse en Ispalí, o Hispali; sin embargo, la ene se mantuvo en la denominación de la región: poco a poco, Ispania se convirtió en el nombre del sur de Iberia. (…)
Més endavant, m'ha fet gràcia una afirmació sobre una forma de parlar que encara avui perdura:
– Cómo se llama el lugar? -Asdrúbal chasqueó la lengua
– Comienzo a acostumbrarme a la pronunciación de aquí, tienden a contraerlo todo. Kart Iuba: Karduba.
Uix, no ho sé, aquest enllaç sembla prou ben explicat, però veig que són teories
http://www.celtiberia.net/articulo.asp?id=699
El meu profe d’història ens havia explicat lo dels conills… sempre havia donat aquesta explicació com a vàlida, erò ara no sé…
evidentment, el llibre que m’estic llegint és història-ficció per lo que no es pot creure a peus junts.
Però em sembla que quan intentem esbrinar el significat de topònims tan antics, i creats en llengues ja mortes no ens en sortirem mai. Per això tantes teories poden ser certes oi?
Però bé, a mi m’ha fet gràcia aquesta explicació. Sobretot perquè diferencia entre Iberia (la peninsula, que segons el llibre basa el nom en el riu Ebre) i Hispània (com a regió de la península).
La veritat no la sabrem mai… o sempre li podem demanar al papa oso que li pregunti a déu, que és etern i està a totes les coses, i ens ho expliqui 🙂
a mi també de petita el profe per tenir-me quieteta a classe i atenta m’ho va explicar…