L’esforç bé s’ho val
maig 23, 2007
El dia va néixer preciós i assolellat. La pujada al coll prometia unes vistes espectaculars i una bona temperatura. Però quan ja enfilàvem la primera pujada va baixar la boira i ens va rodejar rapidíssimament. Reagrupament. Falta algú. S'ha avançat, l'atraparem dalt. Ulleres, gorros, tallavents, capalines. Tapats i compactats fem via cap al Coll on decidirem què fer.
Continuar amb el pla original ens resulta impossible. No és gens segur carenejar en aquelles condicions, per molts mapes i GPS's que portem. Per unanimitat decidim baixar directament cap a Comadevaca, i un cop allà decidir en funció del temps el que farem.
Amb boira o sense, m'encanta aquesta banda del Pirineu. Les comes, les valls, la neu, els pics arrodonits, els torrents. Vent, aigua, animals…. tot en perfecte equilibri. Pau. Armonia. Desconnexió.
Les previsions meteorològiques no són gens optimiestes i preferim passar la tarda a cobert. És temps pels jocs de taula, les confidències, els riures… la companyonia. L'hora de sopar ja s'apropa i atrets per l'olor de menjar arriben muntanyistes que omplen l'interior del refugi de vida, robes molles i soroll.
Després d'un sopar ben reposador (malgrat nosaltres teniem poc a reposar) és l'hora de preparar-se per dormir. Mica a mica la gent va desfilant cap als dormitoris fins que a les 22:30 tot el refugi queda a les fosques.
Diumenge el Sol ens retorna tots els raigs que es va estalviar el dia anterior. Després d'un frugaç esmorzar preparem la pell per afrontar el Sol i els seus efectes i comencem a tornar cap al Coll de la Marrana (The bitch's neck, que en diu algú). És el mateix recorregut que el dia anterior però avui és tan diferent! La claror ens presenta la muntanya amb tot el joc de colors que és capaç. Sembla mentida que estiguem caminant pel mateix lloc.
Remontem els 600 metres de desnivell amb calma, disfrutant l'entorn. Un cop al Coll de nou, uns decideixen fer un darrer pic mentre altres ens asseiem i gaudim del silenci, la immensitat, la pau, la tranquilitat i l'equilibri perfecte de la Natura.
Són moments que bé valen haver dormit en una habitació amb més de 20 persones transmetent tota la seva Humanitat.
Recursos: